Clausura a ritme de rumba i ventilador

L’última nit del Cruïlla va convertir-se, de principi a fi, en una gran festa rumbera, plena d’aquest ritme tant nostre i que a la vegada ens apropa com cap altra música al sud d’Espanya. El cartell no podia ser més exigent: Ai Ai Ai, un dels grups ja clàssics de la rumba catalana; Los Delinqüentes, un dels conjunts amb més projecció en l’actual món de la música mestissa; i Los Chichos; que tots sols han escrit una pàgina de la historia musical d’aquest país.

Ai Ai Ai van ser els encarregats d’obrir la nit. Els catalans van explotar la fórmula de la rumba popularitzada per grans mestres com Peret o El Gato Pérez, oferint melodies a ritme de ventilador i escalfant el públic que entrava al recinte amb un so que de clàssic rumbero passava, en certs moments, a pseudodisco, gràcies a les bases que duien gravades.

Los Chichos van sortir en segona posició, i des de la primera peça es van coronar com els autèntics reis de la nit. Un públic heterogeni, format a parts iguals per aquells que recordaven el grup com un dels clàssics de la seva infància i els que l’havien descobert més entrada l’adolescència, va corejar sense parar els temes, tots ells més que coneguts, que oferia la banda “gitana de rumba flamenca” de referència.

Amb ells, la rumba va perdre la dolçor inicial, per convertir-se en un ritme dur, molt més proper al rock and roll, que defineix el so d’extraradi característic de la banda, i que acompanya a la perfecció les lletres crues que vesteixen els seus temes. Malgrat l’oblit imperdonable de no cantar Quiero ser libre, el concert va estar ple d’himnes de diverses generacions com Mujer cruel, Ilusiones o la Historia de Juan Castillo. A més, aprofitant que compartien escenari, Los Delinqüentes van sortir per cantar junts Ni más ni menos, tal i com fan a l’últim treball publicat de Los Chichos, Hasta aquí hemos llegado, on repassen els seus grans èxits acompanyats d’alguns dels artistes amb més nom de l’actualitat.

Per tancar la ronda d’actuacions en directe, Los Delinqüentes van sortir a demostrar com és que segueixen donant molta guerra i mantenint-se com una de les bandes de rumba fusió més importants de la península. Repassant els temes més coneguts de la seva discografia, i posant-se el públic a la butxaca amb una gràcia que agafava protagonisme entre cançó i cançó, els andalusos van mostrar la cara més mestissa de la rumba, allà on aquesta es fusiona sense conflictes amb altres ritmes fins a convertir-se, gairebé sense adonar-se’n en reggae o rock.

La nit va tancar-se amb la selecció musical de 2 Mini Dj, que van fer ballar els que encara resistien fins altes hores de la matinada a base de temes coneguts per tothom. Una tendència que, de fet, ja havien començat els artistes, que van iniciar els tributs amb diversos homenatges a Camarón, Mano Negra i fins i tot Michael Jackson. RITA VILLÀ / G.ZUAZOLA, K. MONTORO, E. SERAS, J. GONZALEZ, S. GUIRADO, E. AYMERICH, O. CASTILLÓN

La primera festa de l’estiu per suar a ritme de rumba

Molta rumba, cumbia, reggae i energía de sobres per fer ballar el personal durant dues hores seguides. Aquests són els ingredients que va posar Gertrudis sobre l’escenari de Vil•la Flora, a Canet de Mar, dissabte a altes hores de la matinada. El conjunt Vallesà va demostrar perquè actualment és considerat com l’exponent més destacat de la nova rumba catalana, oferint un estil que es caracteritza per la fusió constant amb ritmes d’arreu.

Sense oblidar-se de l’essència del ventilador, Gertrudis deu bona part del seu so particular al violí, que introdueix la sonoritat i els ritmes balcànics més festius als seus temes, unint així cultures gitanes del llarg d’Europa. Una fórmula que els ha donat importants rendiments, i que els ha permès arribar amb èxit als 500 concerts, que van celebrar fa pocs mesos amb nombroses col•laboracions i una publicació discogràfica de l’esdeveniment.

El concert de Canet va ser la cloenda de diverses iniciatives musicals maresmenques. Per una banda posava punt i final al Xè cicle cultural Primavera de les Arts, que uneix diversos pobles de la zona amb l’objectiu d’oferir una programació cultural de qualitat als vilatans. A més, a Canet tancaven també el VIIè Festival Re-Percussió per l’Odeon, que durant tot el cap de setmana va omplir la població d’activitats centrades en el ritme.

La rumba va ser, doncs, el colofó de tot plegat. Abans de Gertrudis, Papawa havia esclafat l’ambient de l’envelat, oferint el seu repertori de rumba catalana en el sentit més clàssic. I, seguidament, van passar el relleu a la nova generació de rumberos del país, demostrant la bona entesa entre ells a partir de col•laboracions mútues a un i altre concert.

La calor de l’espai i les ganes de marxa del públic van ser els darrers ingredients de la festa. Els detalls que van fer evident que, malgrat les quatre gotes que queien a fora, l’estiu, i amb ell la temporada de festes majors i concerts d’envelat, ens esperen a la cantonada. RITA VILLÀ / ORIOL CASTILLÓN

Els AiAiAi retornen a casa amb festa rumbera

Una autèntica festa rumbera amb regust mataroní és el que va ser el concert dels AiAiAi, que el passat dissabte 1 de març van actuar a la sala Clap. El conjunt local venia a presentar el seu darrer disc editat aquesta tardor, Les millors cançons del mil•leni passat, un recopilatori dels seus darrers 4 treballs publicats a la dècada dels noranta.

La banda mataronina reapareixia després de vuit anys d'absència i parada de servei, i la retrobada es va convertir en una celebració amb figures de la escena rumbera catalana, amb membres de Gertrudis, el cantant de Sabor de Gràcia, Antonio Carbonell “Sicus”o el tio Rafael de Patriarcas de la Rumba, que va treure a escena un dels autèntics ritmes catalans, el garrotín.

El so dels AiAiAi es basa en les dues guitarres i el joc polifònic de fins a quatre veus, un so desacomplexat i alegre que va fer ballar sense aturador a les més de 300 persones que van assistir al concert. El conjunt va sorprendre de bon principi amb una base percutiva de baix i bateria electrònica disparada des de l'ordinador del teclista Pep Lladó. Rafalitu Salazar portava les pautes del ventilador ajudat pel gracienc David Torras i la cosa es va desbordar, amb grans temes com "Sota la palmera" o "Dimoni pelut".

Els AiAiAi van passejar-se de la rumba al son, a la samba i fins i tot al tumbao. 4 músics projectats amb tota potència en un projecte musicalment concret i limitat però amb una solvència i traça impecables. - ELOI AYMERICH