dissabte, 29 de gener de 2011

Els Amics de les Arts desprenen senzillesa a la sala Privat de Mataró



Els Amics de les Arts van visitar aquest divendres la sala Privat de Mataró en un dels últims concerts de la gira del disc Bed&Breakfast, un treball que els ha catapultat cap al reconeixement general del seu treball. Amb una sala plena a vessar, els barcelonins van oferir un concert pausat que va connectar a la perfecció amb el públic i que reafirma el seu concepte exitós de folk-pop en català.

Un dels grans encerts de l’espectacle va ser sens dubte la col·laboració de la Bed&Band, una formació composta per bateria, baix, saxo, trompeta i trombó de vares que va complementar la formació clàssica de guitarra, veu, piano i teclat amb la que es presenten normalment en societat. Aquest acompanyament va donar molta més profunditat a unes cançons senzilles que busquen la complicitat amb el públic amb lletres identificatives.

El repertori que van desenvolupar va funcionar força bé i la prematura aparició d’un dels seus temes més coneguts, L’home que treballa fent de gos no va frenar la seva intensitat. Després vam arribar peces com Jean-Luc o La merda se’ns menja, que van mantenir desperta una audiència que té les lletres de les seves cançons gravades al cap.

El concert però, es va veure lleugerament afectat per una evident manca de ritme causada en part per les llargues pauses entre temes. Si bé els components dels Amics de les Arts gaudeixen d’una oratòria força convincent i d’un sentit de l’humor innegable, aquesta fórmula resulta eficient només en petites dosis.

L’explosió del pop urbanita barceloní va agafar en el seu moment als Amics de les Arts en un estat de gràcia. Tot i que la seva proposta s’allunya de tot virtuosisme, té el seu punt àlgic en la bona sintonia i la simplicitat que desprenen. Ara acaben una etapa amb la finalització de la gira Bed&Breakfast i hauran de triar un nou camí a seguir. Divendres, però, van signar un concert divertit i amb una acústica destacable confirmant que la seva proposta en directe, que no ressalta per la seva gran qualitat instrumental, tampoc causa cap mena de decepció. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