El cantautor valencià Feliu Ventura va visitar dissabte el Teatre Auditori de Granollers en motiu del Cicle de Cants i Autors que organitza el Casal popular l’Esquerda. Acompanyat tan sols pel seu bon amic Borja Penalba a la guitarra, Ventura va fer arribar la seva veu amb un seguit de cançons acústiques amb un alt contingut de reivindicació social.
Ventura va aprofitar per repassar les cançons del seu darrer treball publicat el 2006 Alfabets de futur, unes composicions on clarament predominen unes lletres profundes que tenen per temàtica des de la llengua fins a la identitat o la crítica ferotge a la classe política. Són d’altra banda unes cançons relativament llargues amb una estructura senzilla i a vegades repetitiva en alguns moments, ja que precisament són les frases que desprenen les que Ventura vol que quedin gravades a l’imaginari col·lectiu.
Tot i que l’artista de Xàtiva ha anat buscant el seu camí des de l’inici de la seva carrera el 1996 amb la publicació del seu L’única diferència, es pot comprovar a primera vista com les influències d’autors de la Nova Cançó com Raimon són ben presents en la seva proposta. Tot i això, Ventura utilitza un registre més modern, amb cançons que van des del pop rock fins al folk i que introdueixen conceptes que potser fa unes dècades es tractaven amb un to reivindicatiu més directe, en part degut a la situació política del moment.
Ara bé, de cap manera podríem considerar que Ventura porta la seva opinió a través de les cançons des d’un punt de vista tímid, sinó que més aviat podríem dir que el contingut de les seves lletres té un component més poètic que el dels seus predecessors. Embolcallat amb metàfores, comparacions i textos de diversos autors valencians coetanis com Marc Granell que li donen un caràcter més jove. Mai hem d’oblidar però, que les cançons de Ventura s’integren dins el gènere de la cançó-protesta, que representa un llegat cultural a tenir en compte per a la nostra terra i del que en queden no masses exponents. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.
Ventura va aprofitar per repassar les cançons del seu darrer treball publicat el 2006 Alfabets de futur, unes composicions on clarament predominen unes lletres profundes que tenen per temàtica des de la llengua fins a la identitat o la crítica ferotge a la classe política. Són d’altra banda unes cançons relativament llargues amb una estructura senzilla i a vegades repetitiva en alguns moments, ja que precisament són les frases que desprenen les que Ventura vol que quedin gravades a l’imaginari col·lectiu.
Tot i que l’artista de Xàtiva ha anat buscant el seu camí des de l’inici de la seva carrera el 1996 amb la publicació del seu L’única diferència, es pot comprovar a primera vista com les influències d’autors de la Nova Cançó com Raimon són ben presents en la seva proposta. Tot i això, Ventura utilitza un registre més modern, amb cançons que van des del pop rock fins al folk i que introdueixen conceptes que potser fa unes dècades es tractaven amb un to reivindicatiu més directe, en part degut a la situació política del moment.
Ara bé, de cap manera podríem considerar que Ventura porta la seva opinió a través de les cançons des d’un punt de vista tímid, sinó que més aviat podríem dir que el contingut de les seves lletres té un component més poètic que el dels seus predecessors. Embolcallat amb metàfores, comparacions i textos de diversos autors valencians coetanis com Marc Granell que li donen un caràcter més jove. Mai hem d’oblidar però, que les cançons de Ventura s’integren dins el gènere de la cançó-protesta, que representa un llegat cultural a tenir en compte per a la nostra terra i del que en queden no masses exponents. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ.
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada