dissabte, 29 d’agost del 2009

Concert a la carta per tancar les actuacions musicals del Cicle Herois

Fa més d’una dècada neixia Manel Fuentes & Spring’s Team, en un intent de fer sonar la música de Bruce Springsteen en ambients en què no freqüentava. Va ser així com sales de concert de tot l’estat van començar a acollir l’espectacle del periodista català i els seus companys de televisió. Tots sis van tornar ahir, per enèsima vegada a la Sala Privat, fidel acollidora de la formació.

Més de 300 persones van corejar himnes del Boss enmig de la fusió entre els focus de la sala i els flashos de les càmeres. Dues hores de concert en les que Fuentes i companyia van repassar, amb una acurada imitació d’Springsteen, clàssics del de New Jersey. Manel Fuentes es barrejava entre el públic recollint peticions a mode de pancartes i cartrons. Sol·licituds musicals a partir de les que el showman va contruir un concert a la carta que no només posava el punt i final a les actuacions musicals del 3r Cicle Herois, sinó que també suposava un punt d’inflexió en els concerts del grup.

Un concert especial, una prèvia de la nova aventura professional en què s’embarca Manel Fuentes aquesta setmana i a l’hora l’inici d’una pausa musical de l’Spring’s Team. Si bé No Surrender va provocar els primers salts i crits de l’entusiasta públic, els moments gloriosos van arribar amb clàssics més recents com Waitin’ on a sunny day. No van sonar ni The River, The Rising ni Born in the USA; però el repàs va ser igualment exhaustiu. Des del rock americà dels inicis del Boss com Thunder Road o Tenth Avenue Freeze-out, fins a temes més actuals com Radionowhere. No van faltar Glory Days, Born to run, Sherry Darling o Promise land. El sextet, format per baix, guitarra elèctrica, bateria, teclats i l’imponent saxo, va afegir algunes versions més enllà de Bruce Springsteen. Twist and shout de The Beatles o Revolution de Tracy Chapman van tenir el seu espai enmig de l’efusió que causaven temes participatius com Raise your hand.

L’harmònica de Fuentes i un apoteòsic final, a pocs minuts de les tres de la matinada, van demostrar que les formacions espontànies poden recórrer molt i aplegar centenars de persones. La Sala Privat tanca amb una notable actuació farcida de rock d’arrel els concerts d’un cicle, el Cicle Herois, que es consolida i sorprèn any rere any.- LAURA CERA

diumenge, 23 d’agost del 2009

El DDM no para a l'agost: La Mediterrània a ritme de Pla

Un moment de l'actuació al pati de Can Jalpí, a Arenys de Munt. Foto: Xandri Calsapeu/DDM.


La singular formació Lisboa Zentral Cafè [web] va oferir, aquest diumenge dia 23 i en el marc del cinquè cicle de músiques mediterrànies promogut per l'Ajuntament d'Arenys de Munt [web], una bona mostra de les múltiples possibilitats que té la música. En aquest cas per a fer-nos viatjar per un indret proper -sovint encara poc conegut- com és la Mediterrània alhora que ens capbussàvem en el -també massa poc conegut- món literari de Josep Pla, tot plegat a través de l'espectacle Cartes meridionals, amb Ramon Simó a la direcció artística. Amb l'actor David Bagés interpretant l'escriptor empordanès i fent de mestre de cerimònies i el reforç de tres músics -Cristóbal Rentero (llaüt, llaüt àrab, bouzuki), Pep Pascual (clarinet i saxos), Ahmed Al’Tortahad (percussió)- a l'habitual formació de Joan Alavedra, Eduard Altaba, Salvador Boix, Oriol Camprodon i Xavier Maureta, els més de dos-cents assistents van anar de Barcelona fins a l'antiga Constantinople, passant per Marsella, Roma, Zagreb, Belgrad i Salònica en menys d'una hora i mitja i sense moure's de l'espectacular paratge de Can Jalpí. El muntatge, plantejat en una mena de cafè permanent, es nutria bàsicament dels textos de Pla i de les ambientacions musicals a partir de peces adaptades a cada ciutat per la qual passava la ruta. Per si no n'hi hagués prou, una tercera pota de l'espectacle eren les projeccions amb imatges en format Super8 dels indrets per on feia parada la ruta. Llenguatges musical, dramàtic i visual al servei d'un experiment molt interessant en un indret encara més interessant. Esperem que l'any que ve el cicle de músiques mediterrànies superi les estretors provocades per la crisi i recuperi la quantitat de programació habitual.

divendres, 21 d’agost del 2009

Intimitat i bona música de camí al paradís

Imatge d'arxiu d'una actuació d'aquesta formació catalana.


