La Shica mostra la seva versió més folklòrica al Casal de la Nova Aliança

La Shica va actuar divendres al vespre al Casal de la Nova Aliança de Mataró presentant el seu nou treball “Supercop”, en el que mescla copla, flamenc, folklore i bon humor. Acompanyada de només un guitarrista i un bateria, la cantant madrilenya va posar tota la sinceritat a l’escenari amb el seu baix de color rosa (el qual ella mateixa reconeix que no sap tocar gaire) i els seus sonors cops de peu sobre la tarima.

La Shica es va donar a conèixer amb el seu primer LP “Trabajito de chinos” editat el 2008. Amb el cabell rapat i una imatge més propera al hip-hop, aquesta cantant va posar les bases de la seva manera de fer. Múltiples referències al flamenc, el funk i el mestissatge a parts iguals en un disc variat i heterogeni. Aquesta vegada però, la vam poder veure amb el cabell una mica més llarg i amb un nou disc sota el braç.

La veritat és que Elsa Rovayo (nom veritable de l’artista) va rebossar optimisme durant la seva actuació, però la majoria de les seves cançons no van transmetre aquest mateix missatge. I és que la seva proposta cau en diversos tòpics de la cançó espanyola que fan que sigui poc innovadora. De totes maneres, ella ho fa totalment conscient i a més demostra una certa nostàlgia cap a les grans folklòriques del nostre país, de les quals en treu força idees.

Durant el concert, la Shica va voler participar amb els assistents i fins i tot es va asseure un moment entre el públic per escoltar unes anècdotes explicades pel guitarrista del grup. Cal dir que totes aquestes aportacions van restar continuïtat a un concert que potser va necessitar una mica més de ritme. Musicalment però, els tres components amb la Shica al capdavant, van mostrar una execució força bona, especialment el guitarrista Josete Ordóñez.

Aquesta actuació estava emmarcada dins el cicle de concerts XQSI de Caixa Laietana, que finalitza el 30 de juliol i al que encara li resta algun plat fort com la visita d’Els Amics de les Arts el dia 23. De moment, la presència de La Shica al Casal de la Nova Aliança va servir per conèixer una nova artista que tot just ara comença a fer-se un lloc en el panorama estatal. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

Los Mala Gana amenitzen una vetllada en defensa de l’antic Odeon de Canet

La banda de flamenc Los Mala Gana va participar dissabte al vespre en el vuitè festival Re-percussió per l’Odeon celebrat a Canet de Mar. Acompanyats del grup de rock bilingüe Strombers, van firmar una nit festiva amb un rerefons reivindicatiu com és la conservació de l’antic edifici de l’Odeon, un emblema de la localitat canetenca.

Els terrassencs Los Mala Gana van obrir la nit presentant el seu primer treball Va de ochos. Aquesta jove formació nascuda fa uns tres anys va aportar una mostra de flamenc mestís que ells mateixos cataloguen de “granuja” i que es sustenta bàsicament en els estandards més utilitzats d’aquests gènere durant els últims anys. Una proposta força estesa que troba cabuda en festivals com el de Canet ja que una de les seves característiques principals és la immediatesa amb el públic, fet que es va tornar a demostrar en aquesta ocasió.

La formació vallesana va destacar sobretot en el seu apartat de percussió i també per la presència d’una ballarina de flamenc i corista que en diversos moments va posar de manifest el seu art sobre la tarima. A banda d’això, Los Mala Gana es van limitar a desenvolupar un bon so per acabar signant un concert optimista, però tampoc van renunciar a refugiar-se en la monotonia a mesura que avançava l’actuació. De totes maneres, cal agraïr tan a ells com als Strombers la seva col·laboració amb el projecte que tenen entre mans els organitzadors de l’esdeveniment.

El festival Re-percussió de Canet de Mar va celebrar una de les seves principals activitats d’enguany, organitzades com sempre per l’Associació Cultural Plataforma Odeon. A banda dels concerts, Canet gaudeix durant aquests dies de diferents activitats dirigides a conscienciar la població sobre la necessitat de defensar la preservació i recuperació de l’Odeon, aquest antic cinema i seu social que porta tancat fa més de dues dècades i que requereix d’una rehabilitació que la gent de Canet està demanant ja des de fa molt temps. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

D'Callaos, els renovadors del flamenc a Catalunya, actuen aquest dissabte al Clap

