dimecres, 30 de desembre del 2009

El Diaridelamusica.com repassa els darrers 365 dies en clau musical



La versió televisiva del Diaridelamusica.com d'aquesta setmana repassa els millors concerts de l'any musical destacant el que Manu Chao va oferir el 4 de juliol dins el Cruïlla de Cultures i que es pot considerar l'actuació de l'any a la comarca ja que va estirar fins a deu mil persones i va ser l'únic que dur a terme el popular artista en tot l'any a l'estat. La cronologia del repàs musical dels darrers 365 dies comença per al DDM el 31 de gener amb el concert que els canetencs Filippo Landini ofereixen al Teatre la Massa de Vilassar de Dalt [aquí], segueix el 27 de març al Clap de Mataró amb la presentació del segon dic de Nena Daconte, Retales de Carnaval [aquí], s'acosta el 30 de maig fins al Pati de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac amb l'actuació d'Anímic i Oníric en el marc del festival de cançó íntima Petitsons [aquí] i té el seu epicentre amb la citada actuació de Manu Chao a l'Espai l'Arquera de Mataró. El repàs es tanca amb la sorprenent actuació, el 13 de novembre a Privat, de Billie The Vision & The Dancers -autors de la cançó de l'estiu Summercat- [aquí].

dissabte, 26 de desembre del 2009

Pau Riba porta el seu peculiar espectacle de nadales al Privat



El polifacètic músic Pau Riba va visitar el passat divendres la sala Privat per mostrar-nos el seu espectacle de nadales reinventades amb un cert toc de cinisme. Juntament amb el grup De Mortimers, encarregats de posar el toc d’humor a la funció, Riba ens va explicar la història de Jisàs de Netzerit: una paròdia en tota regla del Nou Testament ambientada en una mena de guerra de les galàxies.

Les nadales de Pau Riba no són gaire convencionals. Armat amb la seva guitarra acústica, va reinterpretar les cançons originals d’una manera molt personal, introduint canvis per adaptar el seu discurs a l’actualitat catalana: El cas Millet, la consulta independentista d’Arenys de Munt o fins i tot l'expresident Pasqual Maragall i el seu estat de salut van ser temes recorrents pel peculiar i controvertit músic català.

La passada nit de Nadal, Pau Riba també va fer les funcions d’orador. Com un Ciceró futurista, Riba va aprofitar entre cançó i cançó per narrar un viatge psicodèlic per l’espai en el que conflueixen personatges bíblics i de l’actualitat en les seves respectives versions interestel·lars. L’artista va tractar temes com el nacionalisme català i la situació del conflicte arabo-israelià en clau d’humor negre i ciència-ficció.

El concert de Pau Riba ens va mostrar una nova forma de fer un espectacle basat en les tradicionals nadales. Per això va estar acompanyat dels De Mortimers, que van posar-hi la part més teatral amb molt d’encert. Cal destacar la decoració de l’escenari i les disfresses que portaven. El seu punt àlgic però, van ser les seves sorprenents aparicions multiinstrumentals amb ninots anti-estrés, guitarretes de joguina i loops de vuit bits amb reminiscències de la música dels videojocs dels anys 80, que van fer passar una estona divertida al públic. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

divendres, 25 de desembre del 2009

TS Brooks: un cantant d'Estats Units que grava a Òrrius



El Diaridelamusica.com entrevista a TS Brooks, que està enregistrant el seu nou disc als estudis Gravacions Quatre Rellotges d’Òrrius i que va actuar el passat dijous dia 17 a la sala Rubik de Vilassar de Mar per gentilesa de Tucan Bigotudo.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dimecres, 23 de desembre del 2009

VisualSonora anuncia la cancel·lació del Cruïlla 2010 a Mataró



Actuació de Ai, ai, ai!, Los Chichos i Los Deliqüentes el passat 18 de juliol a l'Espai L'arquera, concert que va clausurar el Cruïlla 2009.

La direcció de la cooperativa VisualSonora ha comunicat avui la decisió de cancel·lar l'edició del 2010 del festival Cruïlla de Cultures que s'havia celebrat a la ciutat ininterrompudament des de 2005, tot i que l'any que ve si que es mantindrà la versió barcelonina del certamen, el Cruïlla BCN, del qual s'han fet dues edicions. Els organitzadors del festival, la cooperativa VisualSonora, s'han mostrat desencisats en un comunicat enviat als mitjans locals de la incapacitat de l'Administració local per facilitar-los un lloc de grans concerts de forma permanent i han explicat que creuen necessari fer una aturada en el camí per veure si el festival es pot recuperar més endavant sobre noves bases, més sòlides.

"En la darrera edició, varem celebrar disposar d’un espai com l’Espai l’Arquera, però lamentablement l’espai torna a ser provisional i inacabat, i com a tal, perquè sigui apte per al Cruïlla, cal adequar-lo, el que suposa una esforç titànic de feinai pressupost per unes adequacions que no deixen de ser efímeres. Aquest és el principal motiu que fa inviable la sostenibilitat del projecte", es pot llegir en el comunicat. "Desitgem que en un futur, esperem no molt llunyà, poder tornar a organitzar actes iconcerts del Cruïlla de Cultures a la capital del Maresme", es diu al final de la nota enviada aquest matí als mitjans locals. L'anunci s'ha fet després d'una edició de 2009 en la qual per primera vegada els comptes econòmics es van saldar sense pèrdues i el festival hagués registrat 45.000 visitants.

· Escolta l'entrevista al director del festival, Jordi Herreruela, i al regidor de Cultura, Sergi Penedès, aquest migdia a l'Informatiu Migdia de Mataró Ràdio [aquí].

divendres, 18 de desembre del 2009

Amparo Sánchez presenta la seva nova etapa en solitari



La cantant andalusa Amparo Sánchez va visitar la sala Clap de Mataró el passat dijous al vespre per presentar les cançons del seu nou projecte en solitari. Després de més de dotze anys al capdavant de la banda Amparanoia, una de les formacions pioneres de la música de fusió–mestissatge del nostre país, Amparo Sánchez ha optat per la senzillesa del format gairebé acústic en aquesta nova etapa.

L’artista nascuda a Jaén va oferir un concert on van predominar la seva veu i la sutilesa en l’execució dels músics que l’acompanyaven. Tot plegat una proposta molt més serena que la que podíem veure en les seves actuacions amb Amparanoia. Les cançons del seu nou disc aporten un sentit molt més intimista i potser aquest format sigui més apte per sales petites. De totes maneres, va ser una bona oportunitat per veure el resultat dels tres anys en que Amparo Sánchez ha estat preparant el seu recent treball, anomenat Tucson-Habana.

El nom del disc respon a les dues ciutats que van ser escenari de la seva gravació. De fet, Amparo Sánchez va començar aquesta aventura l’any 2007 visitant Nou Mèxic. A Tucson va comptar amb Joey Burns de la banda nord-americana Calexico com a mestre de cerimònies en la gravació de la primera part del treball, que es va completar el 2008 amb les cançons enregistrades a l’Havana. El resultat és un disc molt personal, amb un innegable sabor cubà i que representa un nou concepte en la música de fusió d'aquesta cantant.

El passat dijous al Clap vam veure una Amparo Sánchez més tranquila i madura. Potser aquesta nova faceta pugui sorprendre a qui la coneixia de les seves anteriors etapes. Ara les seves composicions són més clàssiques, amb lletres que no amaguen un to força pessimista envers l’amor, la vida i la pobresa. Són cançons més properes al bolero que no pas a la rumba i que per ella signifiquen un nou començament en la seva carrera.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Més bucs d'assaig = més música



La Casa de la Música Popular de Mataró ha construït 16 bucs d’assaig per a músics per facilitar-los la seva activitat creativa. Aquesta iniciativa compta també amb una cabina de grans dimensions per a formacions nombroses i tallers i un buc d’assaig per hores fixes setmanalment. A Diaridelamusica.com ens hi hem acostat per conèixer més a fons un projecte que ha tingut molt bona rebuda per part dels creadors maresmencs.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dissabte, 12 de desembre del 2009

El gospel amb majúscules de Bridget Bazile



La prodigiosa veu de Bridget A. Bazile va sonar amb força el passat divendres al Casal de l'Aliança de Mataró. La cantant, nascuda a Nova Orleans i afincada actualment a Seattle, va donar una contundent mostra del seu registre a mig camí entre l'energia d'una soprano i el positivisme de la música espiritual afroamericana.

L'artista de Lousiana ha compartit escenari amb grans veus del gospel com Barbara Hendricks i ha actuat com a solista al Carnegie Hall de Chicago. La seva mescla de sentiment i depurada tècnica l'han portat a rebre un reconeixement internacional i a actuar en diferents escenaris d'arreu del planeta.

Actualment la cantant de color està al nostre país fins el dia 23 de desembre per oferir una sèrie de concerts amb un caràcter una mica especial. I és que ahir vam poder veure la seva vessant més personal. Acompanyada d'un tímid piano, la soprano va sorprendre amb els seus tons impossibles i la seva imatge i presència sobre l'escenari.

El concert, organitzat per Caixa Laietana, va resultar ser tot un èxit. El Casal de l'Aliança, tot i les seves grans dimensions, va resultar idoni per a l'ocasió. El nombrós públic va sortir molt satisfet de l'actuació i la cantant de Nova Orleans va tenir temps fins i tot de signar els seus discs als assistents.

