dissabte, 30 de gener de 2010

La veu dolça d’Amaia Montero gairebé esgota l’aforament al Privat




La sala Privat de Mataró va acollir divendres l’actuació d’Amaia Montero, que després de la seva etapa com a cantant de la banda La Oreja de Van Gogh, venia a presentar les cançons del seu primer disc publicat l’any passat. La veu dolça de la cantant d’origen basc va fer les delícies d’un públic que va omplir la sala i que no va parar de cantar durant tota l'actuació.

El concert, organitzat per Caixa Laietana, era una cita que alguns ja tenien marcada al calendari des de feia temps. La presència de la cantant a la sala mataronina va congregar una gran quantitat de seguidors i curiosos que no es volien perdre la oportunitat de veure-la en directe.

Acompanyada d’una banda que va complir a la perfecció, Amaia Montero va mostrar-nos gairebé en la seva totalitat el seu disc homònim que va suposar el seu debut en solitari però no va resistir la temptació de recuperar èxits del seu antic grup com Perdóname o Muñeca de Trapo, peces que van ajudar a sumar consistència al seu repertori.

En total vam poder escoltar una quinzena de cançons plenes de tornades pop i lletres romàntiques que han caracteritzat des del principi la carrera d’aquesta artista nascuda a Irun. Tot i el trencament amb el passat que va suposar la publicació del primer treball sota el seu nom, la continuïtat respecte la proposta que ja havíem vist amb la seva etapa a La Oreja de Van Gogh es fa força evident.

De totes maneres, Amaia Montero no va mostrar cap intenció de desfer-se de l’etiqueta de pop extremament melós que es va guanyar durant els anys que va passar amb la seva antiga formació. I és que sembla que amb aquest model li continua funcionant força bé. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 27 de gener de 2010

Dr. Calypso, més de dues dècades i resistint




Els Dr. Calypso [pàgina a MySpace] són una banda de deu amics amants dels ritmes jamaicans per excel·lència -l'ska i el reggae dels anys seixanta i setanta amb lletres reivindicatives- que van començar aquesta aventura el 1989, fa ja més de dues dècades. El proper dissabte, dia 30, el grup de referència de la música jamaicana feta a casa nostra -amb onze LPs al mercat- actua a la sala Clap. A Diaridelamusica.com hem volgut parlar amb Sergi Monlleó 'Sherrif' i Lluís López 'Luismi', dos dels seus integrants. DDM

diumenge, 24 de gener de 2010

La Niña del Exsurfista sorprèn amb les seves versions a la sala Rubik



La Niña del Exsurfista va provocar certa nostàlgia aquest dissabte a la sala Rubik de Vilassar de Mar amb les seves versions d’èxits dels anys 70 als 90, adaptades a un punk-rock divertit i lleuger. Tot plegat una bona oportunitat per escoltar amb una nova perspectiva un seguit de melodies que resten a l’imaginari col·lectiu.

Amb una posada en escena força discreta, La Niña del Exsurfista (anteriorment anomenats Naked) van aprofitar per cobrir un repertori amb temes propis més antics juntament amb les reinterpretacions del seu nou projecte. La seva actuació es va caracteritzar per un ritme frenètic de concert i unes petites pinzellades d’humor que van omplir l'hora llarga que van estar sobre l’escenari.

Ara bé, van sorprendre les cançons que van triar per la seva actuació d'ahir. Per una banda que es dedica a fer versions, és molt important triar les cançons que s’adaptin millor a la seva manera de tocar i que puguin agradar més al públic. I en aquest cas, vam poder escoltar cançons actuals com Tenía tanto que darte de Nena Daconte o Umbrella de Rihanna juntament amb èxits dels 70 i 80 com La Dolce Vita de Ryan Paris o la més que reversionada Killing me softly del compositor americà Charles Fox.

La Niña del Exsurfista també va tocar alguns temes propis en la mateixa línia de punk-rock a la Buzzcocks, però és possible que les versions resultessin més atractives per la coneixença immediata que en té el públic. Cal dir però, que amb un format clàssic (una guitarra, un baix, bateria i veu) van aconseguir sonar força compactes durant la major part del concert.

