dissabte, 5 de febrer de 2011

Els Teràpia de Shock evoquen l’adolescència a la sala Clap



Divendres era la primera vegada que la jove banda de pop-punk Teràpia de Shock feia parada a Mataró i va ser la sala Clap l’escenari triat per l’ocasió. Potser per això mateix es va reunir una bona quantitat de seguidors d’aquest grup de la Garrotxa, clars exponents dels ritmes adolescents que van tenir la seva època d’esplendor a finals dels anys noranta amb formacions com Green Day o bandes nacionals com Lax’n’Busto.

Tot i això, els Teràpia de Shock són una banda amb un component més pop que els anteriorment citats. Les seves lletres, cantades en català, no tenen cap inconvenient en reiterar els més coneguts estereotips de la vida d’institut. Cançons d’amor i soledat dirigides a un sector de públic molt concret, amb les hormones a flor de pell i problemes existencials propis de l’edat.

Els Teràpia de Shock venien a presentar el seu segon LP titulat Tota la Nit, que conté un bon grapat de cançons cantades que porten un segell fresc i sense complexes. Temes com Sense Tu o Compta amb mi sintetitzen a la perfecció la fórmula que aquests joves músics d’Olot intenten impregnar a les seves cançons.

El divendres van oferir un concert molt intens, gairebé sense pauses i amb una il·luminació cegadora a base de violents focus que van aparèixer intermitentment durant tota l’actuació. La seva posada en escena va ser molt correcta i la seva execució en termes generals, molt encertada. Durant els cinc anys d’existència de la banda, els Teràpia de Shock han après a desenvolupar amb bona factura unes cançons que de per sí són senzilles i sense gaire floritures, directes al coll.

En definitiva, un concert fresc d’una banda amb una trajectòria ascendent que de totes maneres, hauran de reinventar-se tard o d’hora per fer front a composicions més madures. Això els permetrà créixer al mateix ritme que els seus incondicionals, que sense cap mena de dubte, esperaven la seva visita amb candeletes. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