Divendres passat vam ser uns privilegiats per poder escoltar el gospel amb majúscules de Bridget Bazile. Vam poder gaudir d'una de les veus més importants de la música tradicional nord-americana en tot el seu esplendor. I a més també vam comprovar la seva innegable simpatia. Tota una diva.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Art Jove i Música a l'Esclat de Calella



L’Esclat d’Art 2009 és el segon Festival d’Art Jove de la població de Calella que se celebrarà el proper dissabte 12 de desembre. Després del gran èxit de la primera edició el 2008, s’ha preparat un programa ple d’activitats que donaran el tret de sortida a les 12 del migdia fins l’arribada dels concerts de The Whyshoes, Fi-asko i Contra-band a partir de les 10 de la nit. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els organitzadors d’aquest esdeveniment imprescindible per als amants de la música i les arts.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Pep Sala i el símil del Circ Global



Mataró ha estat la primera parada del circ global que Pep Sala conduirà durant la seva propera gira per terres catalanes. Divendres l'ex-membre de Sau va portar a la sala Privat els temes del seu nou treball, Anatomia de La Relativitat. Sota el símil d'un dels espectacles més antics del món, el circ, Sala ha proposat en aquest nou esforç una col·lecció de temes pop rock d'estètica americana amb alt contingut de crítica social i la veu sempre característica del músic de Vic.

Pep Sala no només va acompanyat de la seva banda, sinó que també comparteix carretera amb un equip humà força extens, reconeixibles per les jaquetes vermelles que llueixen per la present gira. Ahir a l'escenari, el músic osonenc va comptar amb la presència de Ramon Altimir al teclat, Josep Lluís Pérez a la guitarra, un jove Rúben Alcazar al baix, Xavi Reija a la bateria i les dues coristes Inma Ortiz i Susana Soriano.

Per la seva part, la sala Privat va acollir amb els braços oberts a un músic que ja ha fet escala en diverses ocasions a la discoteca mataronina. Tant és així, que aquesta vegada vam poder tastar en primícia el repertori que es presentarà el dia 12 de desembre a la Luz de Gas de Barcelona i que donarà el tret de sortida a la seva ruta pels escenaris catalans.

Així doncs, Sala tindrà temps per reflexionar sobre el missatge del seu nou disc i del nom d'aquest cicle de concerts que porta per nom Circ Global. I és que aquesta vegada, vol desenvolupar el concepte de l'alienació que patim en l'època que vivim actualment, ja sigui a nivell particular tant com a societat. És per això que no sap si mirar cap endins o cap enfora a l'hora de composar les seves noves cançons. És l'eterna lluita entre la problemàtica personal i social de les persones la que es reflecteix en el seu recent treball.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 2 de desembre del 2009

El Fascinating Rhythm dels Songbook



Piero Cozzi al saxo, Kike Angulo a la guitarra i el contrabaixista de Llavaneres Pep Rius son els ingredients del trio Songbook. Ara presenten el seu jazz en un nou disc, Fascinating Rhythm, dedicat als grans compositors nord-americans com George Gershwin, Cole Porter, Irving Berlin o Jerome Kern. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Songbook per descobrir com es presenta el llançament d’aquest nou llarga durada.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dilluns, 30 de novembre del 2009

La complicitat de dos amics en clau de jazz



El passat diumenge a la tarda, a l'Ateneu Vilassanès, el duet format per Marian Barahona a la veu i Octavi Banyuls al piano va portar el seu so madur i tranquil a Vilassar, un recull de temes jazz amb referències a la música negra més accessible. Una bona ocasió per escoltar dues joves promeses locals que fan sentir la seva veu sota el nom de Jazz a Duo.

Aquesta vegada els dos van deixar anar la seva imaginació. Marian va contribuir amb la seva especial veu, que va acoplar-se perfectament als ritmes que va improvisar el piano de Banyuls per a l'ocasió. La cantant va aportar el seu caràcter més acollidor, cançons de caire clàssic i molt enfocades al seu registre, innegablement dolç i potent alhora.

El duet va demostrar sentir-se molt a gust sobre l'escenari, mostrant una complicitat evident. En diversos instants del concert, la parella va resultar realment creïble i ben coordinada. Tan sols amb la fórmula d'un tímid Roland a les mans de Banyuls i una veu femenina ben integrada, els dos músics van omplir la sala amb el seu ritme característic.

Tant Octavi Banyuls com Marian Barahona han col·laborat en un bon grapat de formacions. Ell és professor de piano i ha estat membre de diverses orquestres catalanes com la Big Band de Begues. Per la seva part, Marian és la cantant habitual de la banda La vella Dixieland, a més de participar en altres projectes com Disco Inferno, amb integrants de la Fundació Tony Manero.

Aquest diumenge vam viure una nit de música jazz íntima que deixa una molt bona sensació. Ja hi ha força compositors de la nostra terra que s'atreveixen a suggerir col·laboracions que, sense deixar de considerar la seva condició d'experimentals, serveixen per forjar noves propostes. A vegades resulten sorpreses agradables que sempre s'han de tenir en compte.
-ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

dimecres, 25 de novembre del 2009

El mestre de la sarsuela



El Cicle de Sarsuela del Foment Mataroní és un dels cicles amb més èxit de l’entitat i enguany s'ha celebrat la seva cinquena edició. Aquesta temporada s’han programat un total de nou sarsueles, convertint la capital maresmenca en una primera plaça de la sarsuela, de manera gairebé inèdita a Catalunya. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el vicepresident del Foment Mataroní Antoni Vilà per saber com es presenta el proper diumenge 29 de novembre Marina, última sarsuela de l’any amb lletra de Francesc Camprodon i música d'Emili Arrieta.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Petit de Cal Eril, orgull de so rural



Una de les veus més renovadores del folk català va actuar el passat dissabte al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar. Davant una audiència que omplia la majoria de la platea, El Petit de Cal Eril va mostrar un dels seus principals principis: el desacomplexament de les formes. Un cantant amb guitarra, una bateria, un baix amb maraques i xilòfon i un llançador d'efectes -amb un brutal Theremin- ja van servir de sobres com a formació musical fer un folk d'aires pop i moderns personalíssim.

El conjunt de Guissona té un enorme orgull de so rural, i això s'encomana. El missatge de reivindicació del món rural amb temes com Els gats 2 són sorprenents, també pel so. I van tornar a sorprendre amb I les sargantanes al sol... una excel·lent ronda, una mescla de pop i folk personalíssim. Una peça intimista i evocadora i a la vegada colpidora i majestuosa. El folk del Petit de Cal Eril s'atreveix amb tot, fins a una nadala còsmica i d'aires surrealistes com Allà sota una penya o la popular Ton pare no té nas, convertida en himne de tocs marcials i redoble de tambor. El folk-rock va sorgir amb aires Dylanians, amb una transgressora L'amistat del Calamar.

Joan Pons és el nom del cantant i líder del grup, que amb una posada en escena desacomplexada posen El Petit de Cal Eril com una alenada d'aire fresc per la cançó catalana. El recital estava inclòs dins el Circuït Folc 2009, impulsat pel grup Enderrock i que va portar en la mateixa vetllada a l'auditori arenyenc El Pont d'Arcalís i Dekrèpits. Una nit de luxe folk amb un missatge claríssim: la música folk del país es mou sense parar i es desacomplexa. ELOI AYMERICH/JOAN GONZÀLEZ.

dimecres, 18 de novembre del 2009

El Petit de Ca l'Eril porta el seu folk a Arenys de Mar



El Petit de Cal Eril és l’alter ego del músic de Guissona Joan Pons. Amb referents immediats com Antònia Font, el seu pop-folk s’arrela a la seva terra de procedència, però alhora s’arrodoneix amb un surrealisme totalment palpable als temes del seu disc I les sargantanes al sol. A Diaridelamusica.com hem parlat amb Joan Pons per saber com es presenta el concert del proper dissabte 21 de novembre al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar dins el Circuit Folc 2009, conjuntament amb El Pont d’Arcalís i Dekrèpits.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Casa de la Música i Privat s'incorporen al projecte multimèdia Diaridelamusica.com

Xevi Bonareu, director de Privat, i Eloi Aymerich, director del Diaridelamusica.com, encaixen les mans simbolitzant l'acord entre la sala i la productora Clack.

Clack Produccions [web], empresa promotora del projecte Diaridelamusica.com, reforça la col·laboració amb dos dels principals agents musicals de la ciutat amb la signatura de sengles convenis amb la Casa de la Música Popular i la Sala Privat.

El conveni acordat amb la Casa de la Música Popular de Mataró [web] inclou que el Diaridelamusica.com [web] es farà ressò en tots els seus formats de les activitats del projecte musical que funciona a Mataró des de 2005, posant èmfasi en la informació de servei al ciutadà. L'acord concreta també la difussió de les sessions quinzenals del Banc de Proves, un espai on grups novells poden demostrar les seves habilitats i que ja s'estava enregistrant per part de la Casa, encara que sense una sortida mediàtica. També s'ha arribat a un acord perquè la Casa de la Música assumeixi la difusió a través del sistema Postal Free del projecte Diaridelamusica.com, amb una tirada de dues mil cinc-centes postals impreses a doble cara.

De la mateixa manera, Clack acaba de signar un altre conveni amb la sala Privat, segurament l'altre gran programador de música en directe a la capital del Maresme amb unes motivacions molt semblant: que la iniciativa periodística ajudi a difondre les activitats setmanals d'aquesta sala de la zona d'oci del Pla d'en Boet, tan abans de les actuacions musicals com un cop dutes a terme. De la mateixa manera, es contempla que Privat faci difussió del projecte Diaridelamusica.com en el seu circuit intern de televisió i a la seva web [aquí].

