dilluns, 30 de novembre de 2009

La complicitat de dos amics en clau de jazz



El passat diumenge a la tarda, a l'Ateneu Vilassanès, el duet format per Marian Barahona a la veu i Octavi Banyuls al piano va portar el seu so madur i tranquil a Vilassar, un recull de temes jazz amb referències a la música negra més accessible. Una bona ocasió per escoltar dues joves promeses locals que fan sentir la seva veu sota el nom de Jazz a Duo.

Aquesta vegada els dos van deixar anar la seva imaginació. Marian va contribuir amb la seva especial veu, que va acoplar-se perfectament als ritmes que va improvisar el piano de Banyuls per a l'ocasió. La cantant va aportar el seu caràcter més acollidor, cançons de caire clàssic i molt enfocades al seu registre, innegablement dolç i potent alhora.

El duet va demostrar sentir-se molt a gust sobre l'escenari, mostrant una complicitat evident. En diversos instants del concert, la parella va resultar realment creïble i ben coordinada. Tan sols amb la fórmula d'un tímid Roland a les mans de Banyuls i una veu femenina ben integrada, els dos músics van omplir la sala amb el seu ritme característic.

Tant Octavi Banyuls com Marian Barahona han col·laborat en un bon grapat de formacions. Ell és professor de piano i ha estat membre de diverses orquestres catalanes com la Big Band de Begues. Per la seva part, Marian és la cantant habitual de la banda La vella Dixieland, a més de participar en altres projectes com Disco Inferno, amb integrants de la Fundació Tony Manero.

Aquest diumenge vam viure una nit de música jazz íntima que deixa una molt bona sensació. Ja hi ha força compositors de la nostra terra que s'atreveixen a suggerir col·laboracions que, sense deixar de considerar la seva condició d'experimentals, serveixen per forjar noves propostes. A vegades resulten sorpreses agradables que sempre s'han de tenir en compte.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

dimecres, 25 de novembre de 2009

El mestre de la sarsuela



El Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní és un dels cicles amb més èxit de l’entitat i enguany s'ha celebrat la seva cinquena edició. Aquesta temporada s’han programat un total de nou sarsueles, convertint la capital maresmenca en una primera plaça de la sarsuela, de manera gairebé inèdita a Catalunya. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el vicepresident del Foment Mataroní Antoni Vilà per saber com es presenta el proper diumenge 29 de novembre Marina, última sarsuela de l’any amb lletra de Francesc Camprodon i música d'Emili Arrieta.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Petit de Cal Eril, orgull de so rural



Una de les veus més renovadores del folk català va actuar el passat dissabte al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar. Davant una audiència que omplia la majoria de la platea, El Petit de Cal Eril va mostrar un dels seus principals principis: el desacomplexament de les formes. Un cantant amb guitarra, una bateria, un baix amb maraques i xilòfon i un llançador d'efectes -amb un brutal Theremin- ja van servir de sobres com a formació musical fer un folk d'aires pop i moderns personalíssim.

El conjunt de Guissona té un enorme orgull de so rural, i això s'encomana. El missatge de reivindicació del món rural amb temes com Els gats 2 són sorprenents, també pel so. I van tornar a sorprendre amb I les sargantanes al sol... una excel·lent ronda, una mescla de pop i folk personalíssim. Una peça intimista i evocadora i a la vegada colpidora i majestuosa. El folk del Petit de Cal Eril s'atreveix amb tot, fins a una nadala còsmica i d'aires surrealistes com Allà sota una penya o la popular Ton pare no té nas, convertida en himne de tocs marcials i redoble de tambor. El folk-rock va sorgir amb aires Dylanians, amb una transgressora L'amistat del Calamar.

Joan Pons és el nom del cantant i líder del grup, que amb una posada en escena desacomplexada posen El Petit de Cal Eril com una alenada d'aire fresc per la cançó catalana. El recital estava inclòs dins el Circuït Folc 2009, impulsat pel grup Enderrock i que va portar en la mateixa vetllada a l'auditori arenyenc El Pont d'Arcalís i Dekrèpits. Una nit de luxe folk amb un missatge claríssim: la música folk del país es mou sense parar i es desacomplexa. ELOI AYMERICH/JOAN GONZÀLEZ.

dimecres, 18 de novembre de 2009

El Petit de Ca l'Eril porta el seu folk a Arenys de Mar



El Petit de Cal Eril és l’alter ego del músic de Guissona Joan Pons. Amb referents immediats com Antònia Font, el seu pop-folk s’arrela a la seva terra de procedència, però alhora s’arrodoneix amb un surrealisme totalment palpable als temes del seu disc I les sargantanes al sol. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Joan Pons per saber com es presenta el concert del proper dissabte 21 de novembre al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar dins el Circuit Folc 2009, conjuntament amb El Pont d’Arcalís i Dekrèpits.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Casa de la Música i Privat s'incorporen al projecte multimèdia Diaridelamusica.com

Xevi Bonareu, director de Privat, i Eloi Aymerich, director del Diaridelamusica.com, encaixen les mans simbolitzant l'acord entre la sala i la productora Clack.

