dimecres, 24 de juny del 2009

El Cruïlla torna a omplir la Platja del Varador en la primera nit de festival



Sant Joan a la platja i tret de sortida del Cruïlla de Cultures. Un any més, el festival de músiques del món ha fet la seva carta de presentació durant la revetlla a la Platja del Varador, que s’ha convertit en l’epicentre de la celebració del solstici d’estiu. Milers de persones es van reunir per retre culte a un concert quàdruple que va crear forts vincles amb el públic a mida que avançava la nit.

Tres formacions clau en el mestissatge musical català. La primera d’elles Rauxa, amb un segon disc sota el braç, Teràpia de grup, va saber anar a joc amb l’ambient festiu, estiuenc i mediterrani que es respirava a la vora del mar i va aconseguir que aquells que havien escollit la platja com a seu pel sopar de Sant Joan gaudissin d’una actuació en família centrada en la rumba mediterrània del conjunt sabadellenc. Sota el predomini de la guitarra, els 7 components van afegir tocs de música llatina a l’actuació.

Més públic però més incertesa van acompanyar el projecte La GigoElectro Brass, un experiment més aviat orquestral que va enganxar els milers d’assistents gràcies a les versions de temes d’artistes tan variats com Frank Sinatra o Manzanita. La potent presència d’instruments de vent metall va donar un aire especial a peces que es desplaçaven des del rock fins al funk passant per l’electro.

Però qui realment va saber connectar amb el multitudinari públic va ser Che Sudaka, clar exponent de la música de mestissatge, l’essència del festival. Sis components, quatre discos a les esquenes i un escenari. Són els ingredients idonis per fer ballar i saltar a partir de les 2 de la matinada. Això sí, amb la intermitent imposició de l’himne del conjunt. Era el concert més esperat de la nit, per la capacitat del conjunt de combinar la rumba amb el reggae i el punk. Tot un còctel explosiu d’estils musicals.

Dj Gaya, resident a la Sala Clap, va posar el punt i final amb temes de pur mestissatge que recorrien trajectòries com les de Dusminguet o D’Callaos.

Un inici de festa que va estar amenitzat en tot moment per una sola pluja: la de petards. En definitiva, un bon tastet del que serà aquest Festival Cruïlla de Cultures 2009. LAURA CERA

dimarts, 23 de juny del 2009

Arrenca el Cruïlla de Cultures

El festival Mataró, Cruïlla de Cultures presenta la seva cinquena edició. Omplirà de música les nits mataronines del mes de juliol amb noms mítics i internacionals com Manu Chao o The Wailers i d’altres que marquen les pautes de la nova escena catalana com Manel o Roger Mas. A més a més, el Mataró, Cruïlla de Cultures estrena l’Espai l’Arquera on s’hi celebraran cinc concerts de gran format. A Diaridelemusica.com hem parlat amb Jordi Herreruela, director d’un festival de música de paratges diversos i cultures disperses que troben la seva cruïlla a la capital maresmenca.-MARTA CABOT/K.MONTORO/E.AYMERICH.

dissabte, 20 de juny del 2009

Arriba la nova generació del blues



Scott McKeon va fer divendres la seva única parada en terres catalanes al Revel’s Bar de Calella. Una cita que va estar plena de melodies que bevien a la vegada de les bases del blues més clàssic i també de la sonoritat del rock més estrident.

No és sense motiu que McKeon és considerat l’última promesa britànica del blues, que ofereix amb un domini exemplar de la guitarra i amb unes composicions que destil•len el caràcter particular del músic. L’estil de McKeon s’inscriu dins la modalitat de blues-rock, on la roda d’acords típica de la música negra es vesteix amb el so contundent de les guitarres elèctriques i on els solos dels instruments recorden més les grans bandes de rock que la musicalitat dels bluesman tradicionals.

El concert, una iniciativa de l’associació cultural “Rock on the rocks”, va omplir el Revel’s d’amants de la música, bo i formant una curiosa mescla d’aficionats locals i turistes anglesos com només pot donar-se a aquest poble de la costa.

