diumenge, 6 de juliol de 2008

Una nit d'estiu oferta al flamenc


La nit flamenca va ocupar el segon concert a l'aire lliure del Festival Cruïlla de Cultures. En un marc tant d'estiu com el Pati de Can Marchal de Mataró, fins a 700 persones van acudir a la cita per gaudir d'algunes de les propostes més fresques i amb salero del panorama del nou flamenc.

Son de nadie va arrencar amb el seu so més de reggae que de flamenc, amb una sonoritat de Festa Major, amb una particular secció de 3 vents (trombó, saxo, trompeta), percussió de congues, bateria, teclats, baix, guitarra elèctrica i cantant. La banda granadina va allargar més d'una hora el seu concert, on va mesclar rock amb els aires surenys i el regust arabesc de buleries puntuals. Son de nadie a moments sona a Mano Negra o recull l'herència dels desapareguts andalusos -i també granadins- Tatamka, que ja barrejaven dins la coctelera la tradició flamenca amb el pop-rock. Però els Son de nadie van atrevir-se amb els ritmes caribenys i van acabar el seu recital amb el reggae desfermat de 4 Rosas.

Però la nit va tenir un moment principal i un nom propi: D'Callaos. Van ser ells qui van omplir ràpidament el Pati de Can Marchal i congregar públic. Amb una llarga introducció, el concert va començar a caminar amb un fresc Dicen. Sota la batuta melòdica de la guitarra de Dani Felices, els terrassencs van enlairar-se amb el seu competitíssim nu-flamenc, que des del flamenc s'exporta al rock o el pop de balada de la romàntica Como dos gotas de agua. I el públic que ja omplia el recinte va quedar encantat amb la preciosa Se fué la luz - a duo entre la cantant Maribel Martín i Felices-.

Els D'Callaos presentaven les cançons del seu darrer disc De Paso, però també van sonar temes nous del seu disc que sortirà després de l'estiu, amb el títol provisional de Desde mi balcón. Una de les noves cançons va ser Tierra de nadie, un sorprenent ragga amb rimes de hip-hop. Però els hits són els hits, i amb l'aclamada Hasta que salga el sol es va empolsegar la pista i donar per enllestit el segon grup de la nit. Molt grans els D'Callaos, que a partir del setembre que ve començaran gira amb el nou disc sota el braç. De moment, continuen amb propostes innovadores, com la de fer intercanvis de concerts amb els Son de Nadie, i cercant noves maneres de promocionar-se a casa nostra i al sud d'Espanya.

Al ritme de flauta travessera i cajón, els Ea! van cloure la nit flamenca. Vinguts de Cadis, els andalusos van ensenyar el seu flamenc d'arrel proper a l'estret i amb contínues arribades als riffs arabescos. Presentaven el seu darrer treball Un i Verso, que amb una sòlida proposta de dues guitarres i contrabaix es vesteix com un dels més comercials de la seva trajectòria. De temes oberts i frescos com Libre es va passar al tango o a emprar el shekeren en el clàssic del grup A Madrid. La cantaora Pilar “La Mónica" va ser la autèntica capitana d'escena dels Ea!, que van agitar la nit amb bellíssimes cançons bandejades i ballades pel públic com La vida o Que llueva. Amb zapateao final de "La Mónica", una bellíssima nit de música. Una càlida i plàcida nit d'estiu oferta al flamenc.


Text: Eloi Aymerich | Foto: Pere Masramon