dissabte, 30 de gener de 2010

La veu dolça d’Amaia Montero gairebé esgota l’aforament al Privat




La sala Privat de Mataró va acollir divendres l’actuació d’Amaia Montero, que després de la seva etapa com a cantant de la banda La Oreja de Van Gogh, venia a presentar les cançons del seu primer disc publicat l’any passat. La veu dolça de la cantant d’origen basc va fer les delícies d’un públic que va omplir la sala i que no va parar de cantar durant tota l'actuació.

El concert, organitzat per Caixa Laietana, era una cita que alguns ja tenien marcada al calendari des de feia temps. La presència de la cantant a la sala mataronina va congregar una gran quantitat de seguidors i curiosos que no es volien perdre la oportunitat de veure-la en directe.

Acompanyada d’una banda que va complir a la perfecció, Amaia Montero va mostrar-nos gairebé en la seva totalitat el seu disc homònim que va suposar el seu debut en solitari però no va resistir la temptació de recuperar èxits del seu antic grup com Perdóname o Muñeca de Trapo, peces que van ajudar a sumar consistència al seu repertori.

En total vam poder escoltar una quinzena de cançons plenes de tornades pop i lletres romàntiques que han caracteritzat des del principi la carrera d’aquesta artista nascuda a Irun. Tot i el trencament amb el passat que va suposar la publicació del primer treball sota el seu nom, la continuïtat respecte la proposta que ja havíem vist amb la seva etapa a La Oreja de Van Gogh es fa força evident.

De totes maneres, Amaia Montero no va mostrar cap intenció de desfer-se de l’etiqueta de pop extremament melós que es va guanyar durant els anys que va passar amb la seva antiga formació. I és que sembla que amb aquest model li continua funcionant força bé. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