dissabte, 17 de setembre de 2011

Flanagan, una festa roquera al Clap de Mataró per celebrar el seu cinquè aniversari

Contundència amb les guitarres i una veu amb bon domini dels registres, sobretot dels aguts. Flanagan [web], quartet mataroní que arriba als cinc anys de vida, té clara la seva aposta, a la què potser hi manca alguna originalitat però que compleix amb escreix les coordenades que guien les bandes de rock. El mateix cantant, Víctor Plana, que des del principi del concert es desfà del peu del micròfon i no para d’anar amunt i avall de l’escenari, n’és una bona mostra, i molt ben flanquejat per la resta de components, en especial pel guitarrista Julián Pato i el baixista Pablo Toral. Al concert ofert aquest divendres 16 de setembre a la sala Clap de Mataró [web], ciutat en la que també va néixer el grup, una altra guitarra, teclat i l’imprescindible bateria de Gerard Sala completaven la formació, reforçada encara per companys músics en algunes cançons.

I és que més que un concert, la banda ha volgut fer una festa per celebrar els seus cinc anys. A baix de l’escenari molts familiars i amics, als que Plana en feia constants referències i que seguien les evolucions de temes com Típica táctica, Lejos de ti o Han pasado años, els primers que han sonat. El disc de debut de Flanagan, titulat Que te vaya bien, va veure la llum el 2009, i fa pocs mesos han enregistrat un EP, Buscando un eclipse, amb quatre cançons. De l’un i de l’altre han extret el repertori d’aquest concert de celebració al Clap, i i especialment bé han sonat Prefiero, de la que han dit que és la cançó de la que n’estan més contents, i Tanto ruido, tall del que n’han fet un vídeoclip [YouTube].

El ritme trepidant només s’ha vist aturat alguns instants per peces més reposades com Algo temprano. Però ha estat un miratge, ja que Plana, Pato i Toral han acabat saltant de l’escenari i tocant a tot gas entre el públic. El rock clàssic de Mari Luz ha anat posant els darrers acords a l’hora i mitja de concert-festa. XAVIER AMAT/MARC ALSINA

dijous, 15 de setembre de 2011

Rafa Pons tocant a Privat de Mataró al ddM Concert



En la quarta edició del ddM Concert recuperem l'actuació que Rafa Pons va oferir a la Sala Privat de Mataró el 27 d’agost de 2010. Rafa Pons (Barcelona, 1978) és un cantautor català, compositor i músic. Va començar la seva carrera al grup Mil Dudas, format pel seu grup d'amics, però més tard el va abandonar per a dedicar-se a la seva carrera en solitari. En ell destaquen influències de diversos àmbits musicals: a la seva joventut era fan de Bruce Springsteen i més tard va descobrir a altres artistes que van des de Joaquín Sabina o Quique González a Tahúres Zurdos o grups de rock com Extremoduro; formant finalment un estil musical entre el rock i la cançó d'autor. DDM

dimarts, 13 de setembre de 2011

El Diaridelamusica.com fa el salt a tot Catalunya

El projecte Diaridelamusica.com, nascut a Mataró el 2006, fa aquest setembre el salt a tot Catalunya a través de l'emissió de la seva versió televisiva a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). Fins ara l'espai s'emetia a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme, i VOTV, la televisió homònima del Vallès Oriental, però a partir d'aquest divendres dia 16 a la mitjanit el Diaridelamusica.com s’incorpora a la graella de tardor de la Xarxa de Televisions Locals. El programa és una coproducció de l’XTVL i m1tv, amb la participació periodística del Grup Enderrock. El segell Clack Musica! és el responsable de la seva direcció.

L’espai té un format modern i atrevit que se serveix en càpsules i busca la concertació amb els agents musicals -programadors públics i privats, grups i públic- del territori per dinamitzar la música feta al país. De fet, sensible a la realitat local i comarcal, el Diaridelamusica.com cada setmana oferirà cròniques enregistrades en les principals sales de concerts del país, així com agendes personalitzades per cada territori, dins la voluntat de no fer un programa musical més sinó posant en valor les iniciatives sorgides del conjunt del territori.

