dimecres, 24 de juny de 2009

El Cruïlla torna a omplir la Platja del Varador en la primera nit de festival



Sant Joan a la platja i tret de sortida del Cruïlla de Cultures. Un any més, el festival de músiques del món ha fet la seva carta de presentació durant la revetlla a la Platja del Varador, que s’ha convertit en l’epicentre de la celebració del solstici d’estiu. Milers de persones es van reunir per retre culte a un concert quàdruple que va crear forts vincles amb el públic a mida que avançava la nit.

Tres formacions clau en el mestissatge musical català. La primera d’elles Rauxa, amb un segon disc sota el braç, Teràpia de grup, va saber anar a joc amb l’ambient festiu, estiuenc i mediterrani que es respirava a la vora del mar i va aconseguir que aquells que havien escollit la platja com a seu pel sopar de Sant Joan gaudissin d’una actuació en família centrada en la rumba mediterrània del conjunt sabadellenc. Sota el predomini de la guitarra, els 7 components van afegir tocs de música llatina a l’actuació.

Més públic però més incertesa van acompanyar el projecte La GigoElectro Brass, un experiment més aviat orquestral que va enganxar els milers d’assistents gràcies a les versions de temes d’artistes tan variats com Frank Sinatra o Manzanita. La potent presència d’instruments de vent metall va donar un aire especial a peces que es desplaçaven des del rock fins al funk passant per l’electro.

Però qui realment va saber connectar amb el multitudinari públic va ser Che Sudaka, clar exponent de la música de mestissatge, l’essència del festival. Sis components, quatre discos a les esquenes i un escenari. Són els ingredients idonis per fer ballar i saltar a partir de les 2 de la matinada. Això sí, amb la intermitent imposició de l’himne del conjunt. Era el concert més esperat de la nit, per la capacitat del conjunt de combinar la rumba amb el reggae i el punk. Tot un còctel explosiu d’estils musicals.

Dj Gaya, resident a la Sala Clap, va posar el punt i final amb temes de pur mestissatge que recorrien trajectòries com les de Dusminguet o D’Callaos.

Un inici de festa que va estar amenitzat en tot moment per una sola pluja: la de petards. En definitiva, un bon tastet del que serà aquest Festival Cruïlla de Cultures 2009. LAURA CERA