Névoa sedueix amb el seu fados màgic

"El fado és el meu coixí" cantava Névoa a l'inici del recital. Un presagi del que seria la nit: un somni perfumat de la màgia melangiosa del fados. La cantant catalana, alter ego de Núria Piferrer, presentava al Teatre Monumental el seu treball Entre les pedres i els peixos, estrenat a principis d'aquest any i que mescla la melodia i la sonoritat del fados amb lletres en llengua catalana.

Unes tres-centes persones van assistir al recital. Un concert seductor, íntim i bellíssim. Va arrencar amb un sentit Ofèlia, en el que ja va sobresortir l'excel·lent trident instrumental que acompanyava Névoa: Mario Mas a la guitarra clàssica, Oriol Martí marcant amb el contrabaix i Publio Delgado acolorint a la guitarra portuguesa.

Névoa sedueix gràcies a la seva moldejada veu, amb una gran projecció i delicadesa al mateix temps. En temes com Roses és quan va treure màxim partit de les seves capacitats vocals, amb registres gairebé impossibles. En l'aire es dibuixaven gavines, ports, llençols estesos i molta nostàlgia.

Va ser el torn de destapar les sorpreses de mesclar la poesia de poetes com Enric Casasses o Pablo Neruda amb sonoritats fadístiques. Va sonar l'alegre fado bailado de Vinyes Verdes, la retitulat versió de Casasses Tinc una pena o el fado dos sentidos Dijous d'Oriol Molas. Un dels moments culminants va ser la interpretació de No lloro porque te espero, de la lisboeta escriptora de fados Maria de Lourdes Domingos de Carvalho. Una cançó sòrdida d'amor i desamor que va enamorar el teatre.

La fragilitat de Piferrer va reaparèixer en la interpretació de temes com Si per tot deixa senyals del poeta Feliu Formosa i es va contraposar amb el potent fado triplicado de L'Ombra. Entre aplaudiments, Névoa va posar la cirereta del pastís del recital amb uns bisos d'arrel portuguesa amb fados tradicionals. Segurament el concert més delicat i seductor d'aquesta edició del Cruïlla de Cultures.


Text: Eloi Aymerich | Foto: Pere Masramon