Jazz d’arreu del món com a metàfora de la fusió

Nit de trompetes a la sala clap per celebrar la vetllada més jazzística de tot el Cruïlla. Una nit, que si bé és possible que quedi com de les més minoritàries del festival d’enguany, també és probable que els que la van viure la recordin com una de les més interessants d’aquesta edició. L’històric músic sudafricà Hugh Masekela va encantar amb el seu jazz ple de referències a la música africana, mentre que Raynald Colom va exercir de taloner de luxe escalfant l’ambient amb un estil més europeu.

Masekela, conegut per la seva aportació a la lluita contra l’apartheid i per col•laboracions amb músics com Paul Simon, és una de les figures claus en la introducció del jazz al continent africà. Com a tal, ofereix un estil propi que sense defraudar els més puristes del gènere, incorpora als amants de la fusió mesclant en les seves composicions les melodies i sonoritats de la seva infància. A Mataró, va anar alternant el so del fiscorn amb el de la seva veu, convertint-se, a mesura que avançava la nit, més en cantant que en trompetista.

Juntament amb cinc músics que l’acompanyaven a la guitarra, baix, bateria, percussions i teclats; Masekela va transportar els presents a una Àfrica mestissa, que barreja sense fissures les seves veus tradicionals amb un funk tranquil i un jazz ballable. Tot això, sense oblidar un discurs crític amb les desigualtats actuals – va dedicar una peça a tots els refugiats – o les injustícies d’un passat no tant llunyà, quan ser negre a Sudàfrica implicava no tenir drets. Masekela va explicar anècdotes i estratègies de la seva infància, i com a ressopó va alabar tot el públic present, fet que va acabar d’escalfar – si és que feia falta – l’ambient de la sala.

Amb actitud més sòbria, però el mateix sentiment, Raynald Colom va ser l’encarregat d’obrir la vetllada. El músic català, conscient que en aquesta ocasió li tocava jugar el paper de secundari, va oferir un concert relativament curt, però de factura impecable. El trompetista és un dels membres destacats d’una nova fornada de músics que estan situant Barcelona en l’escena jazzística mundial, a base d’oferir música amb una altíssima qualitat tècnica i un estil musical, que si bé segueix les tendències actuals, incorpora també elements propis de les cultures musicals de cada intèrpret.

Colom va presentar-se amb format quartet, acompanyant-se als teclats – o Fender Rhodes, per ser més exactes - per José Reinoso, al contrabaix per Tom Warburton i amb la bateria de Marc Ayza, músics, tots ells, que mereixerien un punt i a part específic. Amb un clar protagonisme de la trompeta, però cedint en nombrosos moments la primera fila als altres membres del grup, Raynald Colom va tocar temes com “Horacio” o una preciosa versió de “Zyryab” de Paco de Lucía. Un ventall d’estils que va completar-se amb les col•laboracions a la veu d’un rapejador. Una mostra més del que és capaç d’absorbir el jazz sense perdre la seva pròpia identitat. RITA VILLÀ / O.C. / J.G.