Inicialment, es preveu la producció de cinc agendes musicals diferents, una amb caràcter general i quatre d’específiques que abastaran les següents zones: Comarques Gironines, Catalunya Central, Maresme - Vallès Oriental i Barcelona Metropolitana. Aquesta divisió territorial s’ha fet prenent com a referència les seus cinc seus de la Xarxa de Cases de la Música Popular, que es troben a L’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Salt i Terrassa. A més, en el cas de l’agenda del Maresme i Vallès Oriental, s’hi inclourà també la cobertura d’un concert que hagi tingut lloc l’anterior cap de setmana en aquesta escena.

El programa es presenta al Mercat de Música Viva de Vic dissabte 17 de setembre, a 2/4 de 5 de la tarda a l'espai Vit, annex al recinte firal del certamen, just l’endemà de la seva estrena a la graella de l’XTVL. A la roda de premsa hi seran presents Eloi Aymerich, director del projecte Diaridelamusica.com; Marc Melillas, director general de la Xarxa Audiovisual Local; Joan Catà, director-gerent de m1tv, la televisió pública comarcal del Maresme; i Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, que col·labora en el projecte.

La programació en cadena de l’XTVL cobreix la majoria de demarcacions de TDT-local de Catalunya, incloses totes les de l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment ofereixen aquesta programació les següents televisions de proximitat: TV L’Hospitalet, TV Badalona, Canal 25 (Barcelonès), Canal Terrassa Vallès, VOTV (Vallès Oriental), Vallès Visió (Vallès Oriental), Canal Set (Vallès Oriental), m1tv (Maresme), Canal Blau TV-Maricel TV (Garraf), Penedès TV, Gavà TV, Conca TV (Anoia), El 9 TV (Osona), TAC 12 (Tarragonès), Canal Reus, Lleida TV, TV Girona, Canal Nord Figueres, Olot TV, TV Berguedà, Menorca TV, CLIP TV (Eïvissa).

Salt també a nivell de pàgina web
Diaridelamusica.com és un projecte multimèdia que inclou també versions radiofòniques a Mataró Ràdio, Ràdio Calella i Ràdio Premià de Mar així com insercions a les publicacions setmanals Capgròs de Mataró i El Tot Granollers a la capital del Vallès Oriental, així com una web amb el mateix títol del projecte on es reagrupen tots els materials generats. També aquesta plataforma web experimentarà un gran canvi a partir del divendres dia 16, quan passarà a tenir quatre àmbits d'informació en base als territoris descrits anteriorment: Maresme-Vallès Oriental, Catalunya Central, Comaques Gironines i Barcelona metropolitana. El programa es difon també a través del xiptv de la XTVL, un canal youtube propi i comunitats de seguidors a les xarxes socials Twitter i Facebook.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Josele Santiago entusiasma un públic fidel en la seva cita a la Salamandra de l’Hospitalet



És un corredor de fons, un veterà de l’escena, que sap que mai tindrà assistències massives als seus concerts però que els que hi van ho fan atrets per les seva veu greu, a vegades ronca, per les lletres ben travades i pel seu sentit de l’humor, proper i amb un punt irònic. Josele Santiago va ser el líder del grup madrileny Los Enemigos, i ara ja té quatre discos en solitari, en què ha anat combinant estils sense deixar de ser el que és, un roquer. D’aquesta combinació d’estils n’han tingut bona mostra els espectadors d’aquest dissabte 10 de setembre a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat, tot i que el fet d’anar acompanyat només d’un guitarrista, el virtuós Pablo Novoa, ha portat a que Santiago es decantés sobretot per les balades i els mitjos temps, potser en excés, ja que, com ha quedat demostrat a la part final del concert, quan de debò han xalat els espectadors ha estat amb temes més moguts com Olé papá.

