dilluns, 27 de juny de 2011

Pujadó evoca poetes i cantautors i presenta el darrer disc en l'ambient agradable de la Fundació Palau




Un recorregut per la Cançó catalana i pels poetes més musicats. Aquesta va ser la proposta que va oferir el cantautor terrassenc Miquel Pujadó [web] el passat diumenge 26 de juny al pati de la Fundació Palau [web], a Caldes d’Estrac, en un dels primers actes del cicle Poesia i + [programació] d’aquest 2011. Al llarg d’una hora i mitja van sonar peces de Delfí Abella, Llach, Serrat o Jaume Arnella, i versos de Joan Brossa, Joan Maragall, Agustí Bartra o Palau i Fabre, amb l’únic acompanyament de la guitarra puntejada de manera magistral pel mateix Pujadó.

Ja estava anunciat que el concert es compondria de tres blocs diferents. El primer dedicat als cantautors que van influir el vallesà i que van fer que es volgués dedicar a la música; el segon per als poetes; i el tercer amb temes propis de Pujadó, en especial del seu darrer disc publicat ara fa un any, titulat A contraveu. Però també en aquest darrer apartat una de les cançons més llargues i més aplaudides va ser de record per a d’altres companys del món de la música, en aquest cas per a aquells que ja no són entre nosaltres. Porta per nom El bar enmig de la boira i apareixen compartint taula des de Joan Baptista Humet fins a Carles Sabater, des de Guillem d’Efak fins a Ovidi Montllor. Una bonica manera d’imaginar-se el que ens espera una vegada deixem aquesta vida.

Però aquest no va ser ni molt menys el to general del recital, ja que la ironia i la sàtira, sovint de paraula gruixuda, hi van ser ben presents, amb càrrega, a través de versos costumistes, de denúncia i crítica social. Tots els temes van anar acompanyats d’una presentació, que servia per contextualitzar-los i sovint per recordar els anys de la dictadura franquista o anècdotes dels cantautors i dels poetes que, d’alguna manera, i igual que en la cançó de Pujadó, també estaven asseguts fent-la petar en les cadires d’un vespre agradable a la Fundació impulsada per Palau i Fabre. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