El projecte dels terrassencs D’Callaos comença a caminar el 2004 i, des de llavors, ja han girat arreu de Catalunya presentant els temes dels seus dos discos difosos través de la seva pàgina web: De paso i Desde mi balcón. El proper dissabte 23 de gener, els D’Callaos actuen a la sala Clap de Mataró conjuntament amb el cantautor de flamenc Momen V-XV. A Diaridelamusica.com hem volgut conèixer més a fons els creadors del Nu-Flamenc, una visió actual i fresca del flamenc dels 70 facturada des de Catalunya. Parlen Lluís Pi i Daniel G. Felices. MARTA CABOT/KIKO MONTORO

Soliloqui de seny i rauxa

Els músics catalans José "El Pantanito" i Carles Sanjosé Bosch, més conegut com a líder de la banda Sanjosex van realitzar un concert a quatre mans el passat dissabte dins el Cicle Petitsons de Caldes d'Estrac. Una mescla de l'ortodoxia desacomplexada de Sanjosé i la rauxa flamenca de Pantanito.

Una seixantena de persones van ocupar les cadires instal·lades als jardins de la Fundació Palau i Fabre, assolint un dels objectius dels organitzadors: que el públic s'apunti al Petitsons. Des del principiant Mañanitas de Pantanito interpretat a dúo es va veure que el concert es tenyiria d'un aire de tumbao global. Que es mesclaria la cançó de Sanjosé amb el neocalorrismo d'accent sureny de Pantanito.

El concert es va basar en el salero a la veu de Pantanito i la tècnica complementària a la guitarra de Sanjosé. Es va veure en temes com Barrios, una rumba de contingut social, o la versió Currito, Ta Ta Ta de Kiko Veneno. La crisi també va treure la cara en el repertori, va ser en clau satírica amb El Curso del Inem, un tumbao accelerat. Un dels moments àlgids del vespre va ser la interpretació de Señor troncoso, dels andalusos Triana, una cançó poètica i bella que Pantanito va interpretar sentida i asincopada.

Però els apunts de Sanjosé van quedar com anell al dit al vespre musical. Sanjosé és empordanès i la seva terra és present en tota la seva obra. Ell canta el seu paisatge i territori i hi mescla l'humor i la paròdia. Com en l'excel·lent pop surrealista arranjat a la rumba flamenca de De Girona al Japó.

La recta final del concert va reemprendre amb temes reeixits de Sanjosex com El Camí a guitarra i cajón. Una fòrmula interessant aquesta de mesclar músics diferents en un mateix escenari. De fet, el directe formava part del Sobretaula, un espectacle que s'ha mogut arreu del principat en el que diferent parelles de la cançó catalana -des de Roger Mas a Le Petit Ramon- s'ajunten per interpretar a dúo i amb dues copes de vi temes dels dos músics. El Petitsons hi ha apostat i el resultat és sorprenent. Un soliloqui a quatre mans de seny i rauxa. -ELOI AYMERICH/video: K.MONTORO.

Un cafè amb D’Callaos

D’Callaos va ser aquest divendres a Masnou per presentar la seva cara més calmada. A l’escenari de Ca n’Humet, i amb el públic assegut al pati de butaques, el conjunt terrassenc va oferir el seu nou espectacle, El café de las niñas, on barregen la música amb una coreografia teatral.

El café de las niñas no és teatre, però tampoc és un concert com els que ens tenen acostumats D’Callaos. A partir d’una cuidada escenografia que recrea un clàssic bar de barri, la banda presenta les peces del seu últim treball publicat, Desde mi balcón, i simula d’aquesta manera una segona vida pel local que els va veure néixer. El repertori de l’espectacle, doncs, s’adapta a la ocasió, i tot i no renunciar a l’estil propi del grup, adopta la seva versió més intimista.

A mesura que passa el temps, D’Callaos va acostant-se a un flamenc cada cop més pur, definint el que ells anomenen nu-flamenc, i que busca una aproximació a aquest estil musical des la interpretació que se n’ha fet a Catalunya a les últimes dècades. Una evolució que en El café de las niñas es mostra de manera clara, amb un destacat protagonisme de la guitarra flamenca de Rubén Lorente, que brilla amb una tècnica cada cop més acurada.

El format teatral del concert, alhora que aporta calidesa i proximitat, també dificulta la resposta més visceral del públic. Al Masnou, aquest va mantenir-se assegut durant l’hora i mitja de música i només els bisos van servir perquè part dels presents abandonessin les seves cadires i s’animessin a ballar als laterals de la platea. RITA VILLÀ/ORIOL CASTILLÓN

El flamenc de D’Callaos omple el Clap en la primera nit del novè aniversari de la sala

El Clap va iniciar divendres la celebració del seu novè aniversari amb D’Callaos, un grup que deu molt a la sala mataronina i que ara torna amb entrades venudes la confiança que els seus responsables van donar-los des d’un principi. La sala gran del Clap estava a rebentar, plena d’admiradors de tot el maresme que no van deixar de cantar i ballar en cap moment del concert.