Els promotors del Diaridelamusica.com valoren molt positivament la signatura d'aquests dos convenis donada la ingent tasca que estan duent tan la Casa de la Música Popular com la sala Privat. "Per nosaltres, que aquestes dues iniciatives avalin la nostra proposta és una satisfacció i un orgull immens. Significa que aposten per nosaltres, en un projecte que creiem que val molt la pena i ens està costant molts esforços", ha dit Eloi Aymerich, director del Diaridelamusica.com. Des d'octubre de 2008, el projecte Diaridelamusica.com és alhora un programa setmanal de 25 minuts a televisió a Maresme Digital, trenta minuts també setmanals de ràdio a Mataró Ràdio, i una pàgina web a més de la presència en suports informatius de paper editats a la comarca, anteriorment Tribuna Maresme i des d'aquest octubre la revista Capgròs. D'aquesta manera es consolida com la única iniciativa periodista especialitzada -en l'àmbit musical- i multiplataforma de la comarca del Maresme.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Una última nit d'estiu amb els autors del Summercat



Billie The Vision and The Dancers es van presentar divendres a la sala Privat [web] en la que va ser la seva última actuació a l'estat espanyol del present any. El grup de Mälmo (Suècia) es va donar a conèixer amb la seva cançó Summercat, apadrinada per l'anunci d'una coneguda marca de cervesa. Divendres va ser una última nit d'estiu amb els autors de l'èxit d'aquestes vacances.

Els suecs van congregar una gran quantitat de gent que esperava impacient el moment en que sonés el famós Tonight, Tonight, el punt més àlgic del concert. Mentrestant, la formació nòrdica va oferir un repertori de cançons folk-rock immediates i divertides com I miss you o Scared, incloses dins els quatre treballs que fins ara ja ha publicat la banda.

Billie The Vision and The Dancers van mostrar en tot moment el seu agraïment a l'audiència pel recolzament que ha rebut la seva formació per part del públic català. El seu cantant Lars Lindquist, amb la seva característica estètica de transvestit, va fer diverses referències a la gran acollida que ha tingut la seva cançó Summercat arran de l'anunci gravat a Formentera. No és en va que Sony Espanya distribuirà a partir d'ara el seu primer disc editat el 2004.

El concert, una iniciativa de Caixa Laietana i la Sala Privat, va ser tot un èxit d'assistència. Xavier Bonareu, responsable de Privat, es va mostrar molt il·lusionat per haver pogut portar aquesta banda coincidint amb l'onzè aniversari de la sala. Per la seva part, Joan Herrero, director de màrketing de Caixa Laietana, va reiterar el seu suport per promocionar iniciatives com la d'aquest divendres a la nostra ciutat.

Mataró ha estat l'última cita de l'any pels de Mälmo. La seva participació en la darrera edició del BAM va ser el tret de sortida per la seva petita gira per l'estat espanyol i la Sala Privat n'és la seva última parada. El concert que tenien programat a Bilbao aquest dissabte ha estat cancel·lat. L'estat de gestació avançat que presentava la baixista del grup no els permetrà trepitjar els escenaris fins l'any que ve. Però ja van avançar que tornaran aviat. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

I el 29 de gener, Amaia Montero a Mataró
Segons ha pogut saber Diaridelamusica.com, ja hi ha data per a una nova col·laboració sonada entre Caixa Laietana i la Sala Privat. Serà el 29 de gener i en aquesta ocasió la protagonista de la vetllada, en format acústic, serà l'excantant de La Oreja de Van Gogh Amaia Montero, que presentarà el seu primer disc a la capital del Maresme un cop finalitzada la gira que des de fa un any la porta pels escenaris de l'estat espanyol. Amaia Montero va decidir deixar enrera la seva etapa amb la formació de pop-rock basca a finals de 1998 i apostar per una trajectòria en solitari, que de moment ha resultat tot un èxit a nivell de vendes com de la crítica.

dimarts, 10 de novembre del 2009

La Casa de la Música, com posar melodia a una ciutat?



Entenent la diversitat cultural com a punta de llança evolutiva d’una societat i veient la manca d’espais a Catalunya per a la música popular, la Casa de la Música de Mataró va decidir posar fil a l’agulla i crear un conjunt d'activitats, programes i accions amb objectius com la dotació d’eines a artistes i l’acostament de la cultura als joves. A Diaridelamusica.com hem parlat amb el director de la Casa de la Música de Mataró Jordi Herreruela per conèixer més a fons un projecte que pretén enfortir el teixit de la indústria musical a Catalunya.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Mazoni: Experimentació i senzillesa són compatibles



El teatre La Massa de Vilassar de Dalt va ser el passat dissabte l'escenari de la presentació al Maresme del cinquè disc de Mazoni. La banda de la Bisbal de l'Empordà va mostrar els passatges del seu nou treball, Eufòria 5, Esperança 0, un recull de cançons quotidianes cantades en català amb un alt component de personalitat, emmarcades en un escenari intimista i acollidor que brindava la sala.

Amb cinc discs a les espatlles amb aquesta formació, Jaume Pla ha aconseguit un so distintiu. L'artista de la Bisbal va fundar la seva primera banda anomenada Enderock de ben jove a la capital del Baix Empordà i finalment ha trobat un lloc per desenvolupar la seva música amb Mazoni. El punt inconformista que destil·len les seves cançons indica que l'experimentació i la senzillesa són compatibles en el seu projecte.

Dissabte ell i els seus companys van tornar a demostrar el seu bagatge a l'escenari amb una acústica realment ressenyable, un apartat de percussió molt efectiu, guitarres potents i una veu familiar. No van faltar cançons com Eufòria o La Granja de Paula, un tema de Bob Dylan reinterpretat per la banda. Els assistents a l'esdeveniment van comprovar la capacitat de composició dels empordanesos amb cadascuna de les cançons que Mazoni va anar desgranant en un repertori intens i equilibrat.

Mazoni ha aprofitat la seva gira per posar en evidència que l'èxit del seu anterior treball Si els dits fossin xilòfons, amb el qual van rebre un gran reconeixement, no va ser un fet aïllat. La seva execució en directe és més que correcta i la seva tendència a una atmosfera pròpia va avançant en cadascun dels treballs que han publicat. I això és senyal de que la inquietut i curiositat musical dels seus components encara segueix en una progressió constant. -ALBERT CLOPÉS /JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 4 de novembre del 2009

Clímax: darrera els guanyadors del Cirera Rock 2009



Clímax és una banda de Mataró nascuda el 2006. Van entrar amb força dins el panorama musical comarcal buscant un so amb bases de pop-rock mesclades amb els estils més diversos i sense defugir l’ús d’una veu femenina acurada. Tot això, per aconseguir un so que només pertanyés a ells mateixos. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Clímax, banda guanyadora del Cirera Rock 2009.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Ivó Oller Quintet posa jazz i elegància a parts iguals



Un centenar de persones van assistir a la presentació en societat del primer disc en solitari del trompetista de Mataró Ivó Oller, que porta per títol Nu Jazz, editat per Quadrant Records. El concert, en el que Ivó Oller es va acompanyar del seu Quintet, va tenir lloc aquest passat divendres, a la sala gran del Foment Mataroní.

El recital va estar ple de temes del seu darrer treball, en el que van sorprendre el vitalíssim Tots els matins o temes de membres del quintet, com Last Minute, obra de Marc Sort. Jazz Nu va sonar amb força al Foment, amb un Quintet de primeres espases que van fer de marc musical per al lluïment d'Oller. Un grandiós Ismael Dueñas al piano i un tete a tete permanent amb el saxo tenor i soprano de Marc Sort van donar ales al músic mataroní, que va tenir com a base uns solvents i alliberats Dick Them al contrabaix i Josep "Pinyu" Martí a la bateria. Un concert plàcid i molt estètic, amb un quintet vestit d'etiqueta i amb cançons que bé mereixen menció, com la negríssima L'última pregunta o la luxuriosa El Tretze. Composicions llargues, obertes, descarades, amb un segell made in Ivó Oller inconfusible.

Oller és un rodamón del jazz, un autèntic melòman que ha viatjat per mig món amb la seva trompeta sota el braç. Acompanyant músics de la talla de Nicholas Payton, Miqui Puig o David civera, el trompetista mataroní ha fet sonar el seu instrument per tot l'estat espanyol, Europa i Amèrica, i això es nota en el seu directe. El swing, el jazz més atrevit, arranjaments oberts, un bebop poc convencional, tot això junt construeix una proposta que sens dubte picarà amb força els propers mesos a l'escena del nou jazz català. I es que el jazz maresmenc té en Ivó Oller un excel·lent far. La seva entrega, la seva elegància musical, el fan un referent imprescindible. Jazz i elegància casen de la mà d'Ivó Oller i el seu quintet, i axiò agrada. De fet, el trompetista i la seva banda participarà la propera primavera al circuït de jazz català Ressons Jazz.-ELOI AYMERICH/JOAN GONZÁLEZ.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Disconcerts: la música lliga amb integració



Els Disconcerts són una iniciativa de la Casa de la Música i el Taller d’Idees que funciona des del 2005. Es tracta de la programació d’un concert al mes seguit d’una sessió de discoteca amb dos objectius primordials: oferir un espai de lleure a les persones amb discapacitat i recaptar diners per a col•laborar amb diferents projectes pro-persones amb disminució psíquica. L’equip de Diaridelamusica.com vam assistir al Disconcert del passat diumenge 18 d’octubre per conèixer la materialització d’aquesta idea i, de passada, oblidar-nos dels mal de cap amb el soul i funk dels Paracetasoul.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Nit de ritmes jamaicans amb denominació d'origen



La sala Clap de Mataró es va omplir a vessar el passat dissabte per gaudir de dues bandes de solvència contrastada dins la música d'origen jamaicà que es fa al nostre país. Tant la banda local The Cabrians, com els seus homòlegs andalusos Los Granadians, van oferir una intensa col·lecció dels més descarats ritmes caribenys davant un públic incondicional i completament entregat.