En definitiva, una vetllada divertida amb una banda que va estar correcta i que sense assumir massa risc, ens va proposar un recordatori de cançons que són conegudes per tots. Molt sovint se’ns obliden, però quan les sentim ens tornen a venir al cap. Això sí, el més difícil sempre és recordar qui n’era l’autor o el nom de la cançó. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 20 de gener de 2010

D'Callaos, els renovadors del flamenc a Catalunya, actuen aquest dissabte al Clap



El projecte dels terrassencs D’Callaos comença a caminar el 2004 i, des de llavors, ja han girat arreu de Catalunya presentant els temes dels seus dos discos difosos través de la seva pàgina web: De paso i Desde mi balcón. El proper dissabte 23 de gener, els D’Callaos actuen a la sala Clap de Mataró conjuntament amb el cantautor de flamenc Momen V-XV. A Diaridelamusica.com hem volgut conèixer més a fons els creadors del Nu-Flamenc, una visió actual i fresca del flamenc dels 70 facturada des de Catalunya. Parlen Lluís Pi i Daniel G. Felices. MARTA CABOT/KIKO MONTORO

dimarts, 19 de gener de 2010

Gerard Quintana i Quimi Portet al cinquè cicle 'Músiques Tranquil·les'



Vídeo del Diaridelamusica.com referent al concert dels Manel el 3 d'abril de 2009 a la sala Clap dins el quart cicle Músiques Tranquil·les.

Vells rockers com Quico Pi de la Serra (26 de febrer) i Quimi Portet (19 de febrer), valors consagrats com Gerard Quintana (6 de març) i joves promeses com Maria Coma (12 de març) seran els protagonistes de la cinquena edició del cicle de Músiques Tranquil·les, organitzat per la Casa de la Música Popular de Mataró [web] i que començarà amb l'actuació de Quimi Portet presentant Viatge a Montserrat, el seu setè disc en solitari. En aquesta ocasió hi haurà una desena de concerts que tindran lloc al Casal Nova Aliança, la sala Clap i El Dau del carrer d'en Pujol. El festival va dirigit a un altre tipus de públic al dels concerts que organitza la resta de l’any la Casa de la Música, que normalment van dirigits als oients joves: concerts per a adults que es poden gaudir, amb calma, ben asseguts en una cadira.

Cap dels artistes que ens acompanyaran aquest final d'hivern i inici de primavera a Mataró s'han prodigat excessivament a la capital del Maresme, ni tan sols el mediàtic Gerard Quintana, juntament amb Quimi Portet el més popular dels citats. De fet, tot i que posteriorment l'exlíder de Sopa de Cabra ha estat a la ciutat fent recitals poetico-musicals el cert és que la darrera i única vegada que ha actuat a Mataró en format gran va ser el mític estiu de 1991, en plena eclosió del Rock Català. Serà doncs interessant veure què dóna de si aquest Quintana reinventat De terrat en terrat a la capital del Maresme dinou anys després.

diumenge, 17 de gener de 2010

Raydibaum estrena al Clap la seva nova fórmula en català



Aquest dissabte Raydibaum va portar a la sala Clap de Mataró el seu disc Manual de Gènere Catastròfic, un experiment de pop rock en català que suposa un trencament amb la seva anterior etapa en anglès. La banda barcelonina va presentar unes cançons versàtils i molt sinceres, signe distintiu de la nova fórmula per la qual han apostat amb el seu recent treball.

Ja que dissabte a la sala de dalt del Clap érem poca gent, podríem dir que Raydibaum va tocar en “petit comitè” un recull de les cançons del seu últim LP juntament amb peces dels seus anteriors treballs. Amb un senzill escenari decorat amb globus i llumetes de Nadal en van tenir prou perquè temes com Maleeixo el temps o Aurora servissin de mostra d’aquesta nova etapa en català.

Raydibaum ha editat tres discs fins ara, amb especial menció al seu The Biggest Box, editat el 2005 per Aloud Music. Aquest disc va mostrar-nos amb força fidelitat la seva proposta. Temes com Galactic Breadbear demostraven que hi havia una bona base per continuar treballant.

Però com passa amb molts projectes musicals del nostre territori, calia potser fer un pas més per aconseguir desenvolupar un so que resultés original. En aquest cas, els Raydibaum van optar per passar-se al català, i de moment tot indica que ha estat una bona decisió.

