dilluns, 14 de juliol de 2008

Barbatuques dóna una lliçó de senzillesa musical





Va semblar una fantasia sorgida del no-res, plena de sons i màgia musical feta sense artificis. Els carioques Barbatuques van donar tota una lliçó de senzillesa musical el passat diumenge al Teatre Monumental en el darrer concert que el Cruïlla de Cultures 2008 fa en el teatre mataroní.

Els onze membres del conjunt de la ciutat brasilera de São Paulo van entrar a l'escenari sense expressar cap paraula. Només sons i percussió corpòria. Una originalíssima proposta que barrejada amb humor i onomatopèies vocals, de seguida va enganxar a les 400 persones que omplien la platea. Dels sons es va passar a la melodia musical: va aparèixer la flauta travessera en el popular tema Baião destemperado i a les palmes i ritmes de peus es van afegir les primeres melodies vocals de la nit, amb polifonies a cinc i sis veus. Amb regust melòdic de samba, els músics feien una mescla en la que també es van atrevir a imitar sons d'objectes com martells, instruments com caixes xines o animals com galls. Un autèntic festival de les possibilitats del cos humà.

Els Barbatuques són una aposta mestissa, de barreja, talment com el seu Brasil originari. Hi va haver temps per les influències afroamericanes. Temes com Djengo semblava tret dels cants, els ritmes i les danses d'un acte tribal africà. Després de la flauta travessera van començar a aparèixer instruments que puntualment i amb mesura van acabar per enlairar l'espectacle. En la marxosa cumbia A Emma Gemeu va sonar la melòdica i de seguida la guitarra clàssica. I per rematar-ho es van atrevir a mesclar l'arpa de boca amb el hip-hop cantat en brasiler. En alguns moments el cant polifònic dels Barbatuques recorda vagament als Ocumé o Cap pela -per posar dos exemples-, però amb una abrumadora capacitat de sumar-hi un acompanyament percutiu corpori incomparable.

Els brasilers són música però també tenen un alt component coreogràfic. Barbatuques giraven sobre ells mateixos, dansaven un rera l'altra o feien rotllanes assentats. El grup carioca no deixava oportunitat per interactuar amb el públic. Intercanvis de ritmes, sons i melodies cantades que la pràctica totalitat de públic repetia dels Barbatuques. Inaudita la imatge d'un pati de butaques ple de gom a gom convertit en una immensa caixa de ritmes. Per acabar el concert els músics van fer pujar a escena els alumnes del taller de percussió corpòria realitzat el dia abans a la ciutat. Amb una quarantena d'espontanis damunt l'escenari sumats als Barbatuques, l'espetec final del recital va ser viscut amb intensitat tant a dalt com a baix l'entarimat. Una festa de músics i públic amb una gran lliçó: amb les teves pròpies mans es pot fer música meravellosa. E. AYMERICH.


Foto: Pere Masramon