dissabte, 29 de novembre de 2008

Irlanda aterra a Mataró de la mà de Dealan



Dealan va convertir divendres a la nit el Clap en una autèntica festa irlandesa. Jugaven a casa, tocant dalt l’escenari que els havia vist néixer anys enrere i davant d’un públic proper que va saber reconèixer la seva trajectòria.

El repertori va moure’s entre temes del seu treball discogràfic publicat l’any 2007, Creuant els móns, i peces noves que han de formar part del disc que estan preparant per treure al mercat la propera primavera.

En tots els casos, el conjunt basa la seva sonoritat en melodies d’un marcat caràcter cèltic, que mantenen, tot i tenir una clara base de rock, un important aire folk. A més, la fusió d’estils musicals procedents de geografies diverses els dóna un aire únic, que sembla que s’accentuarà encara més en el seu proper treball. Tot plegat, una recepta que va fer impossible que els assistents es quedessin quiets gaire estona, i que permetia ballar des d’estils tradicionals irlandesos fins a moviments individuals.

Dealan van tenir com a teloners Qui hi ha?, un grup de Sant Boi del Llobregat dedicat també a la música celta contemporània que van demostrar que aquest és un estil que es manté amb força al conjunt del país. RITA VILLÀ

dijous, 27 de novembre de 2008

Relk restaura el cabaret electrònic



Els maresmencs Relk van actuar el passat dissabte a la nit al Teatre Principal d'Arenys de Mar, presentant les cançons del seu darrer treball, Pedres Blaves.

El conjunt d'Arenys de Munt va demostrar que han trobat el seu espai sonor i musical, amb una mescla preciosista de pop de tall acústic, apunts d'electrònica i un cert aire cabaretesc amb tocs teatrals.

Guiada per la veu delicada de Maira Comalat, a escena es van presentar uns rejovenits Relk, amb els ja coneguts Joan Vallcorba al teclat i efectes i Montse Majà al violoncel i l'argentoní Pep Terricabras a la bateria, el mataroní Pol Caturla al contrabaix i l'isclenc Àlex Guitart a la pandereta i la guitarra morisca.

Les sensibles melodies de Relk es mesclen amb la poesia del rapsode arenyenc Jordi Bilbeny, una mescla única que va regalar als assistents moments excel·lents com el tema General Moragues o Pedragentil.

Una nit de cabaret electrònic de primera fila a la que van respondre un centenar de persones. Una restauració musical en tota regla d'un grup de casa nostra que sona cada cop més cohesionat i apunta ben alt.
ELOI AYMERICH.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Arenys de Munt s’omple de rock jove de la comarca

El casal de joves l’Escorxador d’Arenys de Munt va transformar-se aquest divendres una vegada més en una sala de concerts, gràcies a la iniciativa de les nits Trenca’t. En aquesta ocasió els primers a pujar a l’escenari van ser Ebri Knight, formació del Maresme que toquen, com ells mateixos defineixen, rock celta hooligan.

El directe d’Ebri Knight va estar marcat des del primer moment per la potència de la guitarra i mandolina, seguint el ritme sempre trepidant de la bateria. La marca personal del grup l’aporten, però, sens dubte, el violí i les flautes, que doten les melodies d’un innegable caràcter cèltic. El repertori, cantat tant en català com en anglès, i basat en temes propis, deixava entreveure la trajectòria que ja hi ha darrera el grup, malgrat la joventut de tots els seus membres.

La nit va completar-se amb les actuacions de Flanagan i Txilum, que van fer moure els joves d’Arenys a ritme de pop i reggae fins a altes hores de la matinada. Un cop acabada la festa, el casal de joves l’Escorxador tornarà a celebrar una nit Trenca’t d’aquí un mes, el dia 12 de desembre. RITA VILLÀ

diumenge, 9 de novembre de 2008

La música tradicional més contemporània visita Canet

El festival Canet Cançó + d6 va acollir dissabte Miquel Gil, músic Valencià antic membre de Al Tall que des de fa anys dirigeix en solitari projectes al voltant de les músiques tradicionals del nostre país. Gil va presentar-se a Canet amb una formació de trio, i amb un repertori que va repassar temes dels tres treballs discogràfics en solitari de l’artista. El darrer, Eixos, i els anteriors Katà i Orgànic.

Gil va oferir al públic de Canet els resultats d’anys de recerca musical que han fet de l’artista un dels principals referents avui de la música tradicional. Les composicions de Miquel Gil es caracteritzen per la varietat de gèneres que aborden, utilitzant-ne sovint més d’un en un mateix tema. L’autor també ha destacat per l’ús de poemes d’autors contemporanis com a lletra de les cançons, amb una marcada predilecció per Enric Casasses, que apareix de manera constant en tota la discografia de Gil.

Dissabte, a l’envelat de Vil·la Flora de Canet, el repertori previst per Miquel Gil i els dos músics que l’acompanyaven era curt, tot just una hora. El prop del centenar de persones que van anar a veure’ls, però, formaven un públic exigent, que van fer allargar l’actuació amb el reconeixement de la qualitat musical que hi havia dalt l’escenari. RITA VILLÀ