Raydibaum visitava el Clap com a grup del mes de les Cases de la Música Popular, una iniciativa que porta grups de la nostra terra per les cinc sales associades d’aquest tipus que hi ha a Catalunya. Encara han de visitar la sala El Vermell de Manresa el dia 22 de gener i La Mirona de Salt el 29 per continuar presentant el seu nou treball. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ

dimecres, 13 de gener de 2010

Manolo Garcia, "Teddy Dos Dedos"



Manolo Garcia, àlies Teddy Dos Dedos, és un músic mataroní que ja de ben jove va traslladar-se a Granada amb el teclat sota el braç. Ja en terres andaluses, va crear amb un grup d’amics Los Granadians del Espacio Exterior, una de les bandes de referència de l’ska de l’Estat Espanyol. A més a més, ha format part fins fa ben poc de la banda del Regne Unit The Delegators. A Diaridelamusica.com vam aprofitar la seva visita fugaç a la capital maresmenca per conèixer una mica més a fons aquest mataroní emprenedor.-MARTA CABOT/KIKO MONTORO

'El Messies' de Haendel, concert destacat de la nova temporada del Foment Mataroní

El Messies de Haendel interpretat pel Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Barroca catalana és concert destacat de la nova temporada del Foment que s’inaugura aquest divendres. El recital es farà el 27 de març al teatre monumental en la que serà una de les primeres actuacions que
acollirà el teatre de la Riera després de la remodelació i les obres que s’han fet per millorar-ne la seva acústica. El mes de febrer es podrà veure també dins de la programació del Foment Mataroní, Rossini entre amics, del Cor Aurica. Un viatge fins al París de la segona meitat del segle XIX per passar una vetllada a casa d’un dels compositors més emblemàtics de l’època, Rossini.

La temporada del Foment la formen una trentena de concerts repartits en tres cicles –el cinquè de concerts de cambra i joves intèrprets, el sisè de sarsuela i el vuitè de concerts simfònics-, que consten d’un ampli ventall de concerts simfònics, de cambra i de lírica. El programador de totes les activitats, Antoni Vilà, ha assenyalat que la temporada d’aquest 2010 ha estat constituïda en base a l’esforç, a la lluita i a molta il·lusió per oferir als melòmans de Mataró i rodalies un cicle estable de música. DDM

diumenge, 10 de gener de 2010

El metal autòcton fa tremolar el Clap




El passat dissabte la música metal va ser la protagonista de la nit a la sala Clap de Mataró. I van ser tres bandes del Maresme les encarregades de fer-ho possible. Per una part els veterans Silent i per l'altra dues bandes de més recent aparició com Breakdown Collapse i Hyde Abbey, que van mostrar les seves credencials al públic.

Els Hyde Abbey van obrir la nit mostrant les cançons del seu EP "Hopes of a Hopeless", enregistrat l'estiu passat. La jove formació mataronina va posar tota la seva energia sobre l'escenari i va oferir una actuació que va ser un perfecte inici per aquesta cita de metal autòcton al Clap.

Després va ser el torn de Breakdown Collapse. Malgrat la seva curta vida, la banda formada per membres d’un grapat de grups de Mataró com Dante’s Inferno, Slowreno o Pooldogs és una proposta emergent a tenir molt en compte. Dissabte van firmar un concert intens i violent, però també vam poder veure el compromís innegable que hi posen els seus integrants així com el seu bagatge sobre l’escenari.

Per últim, els Silent van presentar el seu treball "Breathless". Els amfitrions de la nit van evidenciar que després de més de dotze anys de la seva formació el seu so continua evolucionant en una direcció més madura. El seu concert va acabar amb una versió del Roots de Sepultura amb els components de les tres bandes ballant sobre la tarima.

El trio de formacions compost per Silent, Breakdown Collapse i Hyde Abbey ens va oferir una vetllada de ritmes contundents i crits perturbadors però sobretot ens va deixar la impressió de que les propostes més agressives de la nostra comarca gaudeixen d'un molt bon moment. I això cal aprofitar-ho. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ

