Maria Rodés, "la supertranquil·la"

Un moment de l'actuació de Maria Rodés a la sala petita del Clap aquest dissabte dia 26. Foto: J.S.

Si l'any passat al cicle Músiques Tranquil·les de la Casa de la Música rebíem la cantantautora barcelonina Maria Coma com a estrella emergent del nou pop en català, enguany era el torn de Maria Rodés, cabrerenca afincada també a Barcelona, que és un altre dels noms que sona amb força en aquesta constel·lació de nous músics i noves músiques de casa nostra. Aquell concert de Maria Coma va ser un dijous al vespre i a la sala petita del Clap, segurament el mateix format que hauria requerit el de Maria Rodés de dissabte al vespre, les "nanes" de la qual quedaven una mica fora de lloc en un Clap que ja començava a rugir d'ambient Saturday night fever amb converses d'alt voltatge i el dringar de les copes quan es toquen.

Acompanyada d'una banda d'excel·lent a la qual treu massa poc rendiment -contrabaix elèctric, guitarra elèctrica, percussions, instruments de tall infantil...-, combinant de forma un tant estrambòtica català, castellà i anglès, Maria Rodés va interpretar durant tot el concert diverses peces d'una mateixa cançó global. Ho va fer, a més, usant un registre de veu massa semblant tota l'estona, cosa que no ajudava a donar valor afegit a cada cançó i feien tendir el concert cap a la monotonia. Tot plegat executat amb gran delicadesa, això sí, i amb molt bones maneres, pronosticant una capacitat futura molt més potent que l'actual.

Els problemes tècnics van jugar una molt mala passada a Rodés, que a més no semblava massa habituada a actuar dalt d'un escenari: davant les dificultats d'amplificació que va patir la seva guitarra solista no va saber sortir-se de l'escomesa amb naturalitat. Això va fer que, en algun moment, tot plegat semblés més un assaig ampliat a família i amics -molt bona entrada, cent persones, això sí- que no un concert professional en una sala de referència d'allò que des de Barcelona se'n diu "el territori".

En definitiva: Maria Rodés va encaixar excessivament en el concepte del cicle i va exhibir-se massa tranquil·la, massa continguda i massa verda a la capital del Maresme. Ella -que va versionar ahir vespre un tros de El Noi de la Mare- ja sap, però, que "si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia del Ram...", de manera que esperem veure com creix i es desenvolupa aquesta promesa del fantàstic panorama nacional. Segur que hi haurà bon fruit ben aviat. JOAN SALICRÚ