El cantant menorquí Cris Juanico va visitar la sala el Piano Blau de Granollers el passat divendres per interpretar un recull de temes de la seva etapa en solitari juntament amb cançons de la seva antiga banda Ja t’ho diré. Juanico va triar per aquest concert un format semiacústic, amb dues guitarres i un teclat, que va donar calidesa però que també va restar intensitat a la seva actuació.
Divendres vam poder veure a Cris Juanico acompanyat dels Mags de Binigall, la seva banda actual, però hi va faltar la presència de la bateria. Davant d’un centenar d’espectadors, Juanico va sorprendre per aquesta mateixa raó. Va ser un concert que no va destacar pas per la seva intensitat. El cantant menorquí va interpretar amb excessiva tendresa una mostra del seu darrer treball Pedres que rallen, amb temes com Tenim la sal o Sé, que exploren nous horitzons com poden ser el folk o el rock íntim i pausat.
De fet, la col·laboració del públic va ser cabdal per animar una posada en escena que va ser molt discreta. Cal destacar però, la innegable qualitat de les seves noves composicions, que han experimentat un canvi substancial respecte a anteriors treballs de Juanico. Lletres més madures, molt arrelades a la seva terra, ben pensades i acabades. També Juanico ha sabut adaptar la seva veu durant els anys als diferents registres que ha anat provant durant la seva carrera.
Cris Juanico va passar gairebé 17 anys amb la formació de ses illes i el 2004 va decidir seguir el seu camí en solitari. D’aquí n’ha sortit fins ara un treball serè, que evoca la tranquil·litat i que diversifica els gèneres per aconseguir un major ventall de temàtiques, però el seu repertori encara depèn massa de l’obra de Ja t’ho diré, que apareix constantment per donar més consistència a les seves actuacions. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
Divendres vam poder veure a Cris Juanico acompanyat dels Mags de Binigall, la seva banda actual, però hi va faltar la presència de la bateria. Davant d’un centenar d’espectadors, Juanico va sorprendre per aquesta mateixa raó. Va ser un concert que no va destacar pas per la seva intensitat. El cantant menorquí va interpretar amb excessiva tendresa una mostra del seu darrer treball Pedres que rallen, amb temes com Tenim la sal o Sé, que exploren nous horitzons com poden ser el folk o el rock íntim i pausat.
De fet, la col·laboració del públic va ser cabdal per animar una posada en escena que va ser molt discreta. Cal destacar però, la innegable qualitat de les seves noves composicions, que han experimentat un canvi substancial respecte a anteriors treballs de Juanico. Lletres més madures, molt arrelades a la seva terra, ben pensades i acabades. També Juanico ha sabut adaptar la seva veu durant els anys als diferents registres que ha anat provant durant la seva carrera.
Cris Juanico va passar gairebé 17 anys amb la formació de ses illes i el 2004 va decidir seguir el seu camí en solitari. D’aquí n’ha sortit fins ara un treball serè, que evoca la tranquil·litat i que diversifica els gèneres per aconseguir un major ventall de temàtiques, però el seu repertori encara depèn massa de l’obra de Ja t’ho diré, que apareix constantment per donar més consistència a les seves actuacions. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada