dissabte, 30 de maig de 2009

Sessió trifàsica de cançó íntima



La combinació dels integrants d'Anímic Ferran Palau i Louise Somsom i la cantant d'Oníric, Maria Rodés, van encetar aquest passat dissabte el segon Cicle Petitsons de Caldes d'Estrac. Va ser un recital de poc més d'una hora, acurat i trabat, sense fisures, pensadíssim i que va plantejar un joc a tres bandes. El públic, format per una cinquantena de persones, va gaudir d'aquest joc trifàsic i va descobrir uns músics que lideren les seves respectives bandes i que mica en mica estan obrint nous espais per la música feta a casa nostra a partir d'imaginació, surrealisme i molta sensibilitat.

Ferran Palau va portar la batuta instrumental amb la seva guitarra acústica. A estones Somsom i Rodés s'incorporaven amb les seves veus per cantar temes preciosos d'Anímic, com Les fulles fan d'ocells. La veu de Somsom recorda reiteradament a PJ Harvey, i tot plegat es mescla en un folk-rock californià cantat en anglès i la cançó tranquila més propera a Roger Mas. Un clar exemple d'aquest mix musical és Himalaya, preciosista i delicada, o La mort i el riu, interpretada a tres veus per Anímic i Maria Rodés amb acústica, ukelele i cants polifònics, d'aires folk i de realisme màgic rural.

Maria Rodés també va ensenyar les seves cartes musicals, amb cançons accelerades com Busy. També va sorprendre Love is death, cantada a duo entre Rodés i Somsom. Una fràgil balada trista i en menor, una sorpresa surrealista de pop acústic. El concert va estar ple d'una obstinació per fer del quotidià mística, recollint els moments més habituals i normals de les vides dels músics i convertint-los en cançons. El recinte dels jardins de la Fundació Palau i Fabre es van demostrar ideals per acollir una sessió de cançó íntima i desendollada. ELOI AYMERICH/O.CASTILLÓN

La caixa de nines d'Oníric

Maria Rodés és una de les veus més personals emergida de l’escena actual barcelonina. A part del seu projecte en solitari, és cantant i compositora d’Oníric, integrant del Rod-roz i té el seu alter ego La Tirirureta versionant cançons que van marcar la seva infantesa. Les melodies domèstiques i evocadores de Maria Rodés es podran sentir al cicle musical Petit Sons el dissabte 30 de maig al Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, conjuntament amb Louise Somsom i Ferran Palau d’Anímic. Com a mitjà oficial del cicle, a Diaridelamusica.com hem volgut saber com se’n presenta l’estrena.- MARTA CABOT/E.A./K.M.

dissabte, 23 de maig de 2009

Mataró rememora les grans orquestres del jazz de la mà de la BBJM



La Big Band Jazz Maresme va oferir divendres una nit de jazz al més pur estil de les grans orquestres del gènere de la primera meitat del segle passat. Els 17 músics de la formació van tocar un complert repertori, que va incloure clàssics com “Tain’t what ya do” o “a tisket a tasket”, popularitzat per Ella Fitzerald.

En aquesta ocasió, com fan periòdicament, la formació va comptar amb la col•laboració especial de Marian Barahona, una de les veus destacades del jazz català, que va contribuir a aproximar encara més les melodies al públic, gràcies al caliu que sempre ofereixen les veus de qualitat.

La Big Band Jazz Maresme va crear-se a Mataró ara farà tres anys, amb una formació de musics professionals que és, gairebé de manera exclusiva, maresmenca. En aquest període de temps han aconseguit consolidar-se com un dels conjunts capdavanters al nostre país, costat per costat d’altres formacions similars amb molta més historia.

Divendres, en una actuació que es trobava emmarcada al VII cicle de concerts del Foment Mataroní, van tornar a demostrar que el nivell musical dels músics de jazz de la comarca és alt i es troba en bona salut, tant per aquells que ja porten anys dalt els escenaris, com per les joves promeses que inicien la seva carrera. Sota la direcció de Gerard Nieto, els músics van convèncer com a conjunt i individualment, mostrant les seves habilitats en els nombrosos solos de les peces, repartits democràticament, fent possible així el lluïment de la majoria d’intèrprets. RITA VILLÀ / ORIOL CASTILLÓN

divendres, 22 de maig de 2009

Des de Premià arriba Almargen

Almargen comencen a tocar quan un grup d’amics d’institut de Premià queden per versionar cançons i crear algun tema propi. Ara, la llavor dels 90 ha engendrat temes eclèctics propers a Dire Straits, Estopa, Fito y Fitipaldis i Los Rodríguez, partint d’una arrel pop-rock que es barreja amb el reggae, la rumba, el funky o, fins i tot, el tango. Almargen actuen a l’Ateneu d’Alella el proper dissabte 23 de maig. A Diaridelamusica.com els hem entrevistat per saber com es presenta aquest concert de cançons sobre la vida, la soledat, l’amor, el desamor i la rebel·lia. - MARTA CABOT /K.M/E.A.

