Els Sherpah supleixen la manca de públic amb una dosi extra d'energia a la sala Clap de Mataró

L'amenaça de pluja i el vent que feia dissabte al vespre a Mataró van obstaculitzar l'inici del concert dels manresans Sherpah [MySpace] a la mataronina sala Clap [web], de forma que en començar els que estaven a baix de l'escenari eren tan sols el doble dels que hi havia a dalt. Ells, però, com si sentissin ploure, amb la piles a cent i energia a dojo, com si estiguéssim en una càlida nit d'estiu. Serem els que serem i ens ho passarem la mar de bé.

Els Sherpah són una banda nombrosa -poques vegades havíem vist a la sala mataronina deu persones dalt l'escenari- que treballen el terreny del mestissatge. Que practiquen, vaja, perquè la gentada que hi ha dalt l'escenari permet des del primer moment una barreja instrumental espectacular: guitarra espanyola, flauta travessera, trompeta, baix, veus, bateria i percussions diverses ofereixen un còctel sorprenent i engrescador. Musicalment molta salsa i cúmbia, també reggae; música llatina però amb ressons mediterranis -també hi va haver espai per la rumba-. I sobretot al principi un ritme trepidant, a la manera de la tribucades que s'han posat tan de moda a casa nostra en els darrers temps. Tot plegat executat de forma brillant i elegant, sense perdre ni una mica de la frescor de la proposta.

La temporada ha començat doncs al Clap de Mataró amb poca gent però amb la voluntat de viure una tardor amb música de primera. JOAN SALICRÚ/JOAN GONZÁLEZ