Una hora i mitja abans que sonessin les notes d’aquesta cançó, Santiago i Novoa, que han mostrat una entesa absoluta dalt l’escenari i un treball molt acurat, havien arrancat amb Pensando no se llega a na i De papel, per enfilar cançons del darrer disc del cantant, titulat Lecciones de vértigo. “Ja es troba disponible a tots els seus ordinadors”, ha fet broma Josele Santiago, essent el primer de molts comentaris amb el públic. El lobo i Canción de próstata han estat les primeres en sonar. Ja als bisos hi ha hagut espai per a una versió en anglès de Randy Newman, culminant un bon concert del que n’han sortit satisfets els seus seguidors, un espectacle despullat de qualsevol escenografia i en què els únics protagonistes han estat la veu de Santiago i les guitarres de Pablo Novoa i del mateix cantant. Un bon duet. XAVIER AMAT/MARC ARISA

diumenge, 11 de setembre de 2011

Relk captiva al Teatre Principal en la presentació del seu nou treball



"Relk és un grup català de neofolk amb lletres poètiques que combina instruments orgànics amb un toc suau d'electrònica a la recerca de la Bellesa". Així es defineix aquesta formació d'Arenys de Munt i així ho van demostrar el passat 10 de setembre al Teatre Principal d'Arenys de Mar.

Relk va presentar el seu darrer treball, Gran esperança del propi no-res (Relkcat, 2011) en un treatre gairebé ple i que tenia moltes ganes d'escoltar les noves cançons del grup maresmenc.

La gran veu de Maira Comalat va captivar a tot al públic present des de l'inici del concert. Acompanyada no només dels músics que formen part del grup i que donen sonoritat als instruments de violoncel, bateria i teclats, Relk va comptar també amb col·laboracions claus a les guitarres, clarinet, instruments turcs i, fins i tot, coristes tocant flautes turques i flautes de bec. Un conjunt que, en definitiva, va fer de les lletres de Joan Bilbeny cançons amb ànima.

El concert, que va durar hora i quart aproximadament, es va dividir en dues parts. Una primera on vam poder gaudir de cinc poemes/cançons com La Nit i una segona part que van voler iniciar amb la lectura de l'Acte de sobirania escrit per Lluís Maria Xirinacs i Damians i que tot seguit va donar pas a la cançó El primer bosc, escrita expressament per a ell.

Relk no només va cuidar al detall la sonoritat de cada cançó sinó que van fer de l'escenografia un complement més del grup. Amb canvis de vestuari inclosos, la formació va tenir molt en compte l'adaptació de les seves cançons als moviments i escenografia presentada dalt l'escenari. De manera que tot va acabar formant un conjunt perfecte: poemes musicalitzats amb tendresa i representats per la seva vocalista de la millor manera possible.

Gran esperança del propi no-res, un treball que ha estat autoeditat en format de CD i LP i que ha pogut ésser finançat gràcies a la plataforma Verkami, ha resultat ser un procés de viatge a l'interior de cada persona per trobar-te amb sentiments com la frustració o el dolor. En paraules de Jordi Bilbeny, aquest darrer treball és "un intent de reflexió sobre la frustració, l'abatiment, el desencís profund, la desesperació, el dolor paralitzant.." I així ho van plasmar al Teatre Principal d'Arenys de Mar. Relk ens va ajudar a viatjar al més interior de tots nosaltres i a reflexionar-hi. Un bon tret de sortida pel que sembla que serà un gran any per aquesta formació. ISABEL GONZÁLEZ

dijous, 25 d’agost de 2011

Breakdown Collapse + Silent, la nit més 'heavy' al Clap de Mataró



La tercera edició del ddM Concert es dedica a l'actuació que les bandes de heavy metal Breakdown Collapse i Silent van protagonitzar el 17 de febrer de 2010 a la sala Clap de Mataró, en el marc de la programació de la Casa de la Música Popular. Els primers, als quals entrevistàvem al ddM fa pocs dies [notícia] i que van iniciar la seva carrera ara fa tres anys, són una banda de metal agressiu amb tocs de hardcore. Ara presenten el seu primer disc, cultivat a partir dels seus directes enèrgics i potents [MySpace]. Per la seva banda, Silent [MySpace], originaris de Vilassar de Mar, van néixer a finals dels noranta, porten diversos treballs editats i el seu so és compacte i capaç d'aglutinar rock i metal. DDM

divendres, 12 d’agost de 2011

Santi Arisa al Poesia i + de Caldes d'Estrac al 'ddM Concert'