diumenge, 17 de maig de 2009

Un cafè amb D’Callaos



D’Callaos va ser aquest divendres a Masnou per presentar la seva cara més calmada. A l’escenari de Ca n’Humet, i amb el públic assegut al pati de butaques, el conjunt terrassenc va oferir el seu nou espectacle, El café de las niñas, on barregen la música amb una coreografia teatral.

El café de las niñas no és teatre, però tampoc és un concert com els que ens tenen acostumats D’Callaos. A partir d’una cuidada escenografia que recrea un clàssic bar de barri, la banda presenta les peces del seu últim treball publicat, Desde mi balcón, i simula d’aquesta manera una segona vida pel local que els va veure néixer. El repertori de l’espectacle, doncs, s’adapta a la ocasió, i tot i no renunciar a l’estil propi del grup, adopta la seva versió més intimista.

A mesura que passa el temps, D’Callaos va acostant-se a un flamenc cada cop més pur, definint el que ells anomenen nu-flamenc, i que busca una aproximació a aquest estil musical des la interpretació que se n’ha fet a Catalunya a les últimes dècades. Una evolució que en El café de las niñas es mostra de manera clara, amb un destacat protagonisme de la guitarra flamenca de Rubén Lorente, que brilla amb una tècnica cada cop més acurada.

El format teatral del concert, alhora que aporta calidesa i proximitat, també dificulta la resposta més visceral del públic. Al Masnou, aquest va mantenir-se assegut durant l’hora i mitja de música i només els bisos van servir perquè part dels presents abandonessin les seves cadires i s’animessin a ballar als laterals de la platea. RITA VILLÀ/ORIOL CASTILLÓN

dimarts, 12 de maig de 2009

Arriba la màquina rumbera de La Pegatina

Anomenats originalment Pegatina Sound System, La Pegatina van néixer el 2003. Amb guitarra, caixa flamenca i veu, el seu estil s’acosta a la rumba prometent ball, joc i frescor a cada directe. El proper divendres 15 de maig, La Pegatina oferiran un concert de la gira de presentació del seu nou disc Via Mandarina a la Sala Clap de Mataró, aquest cop amb acordió i trompeta inclosos. A Diaridelamusica.com hem volgut saber com es presenta el Via Mandarina Tour i, dins d’aquest, la seva propera visita a casa nostra. - MARTA CABOT.

divendres, 8 de maig de 2009

Blues i misteri per clausurar les nits de Jazz



Nit de blues al teatre del Casal de la Nova Aliança de Mataró per tancar el segon cicle Nits de Jazz. El saxofonista Dani Nel•lo, un dels rostres més coneguts de l’escena musical catalana, va protagonitzar una nit d’autèntica música negra, que va entusiasmar a tots els presents. Negra per l’origen del blues, estil creat pels antics esclaus nord-americans; i negra també per la clara vinculació d’aquesta música amb la novel•la policíaca. Una vinculació que Nel•lo s’encarrega de destacar a través del so envellutat del seu saxo tenor i mitjançant una tria de peces que ens recorden els grans clàssics d’aquest gènere.

A Mataró, Nel•lo va presentar-se en format quartet, acompanyat per Ramon Ángel Rey a la bateria, Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Francisco Suarez al piano i teclats. El grup va repassar durant una hora i mitja tots els registres del blues, que va ser el protagonista indiscutible del concert, però sense oblidar-se d’altres estils jazzístics que van aportar encara més varietat als ritmes de la nit. Tot plegat, interpretat de manera impecable, amb un so ben cohesionat i una diversitat de solos que van demostrar la qualitat dels músics de la formació. Al capdavant, Dani Nel•lo, líder indiscutible del quartet, va saber jugar amb el públic a través del seu instrument, apropant-se als límits de l’escenari per oferir la sonoritat del seu saxo de manera directa, sense l’amplificació del micròfon.

