dissabte, 29 d’agost de 2009

Concert a la carta per tancar les actuacions musicals del Cicle Herois

Fa més d’una dècada neixia Manel Fuentes & Spring’s Team, en un intent de fer sonar la música de Bruce Springsteen en ambients en què no freqüentava. Va ser així com sales de concert de tot l’estat van començar a acollir l’espectacle del periodista català i els seus companys de televisió. Tots sis van tornar ahir, per enèsima vegada a la Sala Privat, fidel acollidora de la formació.

Més de 300 persones van corejar himnes del Boss enmig de la fusió entre els focus de la sala i els flashos de les càmeres. Dues hores de concert en les que Fuentes i companyia van repassar, amb una acurada imitació d’Springsteen, clàssics del de New Jersey. Manel Fuentes es barrejava entre el públic recollint peticions a mode de pancartes i cartrons. Sol·licituds musicals a partir de les que el showman va contruir un concert a la carta que no només posava el punt i final a les actuacions musicals del 3r Cicle Herois, sinó que també suposava un punt d’inflexió en els concerts del grup.

Un concert especial, una prèvia de la nova aventura professional en què s’embarca Manel Fuentes aquesta setmana i a l’hora l’inici d’una pausa musical de l’Spring’s Team. Si bé No Surrender va provocar els primers salts i crits de l’entusiasta públic, els moments gloriosos van arribar amb clàssics més recents com Waitin’ on a sunny day. No van sonar ni The River, The Rising ni Born in the USA; però el repàs va ser igualment exhaustiu. Des del rock americà dels inicis del Boss com Thunder Road o Tenth Avenue Freeze-out, fins a temes més actuals com Radionowhere. No van faltar Glory Days, Born to run, Sherry Darling o Promise land. El sextet, format per baix, guitarra elèctrica, bateria, teclats i l’imponent saxo, va afegir algunes versions més enllà de Bruce Springsteen. Twist and shout de The Beatles o Revolution de Tracy Chapman van tenir el seu espai enmig de l’efusió que causaven temes participatius com Raise your hand.

L’harmònica de Fuentes i un apoteòsic final, a pocs minuts de les tres de la matinada, van demostrar que les formacions espontànies poden recórrer molt i aplegar centenars de persones. La Sala Privat tanca amb una notable actuació farcida de rock d’arrel els concerts d’un cicle, el Cicle Herois, que es consolida i sorprèn any rere any.- LAURA CERA