El Cruïlla 2008 s'acomiada arran del mar amb fusió llatina

Una festa de cumbia, flamenc i patxanga llatina al costat del mar va posar punt i final a l'edició del Cruïlla de Cultures 2008. ReigBord i La Família Rústika van protagonitzar la Sardinada Flamenca, la ja tradicional cirereta del pastís del Festival i última de les 18 nits de concerts de músiques del món d'aquest certàmen que va arrencar el passat 23 de juny també al costat del Mediterrani.

Davant un miler llarg de persones els arenyencs ReigBord van ensenyar les seves melodies barrejades de fusió llatina. Des de la cumbia de La dansa del camaleó fins a la marxosa i ballada Va com va, una rumba accelerada. ReigBord està format per una nombrosa comparsa de músics que no van parar de moure's dalt l'escenari. De la bateria i percussió en sobresurten els apunts percutius d'Àlex Guitart, i els teclats, el baix i la guitarra elèctrica hi posen la melodia instrumental. La veu de Fèlix Cucurull se sumava als coros d'acompanyament gairebé constants, el que recorda a una sonoritat inspirada en uns Dusminguet primerencs. I van continuar recordant la banda de La Garriga amb els aires afrocubans i de rumba desinhibida de Robes descarnades. Els d'Arenys de Mar porten molts anys d'escenari i es nota. El seu reggae obert, lliure, amb lletres còmiques, els ha dotat de personalitat. Un gran exemple n'és el surrealisme histriònic que irradia la meravellosa M'agrada o els aires arabescos mesclats amb sonoritats turques de l'instrument de corda del baglama. Un flamenc dels ReigBord que es va dispersar de multitud de ritmes i estils.

La Família Rústika va tancar la nit encara davant un passeig amb centenars de persones disposades a ballar. Els de L'Hospitalet va oferir un concert de rumba gamberra cantada en castellà amb accent sureny. Dani El Charnego va ser el cantant responsable d'animar el personal amb una patxanga poc propera al flamenc. Dels tocs funky del seu clàssic La ranita encantada van passar al son cubà de La mitad de nada o a les congues i cajón rumberos de Flor de plata.

El més mediterrani de les vetllades del Cruïlla de Cultures va ser una clausura relaxada i ballada amb placidesa fins passada de llarg la mitjanit. I amb els darrers compasos dels hospitalencs el festival es va esfumar com el fum de les graelles de les sardines a la planxa. Això sí, sempre queda l'agradable regust de les coses bones. Qui en vulgui més, el 30 d'agost té una cita al Recinte Fòrum amb el Cruïlla BCN. E. AYMERICH