Després d’haver passat per Bilbao i per Madrid, a Calella Scott McKeon presentava el seu primer treball discogràfic, anomenat “Can’t Take no More”, publicat el 2006 i amb el que va entusiasmar la crítica britànica. A més, el concert de divendres també va servir per rodar algunes de les peces que traurà properament al mercat amb el seu nou treball. Un CD que, a jutjar pel que es va sentir en directe, no decebrà als seus seguidors. Hi ha McKeon per estona. RITA VILLÀ / M.G / E.S.

dimarts, 16 de juny del 2009

Manduca Latin Rumba, finalistes del Gira Maresme 2009

Els vuit membres de Manduca Latin Rumba s’ajunten l’any 2006. Les seves cançons que passen pel son cubà, el funk, el reggae o la samba els permeten a cada concert un viatge iniciàtic imprevisible on les músiques d’arrel prenen protagonisme. Manduca Latin Rumba són finalistes de la Gira Maresme 2009, conjuntament amb Wantum, Daclub! i Water d vater, un concurs que permetrà als guanyadors una gira per diversos pobles del Maresme i sales de concerts d'arreu de Catalunya. A Diaridelamusica.com hem parlat amb ells de com es presenta el concert final d’aquest certamen que decantarà finalment la balança el proper divendres 19 de juny a Tordera. -MARTA CABOT/E. AYMERICH/K.MONTORO.

diumenge, 14 de juny del 2009

Soliloqui de seny i rauxa



Els músics catalans José "El Pantanito" i Carles Sanjosé Bosch, més conegut com a líder de la banda Sanjosex van realitzar un concert a quatre mans el passat dissabte dins el Cicle Petitsons de Caldes d'Estrac. Una mescla de l'ortodoxia desacomplexada de Sanjosé i la rauxa flamenca de Pantanito.

Una seixantena de persones van ocupar les cadires instal·lades als jardins de la Fundació Palau i Fabre, assolint un dels objectius dels organitzadors: que el públic s'apunti al Petitsons. Des del principiant Mañanitas de Pantanito interpretat a dúo es va veure que el concert es tenyiria d'un aire de tumbao global. Que es mesclaria la cançó de Sanjosé amb el neocalorrismo d'accent sureny de Pantanito.

El concert es va basar en el salero a la veu de Pantanito i la tècnica complementària a la guitarra de Sanjosé. Es va veure en temes com Barrios, una rumba de contingut social, o la versió Currito, Ta Ta Ta de Kiko Veneno. La crisi també va treure la cara en el repertori, va ser en clau satírica amb El Curso del Inem, un tumbao accelerat. Un dels moments àlgids del vespre va ser la interpretació de Señor troncoso, dels andalusos Triana, una cançó poètica i bella que Pantanito va interpretar sentida i asincopada.

Però els apunts de Sanjosé van quedar com anell al dit al vespre musical. Sanjosé és empordanès i la seva terra és present en tota la seva obra. Ell canta el seu paisatge i territori i hi mescla l'humor i la paròdia. Com en l'excel·lent pop surrealista arranjat a la rumba flamenca de De Girona al Japó.

La recta final del concert va reemprendre amb temes reeixits de Sanjosex com El Camí a guitarra i cajón. Una fòrmula interessant aquesta de mesclar músics diferents en un mateix escenari. De fet, el directe formava part del Sobretaula, un espectacle que s'ha mogut arreu del principat en el que diferent parelles de la cançó catalana -des de Roger Mas a Le Petit Ramon- s'ajunten per interpretar a dúo i amb dues copes de vi temes dels dos músics. El Petitsons hi ha apostat i el resultat és sorprenent. Un soliloqui a quatre mans de seny i rauxa. -ELOI AYMERICH/video: K.MONTORO.

dijous, 11 de juny del 2009

La petita joia del Petitsons

Embolcallat per olor de Primavera i Estiu, el Festival Petit Sons és una de les perles musicals de la nostra comarca. La seva seu és el Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i els ingredients són intèrprets comarcals i nacionals que van des d’Anímic fins a Oníric, passant per Mishima i Guillamino, entre moltes altres bones propostes. A Diaridelamusica.com, com a mitjà oficial del cicle, n’hem entrevistat el fundador, David Salvà de Dsoundgroup, emprenedor i amb ganes d’apropar valors musicals innovadors a la vila de Caldetes. - MARTA CABOT/E. AYMERICH/K.MONTORO

dimecres, 10 de juny del 2009

El hardcore dels Anal Hard ja sona per Espanya

Als amants del rock i el metal els esperen grans nits perquè comença la gira d’Anal Hard amb Brujería que passarà per Madrid, Barcelona i Bilbao. Aquesta banda nascuda al Masnou es defineixen com a barreja de hardcore, mugre i tropical que en aquesta propera gira acompanyarà el death metal, grindcore i trash dels mexicans i mítics de l’estil Brujería. A Diaridelamusica.com hem parlat amb els membres d’Anal Hard per saber com es presenta aquesta fita tan important que els durà a l’èxit segur. - MARTA CABOT /E.AYMERICH/K.MONTORO.