The Cabrians van obrir l'actuació amb un recull de temes dels seus dos primers treballs, pero també van tenir temps d'oferir alguna nova cançó als assistents. Els mataronins van exhibir un repertori d'ska sense complexes que va permetre al públic deshinibir-se i participar de la festa des del primer moment. The Cabrians van detonar aviat la bomba davant un mosaic de camises a quadres i tirants que va gaudir d'un concert que es va convertir en una celebració.

Per la seva part, els andalusos Los Granadians ens van presentar una mescla de reggae amb pinzellades de rocksteady que va trencar l'escepticisme inicial. Els granadins van trobar una audiència receptiva i van defensar una proposta valenta i divertida, a cavall entre el cultiu de la iconografia pop americana dels anys 50 i uns ritmes jamaicans desenfadats i moderns que van fer ballar a cop de cintura a la majoria dels assistents.

La nit de Reggae Hits de Mataró va sorprendre per una part, per la gran afluència de públic i d'altra banda, per la motivació de les dues formacions que hi van participar. Els The Cabrians es van sentir com a casa i el públic els va correspondre, tant per la llarga trajectòria d'aquesta banda local com per la connexió innegable amb la gent de Mataró. I els seus companys andalusos Los Granadians van donar a conèixer les seves credencials als maresmencs acompanyats dels millors amfitrions possibles.
ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

The Cabrians: 110% d'ska políticament incorrecte



Cap a la meitat dels 90, només va caldre que sorgissin les primeres espurnes de la popularitat de l’ska a casa nostra perquè els The Cabrians s’hi agafessin fort presentant-se com a banda que promet espectacle i diversió a cada concert. Amb els seus dos llarga durada Black Momerota i For a few pussies more..., els The Cabrians ja han travessat les fronteres estatals, però tornen el proper dissabte 24 d’octubre a la Sala Clap de Mataró, conjuntament amb Los Granadians. A Diaridelamusica.com hem parlat amb aquesta banda ja ha assolit les posicions més altes dins l’escena de la música jamaicana a Catalunya.-MARTA CABOT-KIKO MONTORO

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Tribut a Van Gogh a ritme de jazz



Xavier Dotras va omplir diumenge al vespre l’envelat de Vila Flora, a Canet, amb un concert que es va descobrir molt especial per nombrosos motius. Especial perquè era a casa, envoltat de familiars i amics; perquè era una estrena; i perquè, per primer cop, barrejava les imatges audiovisuals amb la música en directe.

Xavier Dotras Trio van presentar “Vincent”, el seu darrer treball discogràfic, on la sonoritat del jazz rememora i homenatja la vida i l’obra de Vincent Van Gogh. Partint doncs d’un punt d’inspiració únic, el disc, igual que l’espectacle, pren així un sentit global, on cada peça s’anomena igual que un quadre de l’artista i està inspirada en una època concreta de la vida turmentada del pintor.

La presentació en directe va permetre fer un pas més enllà en el tribut al genial artista. Les peces anaven precedides de narracions que explicaven les principals característiques de cada una de les èpoques que evocava la música. I mentre aquesta sonava, una gran pantalla reflectia imatges de quadres de Van Gogh i fotografies d’indrets que van marcar la seva vida.

Tot plegat, un concert basat en la sonoritat pròpia del trio que encapçala Dotras al piano, acompanyat al contrabaix i bateria per músics fidels i amb gran complicitat. Tots tres van oferir un jazz melòdic i suau, encara que sense renunciar a les cadències més contemporànies. Diumenge, però, l’embolcall va anar molt més enllà de la música, i el resultat va ser un espectacle complert i coherent. RITA VILLÀ / JOAN GONZÀLEZ

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Coneixem els Daclub!, guanyadors del Gira Maresme 2008



La segona edició del Gira Maresme, certamen avalat per diversos municipis de la comarca, va guardonar amb el primer premi els Daclub! en un concert celebrat a Tordera. Vuit músics dalt de l’escenari fusionant experiències per a crear un so proper a la música negra va ser la millor carta de presentació d’aquesta banda de Malgrat. Els Daclub! actuen el proper dijous 15 octubre a l’escenari petit de la Sala Clap de Mataró. A Diaridelamusica.com els hem entrevistat per compartir un instant d’aquesta gira que durarà fins al desembre. - MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Un dels millors guitarristes espanyols aterra a la Rubik en un concert d'última hora



Un dels guitarristes més reconeguts de l'estat espanyol, Santiago Campillo, realitzarà un concert exprés d'última hora al Maresme. Campillo, conegut per ser el fundador i director musical en els inicis de bandes com M-Clan, torna a la carretera per oferir el seu primer disc -En la Calle- amb un directe de rock en castellà que supura autenticitat, exquisidesa musical i rock'n roll sense concessions. Un luxe que acollirà la vilassarenca Sala Rubik aquest proper dijous. El concert serà a dos quarts d'onze de la nit amb les entrades anticipades a un preu de 10 euros i de 12 a taquilla.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Melocos mostren les bases dels fenòmens de masses



Una sala Privat amb moltes adolescents va donar ahir la benvinguda als andalusos Melocos, una de les darreres revelacions del pop-rock nacional. Un grup que explota l’estètica importada de les sèries d’instituts americans, i que juga a conquistar el públic femení amb la música i l’actitud. El concert, impulsat per Caixa Laietana, va comptar amb més de 400 espectadors.

Malgrat la joventut dels membres del grup, Melocos ha publicat ja dos treballs discogràfics. El primer, homònim, i el recent “Somos”. D’ells extreuen el repertori dels concerts, plens de lletres sobre històries d’amor i amistat, com els singles “Cada golpe” o “La chica ideal”, que vesteixen de melodies senzilles recobertes d’una base potent de guitarres i bateria que dóna força als temes.

Dalt de l’escenari Melocos no només toca cançons. Aquest és també un grup que beu molt de l’actitud, i a Mataró van demostrar que saben guanyar-se al públic des del primer minut. Jaime Terrón, el cantant de la banda, va saber aprofitar a la perfecció el format de concert íntim que oferia la sala, buscant contínuament la interacció amb el públic. Els assistents van poder cantar, ballar dalt l’escenari i sentir com els recitaven les lletres a cau d’orella. Tota una cuidada exhibició que ens va recordar grups com hombres-G, que movien les mateixes passions vint anys enrere, i que ens deixa entreveure un possible futur de públic de masses per aquesta formació. RITA VILLÀ/JOAN GONZÀLEZ

dijous, 8 d’octubre del 2009

El DDM avança que Billie The Vision & The Dancers actuarà a Mataró el proper 13 de novembre



Sembla una inocentada però no ho és. L'exitosa formació Billie The Vision & The Dancers [web en castellà], autora del single de l'estiu Summercat, actuarà el proper 13 de novembre a la sala Privat de Mataró [web] en una sorprenent iniciativa de Caixa Laietana. Es tracta del primer concert que oferirà a Catalunya la banda sueca després de la seva espectacular actuació (veure vídeo a sobre) en el marc del Barcelona Acció Musical (BAM) que se celebra dins les festes de la Mercè tot i que el 6 de novembre tornaran a ser a Espanya, a Salamanca, en una cita del Twoday Festival. La notícia de l'actuació a la capital del Maresme l'ha avançat aquesta tarda en rigorosa exclusiva la versió radiofònica del Diaridelamusica.com de Mataró Ràdio -que condueix Alba Garcia- en una entrevista amb el cap de comunicació i màrqueting de l'entitat, Joan Herrero. "És una manera de portar estiu enmig del novembre a Mataró", ha subratllat.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

La música comarcal es troba al Pati



Que la música produïda a la nostra comarca té prou qualitat, és prou variada i no té res a envejar a la de qualsevol altra part del món és el que propugna el Col•lectiu de Músics del Maresme. Ho demostren iniciatives com el Setembre Musical al Pati de Can Marchal de Mataró, un cicle de quatre dissabte amb tres concerts que enguany ha acollit noms com Blai Masó Illamola Trio o My Wrong Pleausures. A Diaridelamusica.com hem parlat amb David Casals per saber com ha funcionat aquesta encertada petició de l’Associació de Veïns del Pati de Can Marchal. -MARTA CABOT/KIKO MONTORO.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

El secret del rock més contundent el té (lo:muêso)



Lo:muêso jugava a casa divendres a la nit. El grup de Premià deMar va omplir la sala Rubik d’amics, aconseguint un concert d’ambient càlid i proper, ideal per una vetllada de música sense complexes. La ocasió, doncs, era ideal, i Lo:muêso no va decebre, oferint una bona sessió del so contundent que els caracteritza.

Aquest quartet ens ofereix una recepta que s’articula al voltant d’unes gotes de punk, una engruna de harcore, algún pessic de noise i un pensament de grunge. Una combinació que resulta en el que ells mateixos defineixen com a rock experimental, però que admet diverses etiquetes. Sigui com sigui, a la sala de Vilassar de Mar Lo:muêso van deixar clara la importància de les guitarres a la seva música, el ritme trepidant de la bateria i la contundència de les veus.