El grup de Terrassa va oferir la seva cara més flamenca, sense que aquesta opció els fes perdre ni un gram d’energia dalt l’escenari. La veu de Maribel Martin, la “canija”, va liderar sense problemes els set músics que l’acompanyen i també tot el públic de la sala.

D’Callaos van presentar el seu nou treball discogràfic, “Desde mi balcon” que van alternar amb les melodies del seu primer disc, “De paso”. Aquesta combinació va permetre escolar peces ja clàssiques del grup, com “hasta que salga el sol” o “los pajaros” amb altres temes més recents com “D prestao”. En un i altre cas, però, el públic va mostrar-se gran coneixedor de les lletres, demostrant així l’èxit de l’estratègia de marketing de D’Callaos, que sempre han permès, i potenciat, la descàrrega gratuïta de la seva música.

La nit havia començat amb Juanito Makandé i la seva Banda Formal que van esclafar l’ambient amb una particular proposta de funk andalús, batejada pel seu líder com una barreja de Jamiroquai i Camarón. Tot un descobriment que no va decebre ningú i que va ser un bon primer plat per una nit flamenca d’aniversari. RITA VILLÀ

Pedro Javier González sedueix el Casal de la Nova Aliança

Pedro Javier González va seduir el Casal de la Nova Aliança amb un directe íntim i preciosista, en la darrera cita del Tercer Cicle de Músiques Tranquiles organitzat per la Casa de la Música Popular de Mataró el passat dissabte. El music barceloní es va fer acompanyar pel seu tradicional trio, amb uns exquisits Toni Terré al baix i Roger Blàvia a la percussió acústica i percussió corpòria. La guitarra clàssica de González va interpretar des de rumbes a aires arabescos, amb el flamenc com a camí de retorn en gairebé tot el recital.

El guitarrista va presentar el seu darrer disc, “Verdades ocultas y medias mentiras" on es mostra atrevit i fa un pas endavant en l'obertura del flamenc més desacomplexat. De fet, González és una porta a la influència mediterrània, va versionar la buleria "La leyenda del tiempo" de Camarón de la Isla, i de les melodies en sortien sonoritats gregues, magribines i fins i tot zíngueres. Pedro Javier González va revisitar anteriors treballs amb temes com "La choza", també es va atrevir amb el pop i li va sobrar temps per tocar balades, com la elegant "Ídolos".

El recital va comptar amb col·laboracions esperades, com la del flautista Domingo Patricio o la cantant Maribel Martín, vocalista de D'Callaos, grup del qual González n'és el productor musical. Amb temes com "Se fué la luz", de la banda terrassenca, la música de Pedro Javier va brillar més que mai. Unes 120 persones van disfrutar del concert de Pedro Javier González, que tanca el Músiques Tranquiles com el va començar: amb qualitat, ofici i una aposta inequívoca per la fusió.

Calima lidera la nit més flamenca del tercer Cicle de Músiques Tranquil·les

Amb mitja hora de retard i amb un públic inicialment tímid, Calima va oferir el passat dissabte 23 de febrer, dues hores de ritme encomanadís al Clap. Amb mitja sala plena, els deu músics van pujar a l’escenari aconseguint una gran connexió amb els assistents que no podien parar de moure’s al ritme del seu particular flamenc mestís.

Amb un violí, una trompeta, un baix, una guitarra tres percussionistes 2 cantants i una ballarina, Calima va tornar a enamorar mostrant la seva cara més polifacètica. Música, ball, percussió i les tradicionals palmes es van fusionar a la perfecció per posar de manifest el carisma dels músics, amb arrels ben diferents, que van des del so arabesc de la percussió al flamenc de la guitarra, el pop del baix o el zíngar-gitano del violí.

Sota la direcció del baixista Juanlu, exmembre dels Ojos de Brujo, el grup va presentar les cançons del seu disc “Azul”, barrejant ritmes efusius amb temes més tranquils. Sense que el moviment parés en cap moment dalt de l’escenari, la ballarina Laura es va encarregar d’ensenyar com es balla el flamenc amb una demostració de dansa i del tradicional “zapateao” amb canvis de vestuari adequats als temes. Un autèntic recital de dansa que es va mesclar fantàsticament bé.

Calima va aconseguir connectar amb el públic, prenent-se la llibertat de baixar a ballar a la pista i fent pujar gent a l’escenari per encomanar encara més el seu ritme. Una nit per no parar de ballar, i per, en paraules del grup, continuar somiant amb el present. - QUERALT FLOTATS