diumenge, 8 de maig de 2011

El Monumental de Mataró viu amb entusiasme el fenomen Manel

Un instant del concert d'aquest dissabte, des de la platea. Foto: Helena Novellas.



ESCOLTA LA CRÒNICA DEL CONCERT DELS INFORMATIUS DE MATARÓ RÀDIO

Episodi del triomf aquest passat dissabte 7 de maig. Artista protagonista: Manel. Públic protagonista: els afortunats que van aconseguir alguna de les preuades 780 localitats del Teatre Monumental de Mataró. Manel, el gran fenomen del nou pop en català, presentaven a la capital maresmenca el seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura.

El quartet català arribava envoltat d'una gran expectació i amb la missió de demostrar que després de més d'un any de parada de concerts i nou disc sota el braç, el seu directe tornaria a convèncer. El conjunt, format per Roger Padilla a veu i guitarra elèctrica, Guillem Gisber a veu i guitarra acústica i ukelele Martí Maymó al clarinet i baix elèctric i Arnau Vallvé a la bateria, van oferir un recital de primera i amb un públic entregat des del primer moment.

Els Manel van començar amb els mitjos temps i amb molta tranquilitat, augurant un concert llarg, amb una lenta acceleració, amb temes com El gran salt, on els cants polifònics i la bateria embolcallen una cançó de caires èpics. I de sobte Pla Quinquenal, el primer tema de la nit del seu primer disc, Els millors professors europeus, a guitarra acústica i la veu solemne de Guillem Gisbert. El teatre sencer corejant com feia temps que no ho feia. I els Manel continuen amb Boomerang, el single d'estiu del nou disc, amb llums disco i un bombo de bateria funk. Tothom a la butxaca, jugada mestra.

Els colors de la música dels Manel són molt amplis. Del pop passen al folk d'arrels Dylanianes, com amb l'emotiva La cançó del soldadet. O a la corranda magnificient molt proper a Beirut, Captatio benevolentiae. I quan cal, insereixen alguna versió, com Gent normal de Pulp.

Els Manel han accentuat el seu to madur, molt més melòdics i menys de tornades, molt més elèctrics i menys acústics. Van sonar cançons que ja formen part dels greatest hits dels barcelonins, com Dona estrangera o Aniversari, amb un pop amb aires festius i tonades populars. I amb Benvolgut, ja en la recta final, van exhibir de nou la seva excel.lent capacitat compositiva, també en les lletres. I per el concert, Al mar!, una cançó al més pur estil Beach Boys i l'entranyable melodia marinera de Deixa-la, Toni, deixa-la. La música dels Manel s'encomana molt ràpid. Al final, platea i teatre aplaudint dempeus sense desercions. Manel és un fenomen de pop ràpid. Visca el pop ràpid. ELOI AYMERICH

· Recupera les piulades del concert aquí.