En un directe que desbordava energia per totes bandes, el conjunt maresmenc van oferir-nos temes dels seus tres treballs discogràfics publicats, com “Combinado magyar” o “Overbuckle” però també alguna novetat com “Tantaglia”, una peça musical que van estrenar divendres. Lo:muêso va ser el plat fort d’una nit dedicada a la via més dura del rock, que s’havia iniciat amb Sta. Rita, conjunt femení que s’inicia en els móns del post-hardcore; i els Saragossans Lavodrama. RITA VILLÀ / JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 30 de setembre del 2009

(lo:muêso) i el soroll controlat



Soroll controlat i slow estripat són els termes ideals per a la definició del rock experimental dels quatre premianencs que formen (lo:muêso). Parteixen de la improvisació i la intuïció en el procés creatiu mesclades amb un sentit de l’humor envejable que es fa palès en els títols de les seves cançons. (lo:muêso) actuen el proper divendres 2 d’octubre a la Sala Rubik de Vilassar de Mar, conjuntament amb Lavodrama. A Diaridelamusica.com hem parlat amb aquesta banda que s’ha anat obrint camí al panorama musical estatal. -MARTA CABOT /K.M.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Capgròs es converteix en el partner escrit del Diaridelamusica.com


Vídeo de la formació Manel, actuant al Clap de Mataró el passat abril.

Clack Produccions [web], editora del projecte Diaridelamusica.com, ha arribat a un acord amb l'empresa mataronina Capgròs per tal que la versió escrita de les cròniques dels concerts que es poden veure a Maresme Digital Televisió [web] i escoltar a Mataró Ràdio [web] s'ofereixi en paper a través de la històrica capçalera mataronina, que compta amb 59.000 lectors per setmana i és la quarta revista setmanal gratuïta més llegida de Catalunya segons el Baròmetre de la Comunicació. D'aquesta manera, a partir del proper dia 2 d'octubre, els lectors del popular setmanari de la capital del Maresme podran conèixer de primera mà l'activitat musical de casa nostra a nivell de concerts que hagin tingut lloc el cap de setmana anterior. L'acord suposa un reforçament de la pota escrita del projecte i un reconeixement a l'únic projecte multimèdia d'actualitat que funciona actualment a la capital del Maresme.

D'altra banda, després de les vacances que s'havia près des del mes de juliol, el Diaridelmusica.com torna també a les pantalles de Maresme Digital Televisió a partir del proper 29 de setembre.

divendres, 25 de setembre del 2009

Horacio Fumero Trio encandila amb el seu jazz sur



L'excel·lent jazz de l'Horacio Fumero Trio va deixar encantades les més de vuitanta persones que es van acostar aquest passat divendres al Casal de la Nova Aliança de Mataró, reconvertit en un suggerent club de jazz amb tauletes i cadires de feltre vermell. Horacio Fumero, antic contrabaixista del mític pianista català Tete Montoliu, va oferir un concert centrat en els temes del seu disc Contrabajeando. L'argentí té l'exquisidesa virtuosa en l'execució de l'instrument, i va crear un joc a tres bandes amb trompeta i piano que es van atrevir amb totes les influències i estils, posant com a exemple la tropical Favela.

El contrabaix de Fumero va ser el centre d'atenció durant tot el recital, amb el piano colorista de Joan Monné i la trompeta puntual i vigorosa de l'argentí Guillermo Caliero. Cal destacar la compenetració sobrenatural que van demostrar els tres músics, amb una solvència absoluta en el joc de silencis i torns de solos que van ser llargament aplaudits per una audiència encandilada.

El contrabaixista de Santa Fe va realitzar un repertori de reivindicació d'estil. De la samba a la cueca, Fumero va acostar-se al tango amb una delicadesa que només el jazz pot oferir, i es va obrir al viatge musical a Llatinoamèrica amb un sentit El corazón al sur d'Eladia Vlazquez. De fet Horacio Fumero és conegut per la seva predilecció al jazz sur, una etiqueta generada fa pocs anys per definir aquest pont del jazz entre les dues riberes atlàntiques. Amb una cançó d'aires folklòrics com Chimango, Fumero va dictar sentència. El recital era el segon dels dos concerts que l'associació Big Sam Hal.ler Quartet ha organitzat de nou sota el nom Cicle Nits de Jazz, que des de fa tres anys es programa de febrer a maig a la mateixa sala mataronina. El trio liderat per Horacio Fumero va deixar la nota alta, i de nou va associar la qualitat amb el Cicle Nits de Jazz. -ELOI AYMERICH/J.GONZÀLEZ.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Maria Coma, ens mostra els temes que estaran recollits al seu primer disc a partir del mes d’octubre


Maria Coma va treure a la llum el passat dissabte les seves lletres delicades i emocionals acompanyades del seu inseparable piano, en un ambient totalment acollidor que desprenia La comuna de l’art.

L’artista inicià el concert amb una cançó anomenada Ramat de poemes, amb una lletra viva i plena de fantasia.
Els assistents del concert, van poder gaudir d’una veu dolça i afinada juntament amb unes lletres que duien a la plena tranquil•litat acompanyades de l’olor a encens que desprenia la sala entre somnis de ser gat, el plaer de dormir i nones.

A més a més d’escoltar el seu repertori, van poder gaudir d’algunes versions d’artistes coneguts i de la cançó Gat del grup en el qual es troba l’artista anomenat U_mä.
Maria Coma, ens va mostrar els temes que estaran recollits al seu primer disc al mes d’octubre com Segons, Cel salat, Dormint i Bigarrat. També, ens va parlar de nous projectes, ens va avançar que té previst fer concerts acompanyada instrumentalment, però tot i això continuarà realitzant acústics en solitari.

La cançó de la cantant dedicada a la seva fillola, Nones, va ser el tema que va escollir Maria Coma per tal d’acabar el concert i desitjar una bona nit.
-ALBA GARCIA

dilluns, 14 de setembre del 2009

Diletto Camerata sorprèn amb obres inèdites.

Entre la Viola, el Violoncel, el clave, l' oboè i la flauta travessera, Diletto Camerata, el grup de cambra del segle XVIII, va desenmascarar un repertori totalment desconegut. El Foment Mataroní va estrenar la nova temporada, el IV cicle de concerts de cambra, amb una primicia els quartets de J.J.Quantz, descoberts en anys recents i que possiblement mai havien estat escoltats abans al país.

El concert es va engegar amb la música de C.F.Abel amb El quartet nº 2 en fa Major, una de les obres inèdites del grup de cambra. La sala va poder evidenciar l'evolució de la música barroca cap a les portes del classicisme.Van poder observar el canvi de tonalitats, tècniques i formes a través de la música de G.P.Telemann, J.S.Bach i J.J.Quantz. El concert va donar el punt i final amb J.C.Bach amb El quintet en Re Major.

Amb un públic totalment captivat per la música de Diletto Camerata, els convidats van poder gaudir d'un intercanvi d'impressions amb els intèrprets acompanyats d'una copa de cava, per acabar de completar la nit.-ALBA GARCIA

diumenge, 6 de setembre del 2009

CruillaBCN.doc



El Diaridelamusica.com és l'espai escollit per presentar en primícia el curtmetratge documental CruïllaBCN.doc. El documental explica amb imatges i sons l'experiència del festival de música mestissa Cruïlla BCN. Hi apareixen entrevistes a grups revelació com La Pegatina o el cantant de l'aclamada banda de rock flamenc Elbicho. En el treball audiovisual hi ha llargs fragments de música en directe, amb música de La Troba Kung-Fú o La Mala Rodríguez amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. Una petita joia per recordar des de dins amb imatges inèdites un esdeveniment que ja forma part de l'història dels festivals barcelonins.
Aquest treball de vuit minuts i mig és una obra dirigida pel jove realitzador mataroní Eloi Aymerich i que compta amb la col·laboració de Joan González a l'operació de càmeres, Kiko Montoro en l'edició i Marc Teixidó en el videografisme. La producció ha anat a càrrec de la productora audiovisual Clack Produccions Culturals, especialitzada en producció audiovisual cultural i musical.

El Cruïlla BCN es fa gran



El Cruïlla BCN va aterrar a Barcelona per segona vegada aquest passat dissabte, un festival que arribava amb propostes del millor mestissatge estatal i amb la intenció de consolidar-se en l’escena catalana. En un recinte Fòrum habilitat amb dos escenaris a les cinc de la tarda puntualíssims –la puntualitat va ser britànica- arrencaven els Always Drinking Marching Band, amb la seva xaranga a ritme de funky. Els francesos Dub Inc van continuar el lent despertar del festival amb el seu dub d’arrel on mescla música àrab, rap o reggae amb una imparable línia de baix i sintetitzadors. I amb La Troba Kung-Fú la rumba i el ragga van posar el Cruïlla amb cinquena.

La Mala va coronar-se com a reina de la nit amb la baixa de Refree per paternitat la rapera va enfundar-se el vestit de gala i va sortir a escena amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. L’espectacle Ojo con La Mala va entusiasmar al públic, amb una excel•lent comunió del jazz, l’scratch i la rima del hip-hop. Per calmar els ànims el va rellevar El Bicho, que va sorprendre amb el seu flamenc que va sonar a rock progressiu.

Gentleman i el seu reggae i la marxa de La Pegatina van posar punt i final a un festival que va reunir més de 5000 asistents i que en la seva segona edició va demostrar que pot tenir un espai propi en el calendari de grans esdeveniments en viu a Barcelona.- ELOI AYMERICH

divendres, 4 de setembre del 2009

El Cruïlla repeteix l'extensió a Barcelona



Gentleman i Dub Inc des de l'estranger i formacions com La Pegatina, La TrobaKung-Fú, El Bicho o la reina del hip hop Mala Rodrí­guez són els protagonistes de la segona edició del CruïllaBCN, la versió barcelonina del festival de músiques del món que enguany ha dut a terme la cinquena edició a Mataró [web]. El certamen, organitzat a mitges amb la Sala Apolo, és la demostració que allò que es promou des de Mataró és capaç d'enfrontar-se, in situ, amb la llarga sèrie de festivals que es fan a la capital catalana durant tot l'estiu. Alguns dels grups citats han actuat en anteriors edicions del Cruïlla i per tant s'han pogut veure ja a la capital maresmenca: actualment, des del Maresme s'exporta "actualitat musical".

