dissabte, 17 de setembre de 2011

Flanagan, una festa roquera al Clap de Mataró per celebrar el seu cinquè aniversari

Contundència amb les guitarres i una veu amb bon domini dels registres, sobretot dels aguts. Flanagan [web], quartet mataroní que arriba als cinc anys de vida, té clara la seva aposta, a la què potser hi manca alguna originalitat però que compleix amb escreix les coordenades que guien les bandes de rock. El mateix cantant, Víctor Plana, que des del principi del concert es desfà del peu del micròfon i no para d’anar amunt i avall de l’escenari, n’és una bona mostra, i molt ben flanquejat per la resta de components, en especial pel guitarrista Julián Pato i el baixista Pablo Toral. Al concert ofert aquest divendres 16 de setembre a la sala Clap de Mataró [web], ciutat en la que també va néixer el grup, una altra guitarra, teclat i l’imprescindible bateria de Gerard Sala completaven la formació, reforçada encara per companys músics en algunes cançons.

I és que més que un concert, la banda ha volgut fer una festa per celebrar els seus cinc anys. A baix de l’escenari molts familiars i amics, als que Plana en feia constants referències i que seguien les evolucions de temes com Típica táctica, Lejos de ti o Han pasado años, els primers que han sonat. El disc de debut de Flanagan, titulat Que te vaya bien, va veure la llum el 2009, i fa pocs mesos han enregistrat un EP, Buscando un eclipse, amb quatre cançons. De l’un i de l’altre han extret el repertori d’aquest concert de celebració al Clap, i i especialment bé han sonat Prefiero, de la que han dit que és la cançó de la que n’estan més contents, i Tanto ruido, tall del que n’han fet un vídeoclip [YouTube].

El ritme trepidant només s’ha vist aturat alguns instants per peces més reposades com Algo temprano. Però ha estat un miratge, ja que Plana, Pato i Toral han acabat saltant de l’escenari i tocant a tot gas entre el públic. El rock clàssic de Mari Luz ha anat posant els darrers acords a l’hora i mitja de concert-festa. XAVIER AMAT/MARC ALSINA