diumenge, 5 de juliol de 2009

Manu Chao brinda una nit per a la història del Cruïlla



Ni els més veterans recordaven una nit tan intensa ni extraordinària en el Cruïlla de Cultures. Manu Chao i els seus músics de Radio Bemba van aixecar el festival el passat dissabte al recinte l'Arquera de Mataró fins a límits desconeguts de potència, dimensió i experiència. Un concert emblemàtic, un mite de la música mestissa mundial i deu mil persones van pintar un requadre que ha quedat marcat per sempre en la retina i les orelles de tots els que ho van viure. La nit -amb entrades exhaurides i que era l'únic concert que aquest estiu oferia Chao a l'estat espanyol- va anar acompanyada d'altres artistes, Safaa 3Arepeyes, D'Callaos i Lamatumbá, que van telonejar i cloure la nit.

Els Safaa 3Arepeyes van mostrar el seu sound system de rap palestí. Les dues noies, provinents d'aquesta nació sense estat, van haver de picar pedra per aixecar l'ànim en un recinte semibuit que s'anava omplint paulatinament. En el tram final va sorgir la primera sorpresa de la nit, Fermín Muguruza. L'exlíder de Negu Gorriak els va aportar una cançó pròpia, Djala Ramalah, al temps que cridava contra "la brutalitat policial a Euskal Herria, Palestina i catalunya".

D'Callaos van sortir a escenari amb un recinte ple de milers de persones i es van guanyar ràpidament al públic amb temes d'arrel rumbera com Tierra de nadie o uns excel·lents bisos com Hasta que salga el sol i Son las cosas. El grup terrassenc de nu-flamenc van demostrar perquè tenen una agenda de concerts frenètica, perquè Maribel Martín La canija ja és una de les veus a tenir en compte a l'escena catalana o perquè la banda catalana ja va camí del tercer disc: esforç, solvència i una qualitat exquisida són tres de les qualitats que sumen aquesta jove banda. I amb l'audiència escalfada i el cel ben fosc, va arrencar la història.

Manu Chao sorgia a escena amb guitarra elèctrica i acompanyat de Radio Bemba, una legió de sis músics fidels en el ritme i en les maneres: percussió, bateria, sintetitzadors, trompeta, guitarra clàssica i baix. L'Espai l'Arquera va esclatar en el seu debut com a recinte de concert en l'instant en que sonaven les primeres notes de El Hoyo. I al sonar Primavera un mar de persones es van unir en una sola onada de suor i música.

Va arribar Bienvenido a Tijuana, una parada a la bogeria musical que hi havia hagut des de l'inici del concert. Mai 10.000 persones havien cantat juntes al Cruïlla. I l'emoció es va desbordar col·lectivament amb El Viento, que Chao va dedicar "als immigrants de l'estret i les seves famílies". Manu Chao va tornar a demostrar perquè és un músic tant estimat. Perquè després de més de dues dècades de trajectòria continua permanentment reivindicant, protestant i fent visibles tantes lluites i tantes causes. No podia faltar Clandestino, un autèntic clàssic del músic afincat a Barcelona. I per damunt, sempre, el ritme endiablat. De fet el baix és l'element essencial de la música de Chao. Al seu timó hi ha Gambeat, músic històric de la banda del músic d'orígen francès. Amb el seu ritme revolucionat i de tonades reggae es van recòrrer a conjugacions de ranxera mexicana -Perdido-, o de reggae i cumbia -Rumba de Barcelona.

El concert de Manu Chao va ser una única gran cançó, un Sound System permanent. Va haver espai també per recuperar el so hardcore proper al punk enganxat per sempre als primers escenaris de Chao. centres okupats, places públiques o naus industrials. I evidentment com no podia ser, va sorgir l'herència de Mano Negra, amb cançons com Mala vida . I per acabar d'encendre la nit va aparèixer novament Fermín Muguruza, qui va compartir dues autèntiques perles del seu passat: Dub Manifest i Sarri Sarri. Els 10.000 espectadors embogits. Una festa multitudinària, banderes argentines, peruanes, catalanes, mexicanes o marroquines.

A quarts de tres de la matinada després de dues hores i vint minuts de concert Manu Chao va cridar "Hasta la próxima Mataró". I el concert més important de la història d'aquest festival es va acabar. En l'aire, la sensació d'haver assistit a una cosa memorable, a una demostració de força musical brutal, a una lliçó d'actitud i entrega per part de músics i públic. Manu Chao va brindar al Cruïlla la seva guitarra, i el festival, rendit als peus del rei del mestissatge, li va entregar la nit més bonica de la seva vida. -ELOI AYMERICH.

1 comentarios:

Anònim ha dit...

Excel.lent crònica d´una nit màgica que recordarem per molt de temps. Gràcies Manu Chao pel regal que ens vas oferir. Jo sense dubtes : "si me das a elegir, me quedo contigo"