diumenge, 19 de juliol de 2009

Clausura a ritme de rumba i ventilador



L’última nit del Cruïlla va convertir-se, de principi a fi, en una gran festa rumbera, plena d’aquest ritme tant nostre i que a la vegada ens apropa com cap altra música al sud d’Espanya. El cartell no podia ser més exigent: Ai Ai Ai, un dels grups ja clàssics de la rumba catalana; Los Delinqüentes, un dels conjunts amb més projecció en l’actual món de la música mestissa; i Los Chichos; que tots sols han escrit una pàgina de la historia musical d’aquest país.

Ai Ai Ai van ser els encarregats d’obrir la nit. Els catalans van explotar la fórmula de la rumba popularitzada per grans mestres com Peret o El Gato Pérez, oferint melodies a ritme de ventilador i escalfant el públic que entrava al recinte amb un so que de clàssic rumbero passava, en certs moments, a pseudodisco, gràcies a les bases que duien gravades.

Los Chichos van sortir en segona posició, i des de la primera peça es van coronar com els autèntics reis de la nit. Un públic heterogeni, format a parts iguals per aquells que recordaven el grup com un dels clàssics de la seva infància i els que l’havien descobert més entrada l’adolescència, va corejar sense parar els temes, tots ells més que coneguts, que oferia la banda “gitana de rumba flamenca” de referència.

Amb ells, la rumba va perdre la dolçor inicial, per convertir-se en un ritme dur, molt més proper al rock and roll, que defineix el so d’extraradi característic de la banda, i que acompanya a la perfecció les lletres crues que vesteixen els seus temes. Malgrat l’oblit imperdonable de no cantar Quiero ser libre, el concert va estar ple d’himnes de diverses generacions com Mujer cruel, Ilusiones o la Historia de Juan Castillo. A més, aprofitant que compartien escenari, Los Delinqüentes van sortir per cantar junts Ni más ni menos, tal i com fan a l’últim treball publicat de Los Chichos, Hasta aquí hemos llegado, on repassen els seus grans èxits acompanyats d’alguns dels artistes amb més nom de l’actualitat.

Per tancar la ronda d’actuacions en directe, Los Delinqüentes van sortir a demostrar com és que segueixen donant molta guerra i mantenint-se com una de les bandes de rumba fusió més importants de la península. Repassant els temes més coneguts de la seva discografia, i posant-se el públic a la butxaca amb una gràcia que agafava protagonisme entre cançó i cançó, els andalusos van mostrar la cara més mestissa de la rumba, allà on aquesta es fusiona sense conflictes amb altres ritmes fins a convertir-se, gairebé sense adonar-se’n en reggae o rock.

La nit va tancar-se amb la selecció musical de 2 Mini Dj, que van fer ballar els que encara resistien fins altes hores de la matinada a base de temes coneguts per tothom. Una tendència que, de fet, ja havien començat els artistes, que van iniciar els tributs amb diversos homenatges a Camarón, Mano Negra i fins i tot Michael Jackson. RITA VILLÀ / G.ZUAZOLA, K. MONTORO, E. SERAS, J. GONZALEZ, S. GUIRADO, E. AYMERICH, O. CASTILLÓN