La Shica va actuar divendres al vespre al Casal de la Nova Aliança de Mataró presentant el seu nou treball “Supercop”, en el que mescla copla, flamenc, folklore i bon humor. Acompanyada de només un guitarrista i un bateria, la cantant madrilenya va posar tota la sinceritat a l’escenari amb el seu baix de color rosa (el qual ella mateixa reconeix que no sap tocar gaire) i els seus sonors cops de peu sobre la tarima.
La Shica es va donar a conèixer amb el seu primer LP “Trabajito de chinos” editat el 2008. Amb el cabell rapat i una imatge més propera al hip-hop, aquesta cantant va posar les bases de la seva manera de fer. Múltiples referències al flamenc, el funk i el mestissatge a parts iguals en un disc variat i heterogeni. Aquesta vegada però, la vam poder veure amb el cabell una mica més llarg i amb un nou disc sota el braç.
La veritat és que Elsa Rovayo (nom veritable de l’artista) va rebossar optimisme durant la seva actuació, però la majoria de les seves cançons no van transmetre aquest mateix missatge. I és que la seva proposta cau en diversos tòpics de la cançó espanyola que fan que sigui poc innovadora. De totes maneres, ella ho fa totalment conscient i a més demostra una certa nostàlgia cap a les grans folklòriques del nostre país, de les quals en treu força idees.
Durant el concert, la Shica va voler participar amb els assistents i fins i tot es va asseure un moment entre el públic per escoltar unes anècdotes explicades pel guitarrista del grup. Cal dir que totes aquestes aportacions van restar continuïtat a un concert que potser va necessitar una mica més de ritme. Musicalment però, els tres components amb la Shica al capdavant, van mostrar una execució força bona, especialment el guitarrista Josete Ordóñez.
Aquesta actuació estava emmarcada dins el cicle de concerts XQSI de Caixa Laietana, que finalitza el 30 de juliol i al que encara li resta algun plat fort com la visita d’Els Amics de les Arts el dia 23. De moment, la presència de La Shica al Casal de la Nova Aliança va servir per conèixer una nova artista que tot just ara comença a fer-se un lloc en el panorama estatal. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
La Shica es va donar a conèixer amb el seu primer LP “Trabajito de chinos” editat el 2008. Amb el cabell rapat i una imatge més propera al hip-hop, aquesta cantant va posar les bases de la seva manera de fer. Múltiples referències al flamenc, el funk i el mestissatge a parts iguals en un disc variat i heterogeni. Aquesta vegada però, la vam poder veure amb el cabell una mica més llarg i amb un nou disc sota el braç.
La veritat és que Elsa Rovayo (nom veritable de l’artista) va rebossar optimisme durant la seva actuació, però la majoria de les seves cançons no van transmetre aquest mateix missatge. I és que la seva proposta cau en diversos tòpics de la cançó espanyola que fan que sigui poc innovadora. De totes maneres, ella ho fa totalment conscient i a més demostra una certa nostàlgia cap a les grans folklòriques del nostre país, de les quals en treu força idees.
Durant el concert, la Shica va voler participar amb els assistents i fins i tot es va asseure un moment entre el públic per escoltar unes anècdotes explicades pel guitarrista del grup. Cal dir que totes aquestes aportacions van restar continuïtat a un concert que potser va necessitar una mica més de ritme. Musicalment però, els tres components amb la Shica al capdavant, van mostrar una execució força bona, especialment el guitarrista Josete Ordóñez.
Aquesta actuació estava emmarcada dins el cicle de concerts XQSI de Caixa Laietana, que finalitza el 30 de juliol i al que encara li resta algun plat fort com la visita d’Els Amics de les Arts el dia 23. De moment, la presència de La Shica al Casal de la Nova Aliança va servir per conèixer una nova artista que tot just ara comença a fer-se un lloc en el panorama estatal. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada