dissabte, 11 de juliol de 2009

The Wailers lideren la nit reggae del Cruïlla



Llarga nit de reggae i estils relacionats al Cruïlla de Cultures. Aquest passat divendres unes 3000 persones van acudir a l'Espai l'Arquera per gaudir d'una marató musical capitanejada pels jamaicans The Wailers i seguida per bandes estatals amb molta projecció: Black Gandhi, Flowklóricos i The Emeterians.

Els protagonistes de la nit van ser els jamaicans, que van treure damunt l'escenari un ampli repertori de clàssics de Bob Marley com Stirit Up, Rastaman Vibes o No Woman, No Cry. The Wailers es troben immersos en una gira mundial per celebrar la sortida el 1977 d'Exodus, un dels grans discs de Bob Marley i la banda antillenca. Després d'un inici lent i relaxat, en el que es va poder veure l'equip titular de la banda -trompeta, trombó, baix, guitarra elèctrica, baix, cantant i dues coristes- el clàssic Lively Up va començar a fer moure les cames als espectadors. El so vintatge i amb molt de sintetitzador de Rastaman Vibes va transportar a finals dels setanta, i amb Sheriff el concert va posar la cinquena marxa.

El Cruïlla va veure com sonaven clàssics de la memòria col·lectiva, com Kinky Reggae, One love o No Woman, No Cry, que va ser el moment culminant de la nit reagge del festival. Sense cap mena de dubte els The Wailers van executar una excel·lent intepretració musical però es va trobar a faltar una certa interactivitat amb el públic, tot i que ho van intentar. Els The Wailers van picar l'ullet a Michael Jackson, amb unes estrofes de We are the world i van repetir fins a la sacietat el Visca Catalunya i l'Are you ready?, però els hi va mancar el punt explosiu d'altres artistes que ja han passat pel festival.

Punt a part es mereixen les altres bandes que van actuar. Black Gandhi van ser els primers en pujar a l'escenari passats dos quarts de deu de la nit. Els barcelonins van mostrar el seu estil poc ortodox i molt ballable que mescla reggae amb funky, rock o dub. Els Flowklóricos van saber animar un públic que esperava els Wailers amb un rap mesclat d'apunts jazz. La rima ametrallant de Rafael Lechowski va sorprendre tant com l'estil de la banda, que proposava un hip-hop que viatja de l'scratch a la melodia d'un saxo en viu.

The Emeterians, arribats des del centre de la península ibèrica, van cloure la marató de concerts amb el seu reggae roots. Amb una intepretació notable, la banda va demostrar com retornar als orígens més setanteros dels sons jamaicans. The Emeterians està format per una nutrida banda d'onze músics, comptant dos sintetitzadors i una secció de vents de tres instruments, el que els hi dóna una potència instrumental que va agradar als centenars de persones que es van quedar fins passades les quatre de la matinada.

L'apunt local de la nit el va posar el mataroní DJ Tute, vinculat a la Casa de la Música Popular de Mataró i col·laborador habitual a espais com Lasal. El dj va ser l'encarregat d'emanitzar les esperes entre actuació i actuació. -ELOI AYMERICH/Video: O.CASTILLÓN,J.GONZÁLEZ i S.GUIRADO