dimarts, 9 de juny del 2009

Desplegament especial del DDM pel Cruïlla de Cultures


Actuació de Névoa, cantant de fados en català, en el darrer Cruïlla. Vídeo disponible a www.youtube.com/cruilladecultures.

El Diaridelamusica.com, el projecte multimèdia de Clack Produccions que disposa d'un programa setmanal de mitja hora a Maresme Digital Televisió, un espai setmanal dins els informatius de Mataró Ràdio, una versió web renovada constantment i aparició periòdica al setmanari Tribuna Maresme, ha arribat a un acord amb VisualSonora per tal de proveir la web del festival de continguts en tots els formats a partir de la nit de Sant Joan, quan es dóna el tret de sortida al festival. Al llarg de tres setmanes, el Diaridelamusica.com amplia les seves emissions a Maresme Digital i Mataró Ràdio i oferirà una càpsula informativa especial de dijous a diumenge -a banda de l'espai dels dimarts- on s'oferirà una prèvia dels propers recitals i la crònica del concert del dia anterior.

Així mateix el ddM és mitjà oficial del Cicle Petitsons de Caldes d'Estrac, un festival que porta les millors propostes dels nous autors de pop i folk català a l'escenari de la Fundació Palau i Fabre, com Le Petit Ramon, Mazoni, Sanjosex o Mishima. El Petitsons va arrencar el passat 30 de maig i clourà el 20 de juny. El Diaridelamusica.com ha col·laborat activament en la seva difusió a través de la cobertura d'alguns dels seus concerts i l'entrevista a artistes i programadors. Amb aquestes dues col·laboracions el Diaridelamusica.com continua posant de relleu el seu compromís amb la música del territori i la voluntat d'informar i explicar la creixent i qualitativa escena musical del Maresme.

diumenge, 7 de juny del 2009

La primera festa de l’estiu per suar a ritme de rumba



Molta rumba, cumbia, reggae i energía de sobres per fer ballar el personal durant dues hores seguides. Aquests són els ingredients que va posar Gertrudis sobre l’escenari de Vil•la Flora, a Canet de Mar, dissabte a altes hores de la matinada. El conjunt Vallesà va demostrar perquè actualment és considerat com l’exponent més destacat de la nova rumba catalana, oferint un estil que es caracteritza per la fusió constant amb ritmes d’arreu.

Sense oblidar-se de l’essència del ventilador, Gertrudis deu bona part del seu so particular al violí, que introdueix la sonoritat i els ritmes balcànics més festius als seus temes, unint així cultures gitanes del llarg d’Europa. Una fórmula que els ha donat importants rendiments, i que els ha permès arribar amb èxit als 500 concerts, que van celebrar fa pocs mesos amb nombroses col•laboracions i una publicació discogràfica de l’esdeveniment.

El concert de Canet va ser la cloenda de diverses iniciatives musicals maresmenques. Per una banda posava punt i final al Xè cicle cultural Primavera de les Arts, que uneix diversos pobles de la zona amb l’objectiu d’oferir una programació cultural de qualitat als vilatans. A més, a Canet tancaven també el VIIè Festival Re-Percussió per l’Odeon, que durant tot el cap de setmana va omplir la població d’activitats centrades en el ritme.

La rumba va ser, doncs, el colofó de tot plegat. Abans de Gertrudis, Papawa havia esclafat l’ambient de l’envelat, oferint el seu repertori de rumba catalana en el sentit més clàssic. I, seguidament, van passar el relleu a la nova generació de rumberos del país, demostrant la bona entesa entre ells a partir de col•laboracions mútues a un i altre concert.

La calor de l’espai i les ganes de marxa del públic van ser els darrers ingredients de la festa. Els detalls que van fer evident que, malgrat les quatre gotes que queien a fora, l’estiu, i amb ell la temporada de festes majors i concerts d’envelat, ens esperen a la cantonada. RITA VILLÀ / ORIOL CASTILLÓN