dissabte, 4 de juliol de 2009

Coetus i la Tribukada mostren tots els universos de la percussió



Coetus i La Tribukada van mostrar aquest passat divendres al Teatre Monumental de Mataró totes les possibilitats i universos que pot donar la percussió. El concert va demostrar com la música pot servir per viatjar de la tradició ancestral a l'experimentació postmoderna o de l'etnomusicologia a la integració social. El recital era la ració de percussió del festival Cruïlla de Cultures, una nit pensada en clau de ritme i timbals.

La nit va començar amb l'arribada de La Tribukada des de darrera el pati de butaques en processó de batucada. Aquest conjunt mataroní d'una vintena de percussionistes es caracteritza perquè en part està conformat per persones amb discapacitat intelectual i és a través de la música que s'integren amb la resta de persones. Una lliçó de com els djembés i panderetes poden cohesionar i donar igualtat d'oportunitats, i més si es té en compte el ritme i la solvència que va demostrar La Tribukada durant els 10 minuts escassos que va durar la seva actuació.

Amb l'arribada de Coetus es va obrir l'atles musical d'aquest conjunt. 12 percussionistes disposats en semicercle de cara al públic i dos autèntics fenomens: el músic Eliseo Parra i la cantant Sílvia Pérez. I va començar el viatge, primer una sondarriba asturiana tocada amb canyes. I d'allà a les Illes Balears amb El Cant de la Sibil·la, una suggerent recreació de l'apocalipsis.

Coetus és un vaixell liderat per l'experiència d'Eliseo Parra, que en tot moment va portar la batuta de l'espectacle. Aquest músic castellà ha treballat tota la seva vida per recuperar els sons tradicionals de les cultures populars ibèriques. Ho va tornar a demostrar important de Salamanca una rural Don Gato executant-la amb pandero tocat amb mà i porra. Menció a part es va merèixer Sílvia Pérez Cruz, aquest jove palafrugellenca que va aclarir i refrescar cadascuna de les cançons en que va posar-hi la veu. Membre de Las Migas, un dels grups de nou flamenc més interessants del panorama català, la cantant és una cirereta perfecta a la compacta i variada forma d'expressió percutiva dels Coetus.

El grup de percussió va continuar sorprenent amb autèntiques perles de la percussió ibèrica. Va apostar per seguidilles valencianes amb cants polifònics i simples palmes, sorollosos romanços cantats amb panderas i simbomba o correleras amb càntirs i cascabells. La diversitat d'instruments i aparells percutius era inesgotable: de cajón a olles, passant per instruments de llaurar o morters. Tot s'hi valia per fer més música. El vaixell de Coetus va volar fins a Zamora, Cuenca i fins a Portugal i Galícia amb una cançó d'orígen de pandareteiras recomprimida a batucada i samba brasilera.

Després d'un bis extraordinari -Gallo Rojo- amb una Sílvia Pérez esplèndida i sentimental, els Coetus encara en volien més i ja acabat el concert dal l'escenari van estar improvitzant i cantant a ritme de palmes cançons acompanyades pel públic dempeus. Un nou concert que demostra que el Cruïlla de Cultures té ànima d'anar més enllà del simple fet musical. Una excel·lent ració de percussió en tots els sentits. Un viatge a les millors cultures ibèriques i la seva herència musical. -ELOI AYMERICH.