Clack Produccions [web], empresa promotora del projecte Diaridelamusica.com, reforça la col·laboració amb dos dels principals agents musicals de la ciutat amb la signatura de sengles convenis amb la Casa de la Música Popular i la Sala Privat.

El conveni acordat amb la Casa de la Música Popular de Mataró [web] inclou que el Diaridelamusica.com [web] es farà ressò en tots els seus formats de les activitats del projecte musical que funciona a Mataró des de 2005, posant èmfasi en la informació de servei al ciutadà. L'acord concreta també la difussió de les sessions quinzenals del Banc de Proves, un espai on grups novells poden demostrar les seves habilitats i que ja s'estava enregistrant per part de la Casa, encara que sense una sortida mediàtica. També s'ha arribat a un acord perquè la Casa de la Música assumeixi la difusió a través del sistema Postal Free del projecte Diaridelamusica.com, amb una tirada de dues mil cinc-centes postals impreses a doble cara.

De la mateixa manera, Clack acaba de signar un altre conveni amb la sala Privat, segurament l'altre gran programador de música en directe a la capital del Maresme amb unes motivacions molt semblant: que la iniciativa periodística ajudi a difondre les activitats setmanals d'aquesta sala de la zona d'oci del Pla d'en Boet, tan abans de les actuacions musicals com un cop dutes a terme. De la mateixa manera, es contempla que Privat faci difussió del projecte Diaridelamusica.com en el seu circuit intern de televisió i a la seva web [aquí].

Els promotors del Diaridelamusica.com valoren molt positivament la signatura d'aquests dos convenis donada la ingent tasca que estan duent tan la Casa de la Música Popular com la sala Privat. "Per nosaltres, que aquestes dues iniciatives avalin la nostra proposta és una satisfacció i un orgull immens. Significa que aposten per nosaltres, en un projecte que creiem que val molt la pena i ens està costant molts esforços", ha dit Eloi Aymerich, director del Diaridelamusica.com. Des d'octubre de 2008, el projecte Diaridelamusica.com és alhora un programa setmanal de 25 minuts a televisió a Maresme Digital, trenta minuts també setmanals de ràdio a Mataró Ràdio, i una pàgina web a més de la presència en suports informatius de paper editats a la comarca, anteriorment Tribuna Maresme i des d'aquest octubre la revista Capgròs. D'aquesta manera es consolida com la única iniciativa periodista especialitzada -en l'àmbit musical- i multiplataforma de la comarca del Maresme.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Una última nit d'estiu amb els autors del Summercat



Billie The Vision and The Dancers es van presentar divendres a la sala Privat [web] en la que va ser la seva última actuació a l'estat espanyol del present any. El grup de Mälmo (Suècia) es va donar a conèixer amb la seva cançó Summercat, apadrinada per l'anunci d'una coneguda marca de cervesa. Divendres va ser una última nit d'estiu amb els autors de l'èxit d'aquestes vacances.

Els suecs van congregar una gran quantitat de gent que esperava impacient el moment en que sonés el famós Tonight, Tonight, el punt més àlgic del concert. Mentrestant, la formació nòrdica va oferir un repertori de cançons folk-rock immediates i divertides com I miss you o Scared, incloses dins els quatre treballs que fins ara ja ha publicat la banda.

Billie The Vision and The Dancers van mostrar en tot moment el seu agraïment a l'audiència pel recolzament que ha rebut la seva formació per part del públic català. El seu cantant Lars Lindquist, amb la seva característica estètica de transvestit, va fer diverses referències a la gran acollida que ha tingut la seva cançó Summercat arran de l'anunci gravat a Formentera. No és en va que Sony Espanya distribuirà a partir d'ara el seu primer disc editat el 2004.