L'equip del ddM es traslladarà al recinte del Fòrum per seguir un any més el festival, i fer-ne un projecte de curtmetratge documental dirigit per Eloi Aymerich que s'estrenarà el dilluns a primera hora del matí al portal musical de Mataró i Maresme. També es realitzaran cròniques informatives del Cruïlla BCN per el portal Diaridelamusica.com i per les ones de Mataró Ràdio i la graella de Maresme Digital Televisió.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Concert a la carta per tancar les actuacions musicals del Cicle Herois

Fa més d’una dècada neixia Manel Fuentes & Spring’s Team, en un intent de fer sonar la música de Bruce Springsteen en ambients en què no freqüentava. Va ser així com sales de concert de tot l’estat van començar a acollir l’espectacle del periodista català i els seus companys de televisió. Tots sis van tornar ahir, per enèsima vegada a la Sala Privat, fidel acollidora de la formació.

Més de 300 persones van corejar himnes del Boss enmig de la fusió entre els focus de la sala i els flashos de les càmeres. Dues hores de concert en les que Fuentes i companyia van repassar, amb una acurada imitació d’Springsteen, clàssics del de New Jersey. Manel Fuentes es barrejava entre el públic recollint peticions a mode de pancartes i cartrons. Sol·licituds musicals a partir de les que el showman va contruir un concert a la carta que no només posava el punt i final a les actuacions musicals del 3r Cicle Herois, sinó que també suposava un punt d’inflexió en els concerts del grup.

Un concert especial, una prèvia de la nova aventura professional en què s’embarca Manel Fuentes aquesta setmana i a l’hora l’inici d’una pausa musical de l’Spring’s Team. Si bé No Surrender va provocar els primers salts i crits de l’entusiasta públic, els moments gloriosos van arribar amb clàssics més recents com Waitin’ on a sunny day. No van sonar ni The River, The Rising ni Born in the USA; però el repàs va ser igualment exhaustiu. Des del rock americà dels inicis del Boss com Thunder Road o Tenth Avenue Freeze-out, fins a temes més actuals com Radionowhere. No van faltar Glory Days, Born to run, Sherry Darling o Promise land. El sextet, format per baix, guitarra elèctrica, bateria, teclats i l’imponent saxo, va afegir algunes versions més enllà de Bruce Springsteen. Twist and shout de The Beatles o Revolution de Tracy Chapman van tenir el seu espai enmig de l’efusió que causaven temes participatius com Raise your hand.

L’harmònica de Fuentes i un apoteòsic final, a pocs minuts de les tres de la matinada, van demostrar que les formacions espontànies poden recórrer molt i aplegar centenars de persones. La Sala Privat tanca amb una notable actuació farcida de rock d’arrel els concerts d’un cicle, el Cicle Herois, que es consolida i sorprèn any rere any.- LAURA CERA

diumenge, 23 d’agost del 2009

El DDM no para a l'agost: La Mediterrània a ritme de Pla

Un moment de l'actuació al pati de Can Jalpí, a Arenys de Munt. Foto: Xandri Calsapeu/DDM.


La singular formació Lisboa Zentral Cafè [web] va oferir, aquest diumenge dia 23 i en el marc del cinquè cicle de músiques mediterrànies promogut per l'Ajuntament d'Arenys de Munt [web], una bona mostra de les múltiples possibilitats que té la música. En aquest cas per a fer-nos viatjar per un indret proper -sovint encara poc conegut- com és la Mediterrània alhora que ens capbussàvem en el -també massa poc conegut- món literari de Josep Pla, tot plegat a través de l'espectacle Cartes meridionals, amb Ramon Simó a la direcció artística. Amb l'actor David Bagés interpretant l'escriptor empordanès i fent de mestre de cerimònies i el reforç de tres músics -Cristóbal Rentero (llaüt, llaüt àrab, bouzuki), Pep Pascual (clarinet i saxos), Ahmed Al’Tortahad (percussió)- a l'habitual formació de Joan Alavedra, Eduard Altaba, Salvador Boix, Oriol Camprodon i Xavier Maureta, els més de dos-cents assistents van anar de Barcelona fins a l'antiga Constantinople, passant per Marsella, Roma, Zagreb, Belgrad i Salònica en menys d'una hora i mitja i sense moure's de l'espectacular paratge de Can Jalpí. El muntatge, plantejat en una mena de cafè permanent, es nutria bàsicament dels textos de Pla i de les ambientacions musicals a partir de peces adaptades a cada ciutat per la qual passava la ruta. Per si no n'hi hagués prou, una tercera pota de l'espectacle eren les projeccions amb imatges en format Super8 dels indrets per on feia parada la ruta. Llenguatges musical, dramàtic i visual al servei d'un experiment molt interessant en un indret encara més interessant. Esperem que l'any que ve el cicle de músiques mediterrànies superi les estretors provocades per la crisi i recuperi la quantitat de programació habitual.

divendres, 21 d’agost del 2009

Intimitat i bona música de camí al paradís

Imatge d'arxiu d'una actuació d'aquesta formació catalana.


Divendres 14 d'agost. Vigília de festiu. Era la primera vegada que The Less Serious Band trepitjava la Sala Privat. Envoltats d’un ambient familiar, els 9 components de la formació van dedicar una hora a repassar els èxits més sonats del britànic Phil Collins i el seu Genesis. Una nova entrega versions dins el Cicle Herois que va comptar amb el caliu del públic.

Les primeres notes de Something happened on the way to heaven, ja van demostrar l’admirable compenetració que hi ha entre els membres de The Less Serious Band. Una compenetració que s’extén fins al tècnic de so. Després vindria Don’t lose my number, tema que van reprendre al final de l’actuació després d’un impecable duet, Easy Lover, entre el cantant Lluís Olivé i la corista Gretel Echarte.

El concert va fer parades a diferents èpoques de Collins. Així van repassar exhaustivament els anys de glòria del britànic amb temes com Against all odds, Another day in paradise o Sussudio entre molts d’altres. L’estètica imitadora de la veu del grup, va deixar destacar la secció de vents: trombó, trompeta i saxo alt, que va donar un toc més que convincent a l’actuació. Una actuació que, per la seva banda, va ser immillorable en termes musicals. LAURA CERA

dissabte, 8 d’agost del 2009

El Cicle Herois reviu 30 anys de trajectòria en una nit

Versionar els més grans no és fàcil. Però aquestes paraules, davant un concert d’Achtung Band [web a MySpace], se les endú el vent. Fa cinc anys van decidir embarcar-se en una aventura arriscada, la de fer tribut als U2, que compten amb gairebé tres dècades de trajectòria. La Sala Privat va ser l’encarregada, de nou, de rebre uns dels centenars de clons que té la banda irlandesa.

La nit de divendres va començar amb una festa dedicada als anys ’90, la Festa Smile. Però, sens dubte, la cirereta del pastís va ser l’actuació dels de Rubí. Un concert a mida que va fer un repàs exhaustiu a la llarga i intensa trajectòria musical d’U2. No era una novetat per al cicle Herois que, des de fa anys, acull la sala mataronina.

L’escenari es va fer petit amb les primeres notes de Magnificient, tema del nou treball dels irlandesos que, precisament, van encetar la seva gira mundial a Barcelona fa mes i escaig. No hi van faltar clàssics com With or without you o One, i també va haver-hi lloc per temes menys coneguts com Done, de l’àlbum Pop.

La força d’Achtung Band va encongir la sala Privat on no només hi havia seguidors d’U2 sinó també dels seus clons, que van saber fer seva cada melodia i cada lletra. Tot plegat, una combinació explosiva perfectament protagonitzada per la guitarra de Xavi Lario i la veu de Carlos Maya, qui en cada acurada presentació parlava de la banda versionada com a una de les millors del panorama musical. LAURA CERA

dissabte, 1 d’agost del 2009

Clack col·labora en el concert inaugural del Festival Shakespeare amb la Big Band Jazz Maresme



Clack Produccions, responsable del projecte multimèdia Diaridelamusica.com, ha pres part en la sessió inaugural del festival Shakespeare, que es farà a la Masia de Can Ribot de Mataró del 31 de juliol al 9 d'agost. Concretament Clack era la responsable de la part videogràfica de l'espectacle presentat per la Big Band Jazz Maresme, un projecte impulsat per la Casa de la Musica Popular de Mataro, al voltant de diverses obres del Duke Ellington relacionades amb el genial dramaturg anglès William Shakespeare recollides el 1957 sota el títol Such Sweet Thunder. El concert era una de les apostes del festival Shakespeare per esdevenir un certamen multidisciplinar, on tinguin cabuda altres àmbits a banda de l'estrictament teatral.