El concert de Dani Nel•lo quartet posa punt i final al segon cicle Nits de Jazz, un festival organitzat per l’associació Big Sam Hal•ler Quartet Jazz. Aquest col•lectiu mataroní sense ànim de lucre va néixer amb l’objectiu d’apropar el jazz a la ciutat, i de moment sembla que està complint amb nota. Dijous a la nit el teatre del casal era ple d’aficionats a aquesta música que assistien al tancament d’un cicle que ha comptat amb primeres figures del nostre país, encapçalades pel trompetista Raynald Colom.

Nel•lo era, al costat de Colom, l’altre gran atractiu del cicle o, si més no, un dels noms més mediàtics. Format com a músic professional al grup de rock Los Rebeldes, Nel•lo fa anys que va iniciar la seva carrera en solitari. El seu primer projecte com a líder va ser Dani Nel•lo i la banda del Zoco, una formació amb la que va gravar dos treballs. Paral•lelament va anar-se introduint al món del jazz amb la formació de Tandori Lenoir, un grup que agrupa alguns dels músics més destacats de rythm’n’blues de Catalunya. Aquests darrers anys, a més de múltiples col•laboracions amb músics d’ambients molt diversos, i de la composició de bandes sonores de pel•lícula; s’ha dedicat de manera especial a la relació del blues i la novel•la negra. Ja el 2005, Nel•lo crea el grup Vértigo, amb una voluntat clara de recrear una atmosfera de cabaret i cinema de misteri. El 2006 va gravar la banda sonora del llibre “El Blues del detectiu immortal”, d’Andreu Martín, i actualment és el responsable de l’espectacle musico-teatral “Negra y criminal: la ciudad de las sombras”, que recull l’essència dels treballs anteriors. RITA VILLÀ

dimarts, 5 de maig de 2009

La recepta de potència i melodia dels Laguna

Formada fa uns dos anys entre Òrrius, Argentona i Mataró, Laguna es una banda de metal amb dues guitarres, bateria i baix. El seus temes cantats en castellà presenten un metal melòdic que es val tan d’influències gòtiques com del hard-rock nordamericà, però amb un apunt característic: la potent veu femenina de Mireia, la seva cantant. Laguna actuen el proper divendres 8 de maig a la Sala Clap de Mataró, conjuntament amb els Sumum Krater. A Diaridelamusica.com els hem entrevistat per saber com es presenta aquest concert d’una jove banda que ja té programades cites a sales barcelonines de renom com Razzmatazz. - MARTA CABOT.

diumenge, 3 de maig de 2009

Susanna del Saz imparteix una lliçó sobre com agradar al públic



En una nit de derbi futbolístic, la soprano Susanna del Saz va reunir una cinquantena de persones a l'esglèsia parroquial de Sant Cebrià de Vallalta. El concert de soprano i piano, que es va celebrar el passat dissabte, s'incloïa dins el programa de la Primavera de les Arts 2009. L'actuació va convèncer al públic gràcies a un repertori adequat i una bona qualitat interpretativa.
La cantant gironina es va acompanyar del pianista Nito Figueras, que durant tot el concert va realitzar la base musical de les balades, mitjos temps i tangos que va interpretar Del Saz. I es que la soprano sap jugar cartes molt diferents sense pestanyejar, i s'atreveix amb clàssics lírics com Ave Maria fins a cançons populars catalanes, com l'himne a la pau de El Cant dels Ocells del compositor i violoncelista Pau Casals. El repertori va ser heterogeni i obert, i va abarcar des de la cançó espanyola amb Mediterráneo de Joan Manuel Serrat fins a les influències llatinoamericana d'Alfonsina y el mar. A la part final del concert va ser molt aplaudida una emotiva i bellíssima interpretació del Rossinyol.

Susanna del Saz repetia concert a l'església de Sant Cebrià, després que el 2008 ja actués a la població maresmenca. I es que Del Saz té una característica particularíssima, una excel•lent projecció de la veu, una projecció que va ressonar amb dolçor i potència a la vegada a les parets de granit del temple. Un recital de cambra relaxat i detallista de talla inclòs dins la desena edició del Primavera de les Arts que s'apunta amb aquest concert un flirtreig momentani amb el cant líric i popular que sap connectar amb tots els públics. ELOI AYMERICH