Segona edició del ddM Concert, que m1tv emet des de finals de juliol cada divendres. En aquesta ocasió, recuperem el concert de Santi Arisa al Parc Can Montanyà de Caldes d'Estrac a l'edició de 2010 del Festival Poesia i, en una actuació que va tenir lloc el 25 de juny de l'any passat que obria el cicle. L'espectacle poetico-musical presentat era Taverna de poetes, on es recullen versos de diferents poetes com Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Espriu, Jordi Jané, Salvador Perarnau, Ferran Anell i d'ell mateix a ritme de rock i blues. El 1997, Santi Arisa va publicar un disc homònim que segueix rodant per tot el país.

El manresà Santi Arisa [web] ha acompanyat en disc o en públic a altres cantants com Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Miquel Pujadó o els Esquirols i ha format part de grups de jazz-rock com ara Fusioon, Pegasus, a més de fer duets amb Jordi Sabatés i ser el creador de la Sardanova. Des dels anys setanta del segle XX, amb un dels seus grups (La Tribu de Santi Arisa) acostuma a fer temes cantats sempre que pot. Com a compositor, és autor de les bandes sonores de diverses pel·lícules i sèries de televisió. DDM

diumenge, 7 d’agost de 2011

Els Ai, Ai, Ai obren el programa 'ddM Concert' a m1tv



Els Ai, Ai, Ai van actuar a l'Espai L’Arquera de Mataró en el transcurs del Festival Mataró, Cruïlla de Cultures 2009, concretament el 18 de juliol d'aquell any. Aquesta gravació, que ocupa el primer episodi del ddM Concert que s'emet aquest estiu a m1tv, ho testimonia. Va ser un concert amb què els músics de la formació es van retrobar amb el públic mataroní just deu anys després de la seva desaparició dels escenaris i d'una aturada en el camí un cop publicat el seu quart disc, Esperit de vi. En efecte, a mitjans de 2007 la banda es reajunta i l'any següent presenta un nou treball d'estudi, Lo més gran del món, que segueix rodant actualment. El grup el formen Pep Lladó (teclats, veus i programacions), Rafalito Salazar (ventilador i veus), David Torras (ventilador i veus) i Jordi Gas (veus).

La formació original la va crear Pep Lladó després de la mort de Gato Pérez. Ell era un dels seus col·laboradors i amics paios i amb altres músics d'ètnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona", tira endavant aquest nou projecte. El primer disc dels Ai, Ai, Ai (Això brama, 1992) és agradable i s'hi barregen versions de Serrat (Paraules d'amor), de Gato Pérez (La curva del morrot) i temes originals, entre els quals destaca per la seva difusió mediàtica Sota la palmera. Aviat, però, el cantant "Sicus" és substituït pel terrassenc Miquel Górriz, i el grup (format definitivament per Lladó, Górriz i "Rafalitu" Salazar) comença una etapa més complexa, caracteritzada per la recerca formal i de continguts, la fusió de la rumba amb altres referents musicals com la música llatina, el rock o el rap, i uns textos cada vegada més rics i elaborats. Fruit d'aquesta evolució són els àlbums Neguits, angúnies i forats (1994), i, sobretot, El temps de Sefalina Kaolin (1996), que conté cançons tan rodones com Anar tirant, temes tan allunyats de la superficialitat de la rumba a l'ús com It's so hard to be a Catalan o Medellín, o una aconseguidíssima i sorprenent versió de la cançó de Raimon Jo vinc d'un silenci. DDM