diumenge, 24 de febrer de 2008

Calima lidera la nit més flamenca del tercer Cicle de Músiques Tranquil·les



Amb mitja hora de retard i amb un públic inicialment tímid, Calima va oferir el passat dissabte 23 de febrer, dues hores de ritme encomanadís al Clap. Amb mitja sala plena, els deu músics van pujar a l’escenari aconseguint una gran connexió amb els assistents que no podien parar de moure’s al ritme del seu particular flamenc mestís.

Amb un violí, una trompeta, un baix, una guitarra tres percussionistes 2 cantants i una ballarina, Calima va tornar a enamorar mostrant la seva cara més polifacètica. Música, ball, percussió i les tradicionals palmes es van fusionar a la perfecció per posar de manifest el carisma dels músics, amb arrels ben diferents, que van des del so arabesc de la percussió al flamenc de la guitarra, el pop del baix o el zíngar-gitano del violí.

Sota la direcció del baixista Juanlu, exmembre dels Ojos de Brujo, el grup va presentar les cançons del seu disc “Azul”, barrejant ritmes efusius amb temes més tranquils. Sense que el moviment parés en cap moment dalt de l’escenari, la ballarina Laura es va encarregar d’ensenyar com es balla el flamenc amb una demostració de dansa i del tradicional “zapateao” amb canvis de vestuari adequats als temes. Un autèntic recital de dansa que es va mesclar fantàsticament bé.

Calima va aconseguir connectar amb el públic, prenent-se la llibertat de baixar a ballar a la pista i fent pujar gent a l’escenari per encomanar encara més el seu ritme. Una nit per no parar de ballar, i per, en paraules del grup, continuar somiant amb el present. - QUERALT FLOTATS

dimarts, 19 de febrer de 2008

Facto delafé trena el seu pop comercial amb ritme de hip-hop


Des de l’est, com la llum, “Facto delafé y las Flores azules” arriba a Privat per presentar el seu nou disc: “La Luz de la mañana”. Amb unes 400 persones començaven el concert que un cop més combinava el hip-hop i el pop.
Privat també va poder sentir cançons com Enero en la playa, tema que podem trobar en el primer disc del grup de Masnou, “El monstruo de las ramblas”.

La banda de Masnou va tocar també la cançó que van fer expressament per la pel·lícula de Bigas Luna, que porta el mateix títol que la pel·lícula : “La Juani”.
Encara que l’estil de Facto delafé es caracteritza per ser un hip-hop suavitzat pel pop, al concert de divendres passat també van oferir cançons més mogudes que convidaven a ballar. CLARA SÁNCHEZ

diumenge, 10 de febrer de 2008

Raimon fa una antologia de si mateix al Teatre Monumental




Raimon fa una antologia de si mateix al Teatre Monumental

El cantant valencià Raimon va oferir aquest dissabte al Teatre Monumental un repàs als seus 45 anys de carrera sense oblidar cap de les cançons que el van convertir en un personatge fonamental de la Nova Cançó dels seixanta. Acompanyat per una petita secció de corda i vent, Raimon va portar a l’escenari un repertori semblant al seu darrer disc, un enregistrament de l’actuació que va fer a la sala Olympia de Paris el 2006, per celebrar el quarantè aniversari del seu primer concert en aquest mític indret de la capital francesa. Un llistat on no van faltar peces com T’adones amic, Com un puny i Parlant-me de tu així com peces dels poetes Ausiàs March i Salvador Espriu, claus en la seva discografia. Al Vent i Diguem no van sonar ja en el tram final del concert, amb els aplaudiments del públic incorporats, com era d’esperar. El cantant valencià actuava a Mataró en el marc del cicle Músiques Tranquil•les impulsat des de la Casa de la Música i en el marc d’una petita gira de retorn als escenaris després d’un any sabàtic que va començar fa uns dies en terres valencianes i que es tancarà a finals de febrer amb una actuació al Palau de la Música.

Amb la platea del Monumental gairebé plena, el cantant de Xàtiva va posar-se el públic mataroní a la butxaca ja des que va aparèixer a l’escenari. La segona peça, per exemple, la va dedicar a dos mataronins que va conèixer quan es va exiliar a París. I és que la relació entre el cantant i la capital del Maresme, com amb les altres localitats catalanes, s’ha anat traçant també durant aquestes quasi cinc dècades que fa que Raimon és dalt l’escenari. Entre els assistents, seguint aquesta lògica, eren majoria els representants de la classe progre, amants per antonomàsia del cantautor valencià i que el trobaven a faltar ja que aquest no visitava Mataró des de fa mitja dotzena d'anys. Raimon va començar l’actuació dret, cantant i prou, però de seguida va agafar la seva guitarra espanyola i a l'estil de la Transició -micro davant l'instrument- va oferir la seva imatge característica. Que era, precisament, el que molts mataronins hi van anar a buscar.

dissabte, 9 de febrer de 2008

El Músiques Tranquil·les aposta pel ritme de The League of Crafty Guitarists



La sala gran del Clap va acollir, el passat divendres 8 de febrer, a The League of Crafty Guitarists. Un total de 15 guitarristes van pujar a l’escenari demostrant al públic una compenetració i una tècnica extraordinàries.

El grup, fundat l’any 1986 sota la direcció de Robert Fripp, de King Crimson, va realitzar una primera part del concert marcada per les anomenades “circulacions”, que consisteixen en passar les notes d’un músic a un altre com si es tractés d’un partit de tennis. Organitzats en un semicercle i sota la direcció de l’argentí Hernan Núñez, The League of Crafty Guitarists va entusiasmar a la cinquantena de persones que ocupaven la sala amb temes propis i arranjaments d’altres compositors.

La performance va continuar amb un torn de preguntes i comentaris del públic. Núñez va explicar als assistents el sistema de treball que segueix l’ensemble a través dels cursos i seminaris. El director també va ressaltar la importància de l’afinació de les guitarres, que segueix un sistema diferent a l’estàndard i que permet un registre molt més ampli de tonalitats.

El grup inclou músics de tot el món. Argentina, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i fins i tot Catalunya tenien representants dalt de l’escenari. Els 15 components, de negre rigorós, tocaven guitarres Ovation electroacústiques amb les que van aconseguir captivar a tothom amb els diversos sons, efectes i fins i tot sorolls que els instruments oferien.

En el segon bis, The League va sorprendre a tots els assistents quan van baixar a la pista i es van col·locar darrere del públic per regalar-los una última peça, totalment acústica, amb la que es van acomiadar.

The League of Crafty Guitarists va demostrar, un cop més, la multitud de tessitures que es poden aconseguir només amb les guitarres. Un concert imprescindible per tots els amants d’aquest instrument i innovador per a tot el públic en general.