Divendres 14 d'agost. Vigília de festiu. Era la primera vegada que The Less Serious Band trepitjava la Sala Privat. Envoltats d’un ambient familiar, els 9 components de la formació van dedicar una hora a repassar els èxits més sonats del britànic Phil Collins i el seu Genesis. Una nova entrega versions dins el Cicle Herois que va comptar amb el caliu del públic.

Les primeres notes de Something happened on the way to heaven, ja van demostrar l’admirable compenetració que hi ha entre els membres de The Less Serious Band. Una compenetració que s’extén fins al tècnic de so. Després vindria Don’t lose my number, tema que van reprendre al final de l’actuació després d’un impecable duet, Easy Lover, entre el cantant Lluís Olivé i la corista Gretel Echarte.

El concert va fer parades a diferents èpoques de Collins. Així van repassar exhaustivament els anys de glòria del britànic amb temes com Against all odds, Another day in paradise o Sussudio entre molts d’altres. L’estètica imitadora de la veu del grup, va deixar destacar la secció de vents: trombó, trompeta i saxo alt, que va donar un toc més que convincent a l’actuació. Una actuació que, per la seva banda, va ser immillorable en termes musicals. LAURA CERA

dissabte, 8 d’agost del 2009

El Cicle Herois reviu 30 anys de trajectòria en una nit

Versionar els més grans no és fàcil. Però aquestes paraules, davant un concert d’Achtung Band [web a MySpace], se les endú el vent. Fa cinc anys van decidir embarcar-se en una aventura arriscada, la de fer tribut als U2, que compten amb gairebé tres dècades de trajectòria. La Sala Privat va ser l’encarregada, de nou, de rebre uns dels centenars de clons que té la banda irlandesa.

La nit de divendres va començar amb una festa dedicada als anys ’90, la Festa Smile. Però, sens dubte, la cirereta del pastís va ser l’actuació dels de Rubí. Un concert a mida que va fer un repàs exhaustiu a la llarga i intensa trajectòria musical d’U2. No era una novetat per al cicle Herois que, des de fa anys, acull la sala mataronina.

L’escenari es va fer petit amb les primeres notes de Magnificient, tema del nou treball dels irlandesos que, precisament, van encetar la seva gira mundial a Barcelona fa mes i escaig. No hi van faltar clàssics com With or without you o One, i també va haver-hi lloc per temes menys coneguts com Done, de l’àlbum Pop.

La força d’Achtung Band va encongir la sala Privat on no només hi havia seguidors d’U2 sinó també dels seus clons, que van saber fer seva cada melodia i cada lletra. Tot plegat, una combinació explosiva perfectament protagonitzada per la guitarra de Xavi Lario i la veu de Carlos Maya, qui en cada acurada presentació parlava de la banda versionada com a una de les millors del panorama musical. LAURA CERA

dissabte, 1 d’agost del 2009

Clack col·labora en el concert inaugural del Festival Shakespeare amb la Big Band Jazz Maresme



Clack Produccions, responsable del projecte multimèdia Diaridelamusica.com, ha pres part en la sessió inaugural del festival Shakespeare, que es farà a la Masia de Can Ribot de Mataró del 31 de juliol al 9 d'agost. Concretament Clack era la responsable de la part videogràfica de l'espectacle presentat per la Big Band Jazz Maresme, un projecte impulsat per la Casa de la Musica Popular de Mataro, al voltant de diverses obres del Duke Ellington relacionades amb el genial dramaturg anglès William Shakespeare recollides el 1957 sota el títol Such Sweet Thunder. El concert era una de les apostes del festival Shakespeare per esdevenir un certamen multidisciplinar, on tinguin cabuda altres àmbits a banda de l'estrictament teatral.

Entre els ítems a destacar d'aquesta setena edició del festival Shakespeare: una revisió del Somni d’una nit d’estiu, signada per Irina Brook o la commemoració dels 400 anys de la publicació de Sonets que inspirarà una trobada dels seus traductors, una instal·lació al carrer i un espectacle de dansa de la companyia alemanya Moving Theatre. El festival combina teatre, dansa i música i com és habitual l'organització capitanejada per la mataronina Montse Vellvehi ha dissenyat un programa que, a banda de l’estricta oferta escènica, vol apropar Shakespeare a tothom amb un seguit d’activitats paral·leles inspirades en diferents disciplines. El Festival Shakespeare, nascut el 2003 per produir i exhibir espectacles inspirats per la figura de William Shakespeare, és l’únic certamen a Espanya dedicat al dramaturg anglès i des del seu naixement ha anat enfortint-se i ampliant les col·laboracions amb altres certàmens teatrals internacionals, esdevenint un festival de referència a nivell europeu.