diumenge, 17 de maig de 2009

Un cafè amb D’Callaos



D’Callaos va ser aquest divendres a Masnou per presentar la seva cara més calmada. A l’escenari de Ca n’Humet, i amb el públic assegut al pati de butaques, el conjunt terrassenc va oferir el seu nou espectacle, El café de las niñas, on barregen la música amb una coreografia teatral.

El café de las niñas no és teatre, però tampoc és un concert com els que ens tenen acostumats D’Callaos. A partir d’una cuidada escenografia que recrea un clàssic bar de barri, la banda presenta les peces del seu últim treball publicat, Desde mi balcón, i simula d’aquesta manera una segona vida pel local que els va veure néixer. El repertori de l’espectacle, doncs, s’adapta a la ocasió, i tot i no renunciar a l’estil propi del grup, adopta la seva versió més intimista.

A mesura que passa el temps, D’Callaos va acostant-se a un flamenc cada cop més pur, definint el que ells anomenen nu-flamenc, i que busca una aproximació a aquest estil musical des la interpretació que se n’ha fet a Catalunya a les últimes dècades. Una evolució que en El café de las niñas es mostra de manera clara, amb un destacat protagonisme de la guitarra flamenca de Rubén Lorente, que brilla amb una tècnica cada cop més acurada.

El format teatral del concert, alhora que aporta calidesa i proximitat, també dificulta la resposta més visceral del públic. Al Masnou, aquest va mantenir-se assegut durant l’hora i mitja de música i només els bisos van servir perquè part dels presents abandonessin les seves cadires i s’animessin a ballar als laterals de la platea. RITA VILLÀ/ORIOL CASTILLÓN