Entre els ítems a destacar d'aquesta setena edició del festival Shakespeare: una revisió del Somni d’una nit d’estiu, signada per Irina Brook o la commemoració dels 400 anys de la publicació de Sonets que inspirarà una trobada dels seus traductors, una instal·lació al carrer i un espectacle de dansa de la companyia alemanya Moving Theatre. El festival combina teatre, dansa i música i com és habitual l'organització capitanejada per la mataronina Montse Vellvehi ha dissenyat un programa que, a banda de l’estricta oferta escènica, vol apropar Shakespeare a tothom amb un seguit d’activitats paral·leles inspirades en diferents disciplines. El Festival Shakespeare, nascut el 2003 per produir i exhibir espectacles inspirats per la figura de William Shakespeare, és l’únic certamen a Espanya dedicat al dramaturg anglès i des del seu naixement ha anat enfortint-se i ampliant les col·laboracions amb altres certàmens teatrals internacionals, esdevenint un festival de referència a nivell europeu.

dimecres, 29 de juliol del 2009

Llarg camí farcit d’agraïments per recuperar mites musicals



“El camino va a ser largo, así que os aconsejo que os abrocheis bien el cinturón”. D’aquesta manera quedaven advertits els gairebé 9.000 espectadors de les dues hores de concert que els quedaven per endavant. Miguel Bosé va saltar a l’escenari, enmig d’una forta i multigeneracional ovació, amb ‘Bandido’, saciant des del primer instant al públic que, en tot moment, es va entregar en cos i ànima al cantant nascut ara fa 53 anys a Panamà. El va telonejar la seva neboda Bimba Bosé, que amb el seu grup The Cabriolets van aportar el seu pop electrònic.

L’Espai l’Arquera, ja lluny del Cruïlla, va quedar petit amb el caliu que creixia tema rere tema. Bosé va encabir l’actuació de Santes dins la gira Papitour 09 en la que fa un repàs exhaustiu i complaent dels èxits que ha anat acumulant durant 3 dècades. Autèntics mites musicals com ‘Bambú’, ‘Sevilla’ o ‘Super Superman’ van embogir un públic majoritàriament – com era d’esperar – femení, i van sonar inclús per doble, en el cas de ‘Nena’.

Tot pensat fins al mínim detall. Cada moviment, cada passa, cada recorregut amunt i avall de l’escenografia, una plataforma amb escales a cada extrem que ocupava tot l’escenari. Una posada en escena extravagant, atrevida i sorprenent que va reafirmar que els anys no passen ni per Bosé ni per la seva música. -LAURA CERA/O.CASTILLÓN.

dijous, 23 de juliol del 2009

Daylight: el Maresme també pot ser Califòrnia



Dues guitarres, baix, bateria i veus arrodonides amb cors són l’enèrgica combinació dels Maresme punkrockers Daylight. Amb influències de grups com Green Day o No way out, des de 2004 han gravat una demo anomenada Political Disorder i un EP que porta Daylight com a títol. Ara presenten el seu primer LP, Party Assault, en una ajustada gira que els durà a 15 ciutats del país. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Daylight una banda que reflecteix força bé la música que fan molts joves d’avui en dia. -MARTA CABOT/ELOI AYMERICH/KIKO MONTORO.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Clausura a ritme de rumba i ventilador



L’última nit del Cruïlla va convertir-se, de principi a fi, en una gran festa rumbera, plena d’aquest ritme tant nostre i que a la vegada ens apropa com cap altra música al sud d’Espanya. El cartell no podia ser més exigent: Ai Ai Ai, un dels grups ja clàssics de la rumba catalana; Los Delinqüentes, un dels conjunts amb més projecció en l’actual món de la música mestissa; i Los Chichos; que tots sols han escrit una pàgina de la historia musical d’aquest país.

Ai Ai Ai van ser els encarregats d’obrir la nit. Els catalans van explotar la fórmula de la rumba popularitzada per grans mestres com Peret o El Gato Pérez, oferint melodies a ritme de ventilador i escalfant el públic que entrava al recinte amb un so que de clàssic rumbero passava, en certs moments, a pseudodisco, gràcies a les bases que duien gravades.

Los Chichos van sortir en segona posició, i des de la primera peça es van coronar com els autèntics reis de la nit. Un públic heterogeni, format a parts iguals per aquells que recordaven el grup com un dels clàssics de la seva infància i els que l’havien descobert més entrada l’adolescència, va corejar sense parar els temes, tots ells més que coneguts, que oferia la banda “gitana de rumba flamenca” de referència.

Amb ells, la rumba va perdre la dolçor inicial, per convertir-se en un ritme dur, molt més proper al rock and roll, que defineix el so d’extraradi característic de la banda, i que acompanya a la perfecció les lletres crues que vesteixen els seus temes. Malgrat l’oblit imperdonable de no cantar Quiero ser libre, el concert va estar ple d’himnes de diverses generacions com Mujer cruel, Ilusiones o la Historia de Juan Castillo. A més, aprofitant que compartien escenari, Los Delinqüentes van sortir per cantar junts Ni más ni menos, tal i com fan a l’últim treball publicat de Los Chichos, Hasta aquí hemos llegado, on repassen els seus grans èxits acompanyats d’alguns dels artistes amb més nom de l’actualitat.

Per tancar la ronda d’actuacions en directe, Los Delinqüentes van sortir a demostrar com és que segueixen donant molta guerra i mantenint-se com una de les bandes de rumba fusió més importants de la península. Repassant els temes més coneguts de la seva discografia, i posant-se el públic a la butxaca amb una gràcia que agafava protagonisme entre cançó i cançó, els andalusos van mostrar la cara més mestissa de la rumba, allà on aquesta es fusiona sense conflictes amb altres ritmes fins a convertir-se, gairebé sense adonar-se’n en reggae o rock.

La nit va tancar-se amb la selecció musical de 2 Mini Dj, que van fer ballar els que encara resistien fins altes hores de la matinada a base de temes coneguts per tothom. Una tendència que, de fet, ja havien començat els artistes, que van iniciar els tributs amb diversos homenatges a Camarón, Mano Negra i fins i tot Michael Jackson. RITA VILLÀ / G.ZUAZOLA, K. MONTORO, E. SERAS, J. GONZALEZ, S. GUIRADO, E. AYMERICH, O. CASTILLÓN

dissabte, 18 de juliol del 2009

El folk es renova al Cruïlla



Els núvols que havien estat tota la tarda amenaçant pluja van escampar-se moments abans de començar la música de l’espai Arquera. El temps, doncs, va donar el seu permís per gaudir plenament d’una de les darreres vetllades del Cruïlla, dedicada a la cançó folk en català, que de la mà de Manel i Joan Miquel Oliver, els assistents van poder viure com un concert doble amb molts més elements comuns que la llengua.

Els de divendres van ser uns recitals de ritmes nets, melodies senzilles que s’aprenen ràpidament i lletres plenes de poesia urbana. So de guitarres i bateria, bases gravades per guanyar en intensitat i un ingredient personal que doni identitat pròpia. Aquesta sembla ser la recepta de l’èxit de la darrera fornada del pop en català, una recepta que a Mataró es va tornar a presentar com un plat amb el que sempre es queda bé.

Si a aquestes alçades encara hi ha algú que dubta que aquest és l’estiu de Manel és que no va assistir divendres al concert. Tenir 2000 persones corejant de principi a fi totes i cadascuna de les cançons és un luxe que no tothom es pot permetre. Els barcelonins van engegar explicant la historia de la Maria i en Marcel a Nit freda per ser abril i a partir d’aquí van anar desgranant, un a un, tots els temes de l’únic disc que tenen publicat: Els guapos són els raros, Ceràmiques Guzman, A Roma, Al mar o Ai Dolors són només alguns exemples de les cançons més aplaudides pel públic.

Manel va presentar-se sense els reforços de metall que sonen al disc, però no per això van quedar buits. A la formació de bateria, baix, guitarra i el ja clàssic ukelele que dóna identitat al grup, van afegir-hi en diversos moments el so de l’harmònica, el clarinet i fins i tot de bases enllaunades. Per acabar-ho de lligar, quan va ser necessari van recórrer directament al públic, que va encarregar-se encantat de fer sonar les melodies dels vents a En la que el Bernat se’t troba.

Malgrat no tenir suficient repertori com per descartar peces, dalt l’escenari els membres de Manel van decidir cedir protagonisme a les històries que podrien amagar-se darrera cadascun dels temes, i escurçar sovint la part musical. A més, per acompanyar les melodies del seu disc, Els millors professors europeus, van cantar també les versions de Common people de Pulp, No t’anyoro dels Pets i La Tortura de Shakira, que va tancar definitivament el concert. Abans però, i com ja és habitual als seus recitals, havien pujat a l’escenari tots aquells que van voler afegir una estrofa a les Corrandes de la parella estable deixant en algunes ocasions perles de gran categoria poetico-festiva.

