divendres, 18 de juliol de 2008

Explosió balcànica per obrir l'últim cap de setmana del Cruïlla



El darrer concert en dijous del Cruïlla de Cultures de 2008 semblava programat per a cobrir una demanda generada l'any passat pel propi festival després de l'exitós pas de la Fanfare Ciocarlia: la de la música balcànica tamisada per una manera moderna d’entendre la música, un plat combinat que a Mataró s’ha demostrat una i altra vegada que estira moltíssim públic.

La formació madrilenya El Sombrero De Mi Abuelo va ser l'encarregada d'inaugurar la festa en què es convertiria la sala Clap al llarg de la nit. Una banda que va imprimir, a mesura que va avançar el repertori, un ritme demoníac a una primera part de concert molt curta –menys d’una hora- però d’una intensitat descomunal. Musicalment El Sombrero De Mi Abuelo va mostrar-se com una estrident barreja d'instruments clàssics com flauta travessera o violí amb una ensordidora percussió discotequera de fons. Tot plegat un còctel inicial tan potent que segurament es va revelar indigest, ja que va deixar el públic descol•locat. Però que va tenir la virtut de demostrar que els teloners no tenen perquè ser un simple aperitiu. A tot això hi va contribuir especialment l’actitud del carismàtic cantant de la banda, coronat amb un divertit barret, que rascava la guitarra com si s'hagués d'acabar el món.

Passats vint minuts de les onze, el teló del Clap va aixecar-se de nou amb unes melangioses notes que van transportar l'audiència immediatament en l'univers balcànic i de l'est europeu. No en va el títol del darrer disc de Shantal, el que presentava a Mataró, era Disko partizani, homenatjant els resistents antifeixistes de la Segona Guerra Mundial. Però el to trist d'aquests primers segons va donar pas en un tres i no res a l’inici d’una espectacular festa que ja no s’acabaria fins al final de l’actuació, una hora i mitja més tard, i que va fer embogir diverses vegades l’auditori format per unes quatre-centes persones. Un públic que va remoure l’esquelet de forma excepcional, atret per les enganxoses melodies interpretades per instruments de vent i metall com la trompeta, la tuba o el saxo alt. I és que la formació que acompanyava l’alemany Shantel, The Bucovina Club Orkestar, va semblar interpretar perfectament el desig de festa que regnava ja a la ciutat a poques hores de l'inici de la Festa Major de Les Santes, i va aconseguir posar-se el públic a la butxaca en el moment en què va repartir gots i vodka sense mesura.

Però una cosa no treu l’altre perquè Shantel i la banda van oferir un concert d'altíssim nivell, interpretat amb brillantor i passió balcànica, coronat per una veu (i coreografía) femenina i sobretot per la potència musical i artística de l’alemany. Un personatge que, darrera el seu angelical i blanc vestuari, es va descobrir -guitarra elèctrica en mà- com una autèntica bèstia dalt dels escenaris. Tanta energia -només calia sentir els udols del públic en acabar cada tema- que mitja hora després de l'inici el violinista havia desfilagarsat part del filat del seu arquet. Un concert, a més, no exempt d'evocadors moments de gran bellesa que permetien connectar amb la riquesa musical dels Balcans, una zona on tot sembla profund i greu.

En definitiva, el de dijous al vespre va ser el concert més animat, viscut i suat dels quatre que s'han viscut en dijous aquest Cruïlla de Cultures 2008 a la sala Clap. El projecte liderat per l'alemany Shantel, que pretén justament actualitzar les músiques d'arrel tal com pretén el festival, va entrar directament en les nits daurades del Cruïlla. I en una de les més explosives, sinó la que més, de les quatre edicions celebrades fins ara. J.SALICRÚ

Foto: Pere Masramon