El concert, una iniciativa de Caixa Laietana i la Sala Privat, va ser tot un èxit d'assistència. Xavier Bonareu, responsable de Privat, es va mostrar molt il·lusionat per haver pogut portar aquesta banda coincidint amb l'onzè aniversari de la sala. Per la seva part, Joan Herrero, director de màrketing de Caixa Laietana, va reiterar el seu suport per promocionar iniciatives com la d'aquest divendres a la nostra ciutat.

Mataró ha estat l'última cita de l'any pels de Mälmo. La seva participació en la darrera edició del BAM va ser el tret de sortida per la seva petita gira per l'estat espanyol i la Sala Privat n'és la seva última parada. El concert que tenien programat a Bilbao aquest dissabte ha estat cancel·lat. L'estat de gestació avançat que presentava la baixista del grup no els permetrà trepitjar els escenaris fins l'any que ve. Però ja van avançar que tornaran aviat. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

I el 29 de gener, Amaia Montero a Mataró
Segons ha pogut saber Diaridelamusica.com, ja hi ha data per a una nova col·laboració sonada entre Caixa Laietana i la Sala Privat. Serà el 29 de gener i en aquesta ocasió la protagonista de la vetllada, en format acústic, serà l'excantant de La Oreja de Van Gogh Amaia Montero, que presentarà el seu primer disc a la capital del Maresme un cop finalitzada la gira que des de fa un any la porta pels escenaris de l'estat espanyol. Amaia Montero va decidir deixar enrera la seva etapa amb la formació de pop-rock basca a finals de 1998 i apostar per una trajectòria en solitari, que de moment ha resultat tot un èxit a nivell de vendes com de la crítica.

dimarts, 10 de novembre de 2009

La Casa de la Música, com posar melodia a una ciutat?



Entenent la diversitat cultural com a punta de llança evolutiva d’una societat i veient la manca d’espais a Catalunya per a la música popular, la Casa de la Música de Mataró va decidir posar fil a l’agulla i crear un conjunt d'activitats, programes i accions amb objectius com la dotació d’eines a artistes i l’acostament de la cultura als joves. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el director de la Casa de la Música de Mataró Jordi Herreruela per conèixer més a fons un projecte que pretén enfortir el teixit de la indústria musical a Catalunya.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Mazoni: Experimentació i senzillesa són compatibles



El teatre La Massa de Vilassar de Dalt va ser el passat dissabte l'escenari de la presentació al Maresme del cinquè disc de Mazoni. La banda de la Bisbal de l'Empordà va mostrar els passatges del seu nou treball, Eufòria 5, Esperança 0, un recull de cançons quotidianes cantades en català amb un alt component de personalitat, emmarcades en un escenari intimista i acollidor que brindava la sala.

Amb cinc discs a les espatlles amb aquesta formació, Jaume Pla ha aconseguit un so distintiu. L'artista de la Bisbal va fundar la seva primera banda anomenada Enderock de ben jove a la capital del Baix Empordà i finalment ha trobat un lloc per desenvolupar la seva música amb Mazoni. El punt inconformista que destil·len les seves cançons indica que l'experimentació i la senzillesa són compatibles en el seu projecte.

Dissabte ell i els seus companys van tornar a demostrar el seu bagatge a l'escenari amb una acústica realment ressenyable, un apartat de percussió molt efectiu, guitarres potents i una veu familiar. No van faltar cançons com Eufòria o La Granja de Paula, un tema de Bob Dylan reinterpretat per la banda. Els assistents a l'esdeveniment van comprovar la capacitat de composició dels empordanesos amb cadascuna de les cançons que Mazoni va anar desgranant en un repertori intens i equilibrat.

Mazoni ha aprofitat la seva gira per posar en evidència que l'èxit del seu anterior treball Si els dits fossin xilòfons, amb el qual van rebre un gran reconeixement, no va ser un fet aïllat. La seva execució en directe és més que correcta i la seva tendència a una atmosfera pròpia va avançant en cadascun dels treballs que han publicat. I això és senyal de que la inquietut i curiositat musical dels seus components encara segueix en una progressió constant. -ALBERT CLOPÉS /JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 4 de novembre de 2009

Clímax: darrera els guanyadors del Cirera Rock 2009



Clímax és una banda de Mataró nascuda el 2006. Van entrar amb força dins el panorama musical comarcal buscant un so amb bases de pop-rock mesclades amb els estils més diversos i sense defugir l’ús d’una veu femenina acurada. Tot això, per aconseguir un so que només pertanyés a ells mateixos. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Clímax, banda guanyadora del Cirera Rock 2009.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.