dijous, 7 de gener de 2010

Aquest divendres, nit de metal a la sala Clap



Aquesta setmana el metal serà el protagonista, divendres al vespre, en una vetllada amb triple actuació a la sala Clap -Silent, Breakdown Collapse i Hyde Abbey-. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els Silent i Arnau Montfort, un dels seus components. Ells són de Vilassar de Mar i ja porten ja uns quants treballs editats. Formats a finals dels 90, es caracteritzen per un so compacte, que beu de les diferents variants del rock i el metal [MySpace del grup]. Per la seva banda, els Breakdown Collapse Grup es van formar el 2008 i provenen de grups diversos com Slowreno, Mitsu o Pooldogs [MySpace del grup]. Finalment, Hyde Abbey ha agafat en els darrers temps suficient empenta com per gravar el primer EP i demostrar així la seva originalitat i llibertat de moviments [Myspace del grup]. El preu únic del concert, que comença a les deu de la nit, és de cinc euros. Els punts de venda de les entrades són la web www.casadelamusica.cat, Trak, Robafaves i totes les oficines de Caixa Laietana [Comprar entrada].

dimecres, 6 de gener de 2010

"Un 2010 ple d'oportunitats per la nostra música", per Eloi Aymerich


Actuació de la banda lo:mueso a la sala Rubik de Vilassar de Mar, una de les bones sorpreses d'aquest 2009 que deixem enrera.

El 2009 s’ha tancat en clau musical a casa nostra amb una notícia pèssima: la no celebració, el 2010, del festival Cruïlla de Cultures a la nostra ciutat, segurament l’element que més personalitat havia donat a la capital del Maresme aquests darrers anys. Un festival com el Cruïlla són paraules majors pels amants de la música diversa i desacomplexada. Gràcies a ell i a la gent de Visual Sonora que el fa possible, hem gaudit de noms enormes de la música catalana, llatina i global, amb noms com Omara Portuondo, Manu Chao, José Mercé, Coetus o Khaled. El cop de taula dut a terme per VisualSonora esperem que signifiqui tan sols un avís i des del Diaridelamusica.com urgim el govern municipal a buscar una solució definitiva que permeti la celebració del festival. El 2010 hem de tenir un nou Cruïlla al Maresme amb els seus fundadors al capdavant.

Més enllà d’aquest certamen, el 2010 es presenta amb la sensació que apareixen nous brots verds a l'escena musical del territori. En aquest sentit, cal assenyalar la irrupció de noves sales, amb força, a la comarca, com per exemple l'excel·lent Rubik de Vilassar de Mar o l’empenta que Caixa Laietana està donant a diverses activitats musicals, abandonat el seu tradicional autisme en aquest àmbit. Alguna mala notícia, com la marxa del Kalitja d'Arenys de Munt o la imminent de la Comuna de l'Art de Mataró.

Però la cosa avança. Hi comença a haver una espiral de trobades musicals importants durant l'any, com el Músiques Tranquil·les o el Nits de Jazz a Mataró, el Festival Esclat a Calella, el Jazz en la Nit a Premià de Dalt, el Petitsons a Caldetes, el Cafè Jazz a Calella o les 12 hores a Argentona. N'hi ha més. N'hi ha molts. N'hi haurà més. Per això és tant important que es vagi generant un pool musical a la comarca i que no se centri només en Mataró. En mica en mica, molt més lent del que alguns voldríem, es va teixint una escena musical pròpia a Mataró i la comarca, capaç d’atreure públic tant del Vallès Oriental com de la ciutat comtal. Una passejada noctàmbula un divendres a la nit qualsevol a la zona d’oci nocturn del Pla d’en Boet dóna bona mostra del que diem. La música ha fet Mataró capital d’alguna cosa.

El món és dinàmic -cada cop més, sortosament- i de la mateixa manera que moren coses en neixen de noves: no tenim cap dubte que si finalment es confirma l’anul·lació del Cruïlla 2010 Mataró i el Maresme –que han de caminar junts també en aquest camp des d’ara mateix- sabran substituir d’alguna manera el buit creat per la marxa –encara que sigui temporal del Cruïlla- Des del Diaridelamusica.com, almenys, qualsevol iniciativa en aquest sentit tindrà tot el nostre suport.

La música continua sent oportunitat de creació, de diàleg i també d'indústria cultural. Ara més que mai, hem d'apostar fort pel sector, per les sales, pels músics. Un territori amb una escena musical forta és un territori atractiu. Un territori viu i que avança. I amb les orelles parades a tot el que sona. Ens hi acompanyeu aquest 2010? Per nosaltres no quedarà. Com diem sempre: salut i molta música.

· Eloi Aymerich és el director del projecte multimèdia Diaridelamusica.com.