diumenge, 30 de març de 2008

Pedro Javier González sedueix el Casal de la Nova Aliança


Pedro Javier González va seduir el Casal de la Nova Aliança amb un directe íntim i preciosista, en la darrera cita del Tercer Cicle de Músiques Tranquiles organitzat per la Casa de la Música Popular de Mataró el passat dissabte. El music barceloní es va fer acompanyar pel seu tradicional trio, amb uns exquisits Toni Terré al baix i Roger Blàvia a la percussió acústica i percussió corpòria. La guitarra clàssica de González va interpretar des de rumbes a aires arabescos, amb el flamenc com a camí de retorn en gairebé tot el recital.

El guitarrista va presentar el seu darrer disc, “Verdades ocultas y medias mentiras" on es mostra atrevit i fa un pas endavant en l'obertura del flamenc més desacomplexat. De fet, González és una porta a la influència mediterrània, va versionar la buleria "La leyenda del tiempo" de Camarón de la Isla, i de les melodies en sortien sonoritats gregues, magribines i fins i tot zíngueres. Pedro Javier González va revisitar anteriors treballs amb temes com "La choza", també es va atrevir amb el pop i li va sobrar temps per tocar balades, com la elegant "Ídolos".

El recital va comptar amb col·laboracions esperades, com la del flautista Domingo Patricio o la cantant Maribel Martín, vocalista de D'Callaos, grup del qual González n'és el productor musical. Amb temes com "Se fué la luz", de la banda terrassenca, la música de Pedro Javier va brillar més que mai. Unes 120 persones van disfrutar del concert de Pedro Javier González, que tanca el Músiques Tranquiles com el va començar: amb qualitat, ofici i una aposta inequívoca per la fusió.

diumenge, 16 de març de 2008

Roger Mas converteix el seu concert en un soliloqui



El cantautor Roger Mas va fer honor al Cicle de Músiques Tranquiles i va omplenar de melodies relaxades i tantres sonors la Sala Clap, en el concert que el músic solsoní va fer el passat dissabte 15 de març. El recital va tenir elements de música experimental, melodies personalíssimes i una posada en escena desacomplexada i singular. Un autèntic monòleg subconscient convertit en un soliloqui de Roger Mas.

El músic solsoní va presentar amb tres músics el seu nou treball "Les Cançons Telúriques", amb l'acompanyament de guitarra elèctrica, contrabaix i teclats. El cantautor va iniciar el recital amb una proposta de tantres, amb veus profundes i llargs fragments musicals en un intent de desgranar tots els timbres dels elements a escena i una veu clavada al didjeridoo, un dels instruments tradicionals dels aborígens australians.

Després d'una primera part "integrista", segons ho va definir el propi cantautor, va arribar el moment del pop tradicional de Roger Mas. Pop rural, d'arrel folk, l'estil del seu darrer disc Mística Domèstica, que tan bé li funciona. També hi va haver temps per recuperar anteriors treballs com dp o Casafont, amb temes com "I" o "I la pluja es va assecar".

Roger Mas s'ha obert finalment a l'univers galàctic dels símbols i els signes, i sense despentinar-se s'apropa a les històries senzilles i quotidianes d'una albada, una història d'amor o un canal de televisió. La poètica plàcida és la principal arma de Roger Mas, que amb un so acústic i a moments acompanyat només per la seva guitarra clàssica, es demostra sobri i musicalment competent, amb un univers propi que beu de la natura i els sentiments conscients i subconscients.

Una de les propostes més arriscades del tercer Cicle de Músiques Tranquiles, amb un Roger Mas independent més que mai de les modes i les tendències i desbocat a la experimentació.

dissabte, 8 de març de 2008

Electropop de cinc estrelles



Amb una proposta urbana i més popera que mai, els Pastora van omplir la sala Privat el passat 7 de març. El grup barceloní venia en primícia a Catalunya a presentar el seu nou disc, "Circuitos de lujo", una proposta de pop ballable amb lletres enganxoses.

Caïm Riba va treure de tant en tant el geni rocker que caracteritza la nova etapa dels Pastora, amb una base instrumental de 3 músics de primera en el baix, la bateria i els sintetitzadors. La cantant Dolo Bertran va saber posar-se a lloc i va cantar les seves lletres melangioses i enginyoses de to irònic i poètic que tant bé connecten amb el públic massiu que ja els segueix. Els Pastora van treure a escena una obertura estilística total, que s'orienta des del pop-rock més típic fins al disco-chill de Mujer Transparente.

El joc de llums i projectors va ser dels millors que es recorden a la sala mataronina, amb un Pauet Riba que va no parar en tot el concert de jugar i projectar visuals onírics i plans del propi directe. Pastora sorprèn, perquè del tema "Chica cósmica" en treuen uns mitjos temps amb leitmotivs orientals i d'aquí viatgen a precioses balades amb arranjaments electrònics com l'antic i ja clàssic "Tengo tengo tengo".

Segurament Privat feia setmanes que no rebia una proposta musical tant adaptada al seu espai escènic. Electropop de cinc estrelles per uns Pastora que de nou, van agradar a tothom. - ELOI AYMERICH

diumenge, 2 de març de 2008

Els AiAiAi retornen a casa amb festa rumbera

Una autèntica festa rumbera amb regust mataroní és el que va ser el concert dels AiAiAi, que el passat dissabte 1 de març van actuar a la sala Clap. El conjunt local venia a presentar el seu darrer disc editat aquesta tardor, Les millors cançons del mil•leni passat, un recopilatori dels seus darrers 4 treballs publicats a la dècada dels noranta.

La banda mataronina reapareixia després de vuit anys d'absència i parada de servei, i la retrobada es va convertir en una celebració amb figures de la escena rumbera catalana, amb membres de Gertrudis, el cantant de Sabor de Gràcia, Antonio Carbonell “Sicus”o el tio Rafael de Patriarcas de la Rumba, que va treure a escena un dels autèntics ritmes catalans, el garrotín.

El so dels AiAiAi es basa en les dues guitarres i el joc polifònic de fins a quatre veus, un so desacomplexat i alegre que va fer ballar sense aturador a les més de 300 persones que van assistir al concert. El conjunt va sorprendre de bon principi amb una base percutiva de baix i bateria electrònica disparada des de l'ordinador del teclista Pep Lladó. Rafalitu Salazar portava les pautes del ventilador ajudat pel gracienc David Torras i la cosa es va desbordar, amb grans temes com "Sota la palmera" o "Dimoni pelut".

Els AiAiAi van passejar-se de la rumba al son, a la samba i fins i tot al tumbao. 4 músics projectats amb tota potència en un projecte musicalment concret i limitat però amb una solvència i traça impecables. - ELOI AYMERICH