dilluns, 13 de juliol de 2009

Isaac Delgado i José Alberto El Canario acosten les dues riberes de l'Atlàntic



El dominicà José Alberto El Canario i el cubà Isaac Delgado van posar la veu a la nit més afrocubana del Cruïlla de Cultures de Mataró, un regal pels sentits i una autèntica lliçó de ritmes i possibilitats de diàleg musical entre artistes de les dues bandes de l'Atlàntic. Acompanyats per l'impressionant geni d'Horacio El Negro a la bateria i Giovanni Hidalgo a la percussió -congues i altres-, l'espina dorsal de l'espectacle van ser els 18 músics de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, formada per alumnes i exalumnes de l'escola superior catalana. Els músics de l'orquestra barcelonina van aparèixer reforçats per músics de luxe com Javier Colina al contrabaix, Perico Sambeat al saxo, Carlitos Martín al trombó i Diego Urcola a la trompeta.

L'espectacle tenia nom -Isaac Delgado y José Alberto 'El Canario' featuring Giovanni Hidalgo y Horacio 'El Negro' con La Latina Original Jazz Orquestra Taller de Músics- però també s'hauria pogut batejr com Benvinguts al món de la Salsa. Mai en la història del festival s'havia fet un viatge tant extens als ritmes afrocubans i a tots els seus pals estilístics -merengue, salsa, rumba o son. Va ser un concert plàcid, amb uns músics molt còmodes sota la batuta del director de l'espectacle Vicenç Solsona, professor del Taller de Músics i especialitzat en música llatina.

De fet, la combinació de músics caribenys i ibèrics era un espectacle d'estrena, una producció que es presentava en societat en aquest concert. Emulant la famosa Banda Gigante del cubà Benny Moré, el format de Big Band va ajudar a crear un espectacle amb tots els ingredients. El públic es va posar dempeus només sentir els primers compassos i rimes de Miguel Matamoros de Lágrimas negras, amb un dúo dels dos cantants.

El concert, que va omplir de cadires per primera vegada l'Espai l'Arquera, va acollir més de 1000 persones que van convertir l'escenari mataroní en una festa social de la comunitat caribenya resident a Catalunya. Persones de Puerto Rico, República Dominicana, Cuba o Venezuela van acudir al Cruïlla per ballar boleros i merengues. D'entre un repertori de cançons llarguíssimes i amb munts de solos cal destacar el Cha cha cha amb un solo de trompeta inoblidable de Diego Urcola Como fué o la rumba com una casa de pagès de No vale la pena interpretat amb excel·lencia per Isaac Delgado. El bis va ser una autèntica lliçó percutiva amb la cançó d'El Canario A la hora que me llamen. Apoteòsica, amb un nivell de so i llums de luxe.

Un espectacle amb músics de primera que es mereix ser exportat a d'altres festivals, sens dubte. Un bon viatge als millors ritmes afrocubans. I sobretot: una nova destinació musical amb el segell marcat al passaport del Cruïlla. -ELOI AYMERICH/O. CASTILLÓN/S.GUIRADO/G.ZUAZOLA.

1 comentarios:

Ignasi ha dit...

Potser estic molt equivocat però a mi em va semblar que el so era un desastre, tant que me´n vaig anar, em va semblar insoportable i no entenc que això passi en un cencert d'aquestes dimensions. Per cert, no vaig veure Javier Colina a dalt de l'escenari. Potser va sortir més tard...