El folk es renova al Cruïlla

Els núvols que havien estat tota la tarda amenaçant pluja van escampar-se moments abans de començar la música de l’espai Arquera. El temps, doncs, va donar el seu permís per gaudir plenament d’una de les darreres vetllades del Cruïlla, dedicada a la cançó folk en català, que de la mà de Manel i Joan Miquel Oliver, els assistents van poder viure com un concert doble amb molts més elements comuns que la llengua.

Els de divendres van ser uns recitals de ritmes nets, melodies senzilles que s’aprenen ràpidament i lletres plenes de poesia urbana. So de guitarres i bateria, bases gravades per guanyar en intensitat i un ingredient personal que doni identitat pròpia. Aquesta sembla ser la recepta de l’èxit de la darrera fornada del pop en català, una recepta que a Mataró es va tornar a presentar com un plat amb el que sempre es queda bé.

Si a aquestes alçades encara hi ha algú que dubta que aquest és l’estiu de Manel és que no va assistir divendres al concert. Tenir 2000 persones corejant de principi a fi totes i cadascuna de les cançons és un luxe que no tothom es pot permetre. Els barcelonins van engegar explicant la historia de la Maria i en Marcel a Nit freda per ser abril i a partir d’aquí van anar desgranant, un a un, tots els temes de l’únic disc que tenen publicat: Els guapos són els raros, Ceràmiques Guzman, A Roma, Al mar o Ai Dolors són només alguns exemples de les cançons més aplaudides pel públic.

Manel va presentar-se sense els reforços de metall que sonen al disc, però no per això van quedar buits. A la formació de bateria, baix, guitarra i el ja clàssic ukelele que dóna identitat al grup, van afegir-hi en diversos moments el so de l’harmònica, el clarinet i fins i tot de bases enllaunades. Per acabar-ho de lligar, quan va ser necessari van recórrer directament al públic, que va encarregar-se encantat de fer sonar les melodies dels vents a En la que el Bernat se’t troba.

Malgrat no tenir suficient repertori com per descartar peces, dalt l’escenari els membres de Manel van decidir cedir protagonisme a les històries que podrien amagar-se darrera cadascun dels temes, i escurçar sovint la part musical. A més, per acompanyar les melodies del seu disc, Els millors professors europeus, van cantar també les versions de Common people de Pulp, No t’anyoro dels Pets i La Tortura de Shakira, que va tancar definitivament el concert. Abans però, i com ja és habitual als seus recitals, havien pujat a l’escenari tots aquells que van voler afegir una estrofa a les Corrandes de la parella estable deixant en algunes ocasions perles de gran categoria poetico-festiva.

La nit havia començat poc després de les 9, quan Joan Miquel Oliver va entrar al gran escenari amb els dos músics que l’acompanyaven i va anunciar que començava a cantar. El compositor i escriptor Mallorquí, pare també del món Antònia Font, va oferir repertori dels seus dos treballs en solitari Surfistes en càmera lenta i el més recent Bombon mallorquín. Així, vam poder sentir peces com l’ aplaudida Hansel i Gretel, Emerson Fitipaldi, Pallasso o Lego, on, juntament amb la resta de temes, Oliver ens mostra la seva particular visió del món. Envoltada de marcians i referències als anys 80, i narrada amb la poesia d’aquest artista que vesteix les seves lletres de melodies aparentment senzilles que juguen, sense sortir del pop, a disfressar-se de country, rock i fins i tot techno.RITA VILLÀ / O. CASTILLÓN, G. ZUAZOLA, K. MONTORO, E. SERAS