La nit havia començat poc després de les 9, quan Joan Miquel Oliver va entrar al gran escenari amb els dos músics que l’acompanyaven i va anunciar que començava a cantar. El compositor i escriptor Mallorquí, pare també del món Antònia Font, va oferir repertori dels seus dos treballs en solitari Surfistes en càmera lenta i el més recent Bombon mallorquín. Així, vam poder sentir peces com l’ aplaudida Hansel i Gretel, Emerson Fitipaldi, Pallasso o Lego, on, juntament amb la resta de temes, Oliver ens mostra la seva particular visió del món. Envoltada de marcians i referències als anys 80, i narrada amb la poesia d’aquest artista que vesteix les seves lletres de melodies aparentment senzilles que juguen, sense sortir del pop, a disfressar-se de country, rock i fins i tot techno.RITA VILLÀ / O. CASTILLÓN, G. ZUAZOLA, K. MONTORO, E. SERAS

divendres, 17 de juliol del 2009

Els Ai,Ai,Ai posen la rumba maresmenca al Cruïlla

Els Ai, Ai, Ai, rumbers per excel·lència del Maresme, tornen als escenaris amb energies renovades. El retrobament de Pep Lladó, Rafalito Salazar, David Torras i Jordi Gas es tradueix en el seu disc publicat fa pocs mesos, Lo més gran del món! El proper dissabte 18 de juliol els ventiladors amb més ritme de la comarca sonaran a l’Espai l’Arquera amb Los Chichos i Los Delinqüentes dins el Mataró, Cruïlla de Cultures. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Ai, Ai, Ai per saber com viuen el procés d’aquest esperat retorn. - MARTA CABOT/E.AYMERICH/K.MONTORO.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Isaac Delgado i José Alberto El Canario acosten les dues riberes de l'Atlàntic



El dominicà José Alberto El Canario i el cubà Isaac Delgado van posar la veu a la nit més afrocubana del Cruïlla de Cultures de Mataró, un regal pels sentits i una autèntica lliçó de ritmes i possibilitats de diàleg musical entre artistes de les dues bandes de l'Atlàntic. Acompanyats per l'impressionant geni d'Horacio El Negro a la bateria i Giovanni Hidalgo a la percussió -congues i altres-, l'espina dorsal de l'espectacle van ser els 18 músics de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, formada per alumnes i exalumnes de l'escola superior catalana. Els músics de l'orquestra barcelonina van aparèixer reforçats per músics de luxe com Javier Colina al contrabaix, Perico Sambeat al saxo, Carlitos Martín al trombó i Diego Urcola a la trompeta.

L'espectacle tenia nom -Isaac Delgado y José Alberto 'El Canario' featuring Giovanni Hidalgo y Horacio 'El Negro' con La Latina Original Jazz Orquestra Taller de Músics- però també s'hauria pogut batejr com Benvinguts al món de la Salsa. Mai en la història del festival s'havia fet un viatge tant extens als ritmes afrocubans i a tots els seus pals estilístics -merengue, salsa, rumba o son. Va ser un concert plàcid, amb uns músics molt còmodes sota la batuta del director de l'espectacle Vicenç Solsona, professor del Taller de Músics i especialitzat en música llatina.

De fet, la combinació de músics caribenys i ibèrics era un espectacle d'estrena, una producció que es presentava en societat en aquest concert. Emulant la famosa Banda Gigante del cubà Benny Moré, el format de Big Band va ajudar a crear un espectacle amb tots els ingredients. El públic es va posar dempeus només sentir els primers compassos i rimes de Miguel Matamoros de Lágrimas negras, amb un dúo dels dos cantants.

El concert, que va omplir de cadires per primera vegada l'Espai l'Arquera, va acollir més de 1000 persones que van convertir l'escenari mataroní en una festa social de la comunitat caribenya resident a Catalunya. Persones de Puerto Rico, República Dominicana, Cuba o Venezuela van acudir al Cruïlla per ballar boleros i merengues. D'entre un repertori de cançons llarguíssimes i amb munts de solos cal destacar el Cha cha cha amb un solo de trompeta inoblidable de Diego Urcola Como fué o la rumba com una casa de pagès de No vale la pena interpretat amb excel·lencia per Isaac Delgado. El bis va ser una autèntica lliçó percutiva amb la cançó d'El Canario A la hora que me llamen. Apoteòsica, amb un nivell de so i llums de luxe.

Un espectacle amb músics de primera que es mereix ser exportat a d'altres festivals, sens dubte. Un bon viatge als millors ritmes afrocubans. I sobretot: una nova destinació musical amb el segell marcat al passaport del Cruïlla. -ELOI AYMERICH/O. CASTILLÓN/S.GUIRADO/G.ZUAZOLA.

dissabte, 11 de juliol del 2009

The Wailers lideren la nit reggae del Cruïlla



Llarga nit de reggae i estils relacionats al Cruïlla de Cultures. Aquest passat divendres unes 3000 persones van acudir a l'Espai l'Arquera per gaudir d'una marató musical capitanejada pels jamaicans The Wailers i seguida per bandes estatals amb molta projecció: Black Gandhi, Flowklóricos i The Emeterians.

Els protagonistes de la nit van ser els jamaicans, que van treure damunt l'escenari un ampli repertori de clàssics de Bob Marley com Stirit Up, Rastaman Vibes o No Woman, No Cry. The Wailers es troben immersos en una gira mundial per celebrar la sortida el 1977 d'Exodus, un dels grans discs de Bob Marley i la banda antillenca. Després d'un inici lent i relaxat, en el que es va poder veure l'equip titular de la banda -trompeta, trombó, baix, guitarra elèctrica, baix, cantant i dues coristes- el clàssic Lively Up va començar a fer moure les cames als espectadors. El so vintatge i amb molt de sintetitzador de Rastaman Vibes va transportar a finals dels setanta, i amb Sheriff el concert va posar la cinquena marxa.

El Cruïlla va veure com sonaven clàssics de la memòria col·lectiva, com Kinky Reggae, One love o No Woman, No Cry, que va ser el moment culminant de la nit reagge del festival. Sense cap mena de dubte els The Wailers van executar una excel·lent intepretració musical però es va trobar a faltar una certa interactivitat amb el públic, tot i que ho van intentar. Els The Wailers van picar l'ullet a Michael Jackson, amb unes estrofes de We are the world i van repetir fins a la sacietat el Visca Catalunya i l'Are you ready?, però els hi va mancar el punt explosiu d'altres artistes que ja han passat pel festival.

Punt a part es mereixen les altres bandes que van actuar. Black Gandhi van ser els primers en pujar a l'escenari passats dos quarts de deu de la nit. Els barcelonins van mostrar el seu estil poc ortodox i molt ballable que mescla reggae amb funky, rock o dub. Els Flowklóricos van saber animar un públic que esperava els Wailers amb un rap mesclat d'apunts jazz. La rima ametrallant de Rafael Lechowski va sorprendre tant com l'estil de la banda, que proposava un hip-hop que viatja de l'scratch a la melodia d'un saxo en viu.

The Emeterians, arribats des del centre de la península ibèrica, van cloure la marató de concerts amb el seu reggae roots. Amb una intepretació notable, la banda va demostrar com retornar als orígens més setanteros dels sons jamaicans. The Emeterians està format per una nutrida banda d'onze músics, comptant dos sintetitzadors i una secció de vents de tres instruments, el que els hi dóna una potència instrumental que va agradar als centenars de persones que es van quedar fins passades les quatre de la matinada.

L'apunt local de la nit el va posar el mataroní DJ Tute, vinculat a la Casa de la Música Popular de Mataró i col·laborador habitual a espais com Lasal. El dj va ser l'encarregat d'emanitzar les esperes entre actuació i actuació. -ELOI AYMERICH/Video: O.CASTILLÓN,J.GONZÁLEZ i S.GUIRADO

divendres, 10 de juliol del 2009

Jazz d’arreu del món com a metàfora de la fusió



Nit de trompetes a la sala clap per celebrar la vetllada més jazzística de tot el Cruïlla. Una nit, que si bé és possible que quedi com de les més minoritàries del festival d’enguany, també és probable que els que la van viure la recordin com una de les més interessants d’aquesta edició. L’històric músic sudafricà Hugh Masekela va encantar amb el seu jazz ple de referències a la música africana, mentre que Raynald Colom va exercir de taloner de luxe escalfant l’ambient amb un estil més europeu.

Masekela, conegut per la seva aportació a la lluita contra l’apartheid i per col•laboracions amb músics com Paul Simon, és una de les figures claus en la introducció del jazz al continent africà. Com a tal, ofereix un estil propi que sense defraudar els més puristes del gènere, incorpora als amants de la fusió mesclant en les seves composicions les melodies i sonoritats de la seva infància. A Mataró, va anar alternant el so del fiscorn amb el de la seva veu, convertint-se, a mesura que avançava la nit, més en cantant que en trompetista.

Juntament amb cinc músics que l’acompanyaven a la guitarra, baix, bateria, percussions i teclats; Masekela va transportar els presents a una Àfrica mestissa, que barreja sense fissures les seves veus tradicionals amb un funk tranquil i un jazz ballable. Tot això, sense oblidar un discurs crític amb les desigualtats actuals – va dedicar una peça a tots els refugiats – o les injustícies d’un passat no tant llunyà, quan ser negre a Sudàfrica implicava no tenir drets. Masekela va explicar anècdotes i estratègies de la seva infància, i com a ressopó va alabar tot el públic present, fet que va acabar d’escalfar – si és que feia falta – l’ambient de la sala.

Amb actitud més sòbria, però el mateix sentiment, Raynald Colom va ser l’encarregat d’obrir la vetllada. El músic català, conscient que en aquesta ocasió li tocava jugar el paper de secundari, va oferir un concert relativament curt, però de factura impecable. El trompetista és un dels membres destacats d’una nova fornada de músics que estan situant Barcelona en l’escena jazzística mundial, a base d’oferir música amb una altíssima qualitat tècnica i un estil musical, que si bé segueix les tendències actuals, incorpora també elements propis de les cultures musicals de cada intèrpret.

Colom va presentar-se amb format quartet, acompanyant-se als teclats – o Fender Rhodes, per ser més exactes - per José Reinoso, al contrabaix per Tom Warburton i amb la bateria de Marc Ayza, músics, tots ells, que mereixerien un punt i a part específic. Amb un clar protagonisme de la trompeta, però cedint en nombrosos moments la primera fila als altres membres del grup, Raynald Colom va tocar temes com “Horacio” o una preciosa versió de “Zyryab” de Paco de Lucía. Un ventall d’estils que va completar-se amb les col•laboracions a la veu d’un rapejador. Una mostra més del que és capaç d’absorbir el jazz sense perdre la seva pròpia identitat. RITA VILLÀ / O.C. / J.G.