El cicle de concerts Petitsons de Caldes d’Estrac va tancar ahir la seva tercera edició amb la presència del peculiar Joan Colomo, que acompanyat per la seva banda va omplir de bon humor el pati de la Fundació Palau davant d’una vintena d’assistents. Colomo presentava el seu primer treball en solitari anomenat “Contra todo pronóstico”, un experiment de pop eclèctic amb cançons que desprenen un caràcter molt personal envers les situacions del món actual.
Joan Colomo ha optat aquesta vegada per una proposta més tranquil·la comparant amb la trajectòria musical que havia portat fins aleshores. Després del seu fugaç pas per la banda barcelonina de rock independent Unfinished Sympathy i del projecte que havia portat entre mans durant els últims anys, La Célula Durmiente, podríem dir que ara Colomo s’ha reciclat i encara una nova etapa amb la publicació d’aquest primer disc amb el seu nom sota el segell BCore.
Al Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Colomo va estar acompanyat per un teclat, un contrabaix i una senzilla percussió que van acompanyar la seva guitarra acústica durant l’actuació. Entre tots van aconseguir arrencar més d’un somriure al públic gràcies als seus comentaris, ja que no només les seves cançons i la manera d’interpretar-les ja resulta una mica còmica, sinó que a més Colomo va demostrar un gran sentit de l’humor i una bona connexió amb els assistents. Fins i tot no es van salvar de les rialles un grup d’espontanis que eren fora del recinte fent una mica de xivarri.
De la mateixa manera que Joan Colomo ha comprovat com la seva nova proposta resulta divertida i fresca, podem dir que algunes vegades cau en una espècie d’estat paranoic del qual es difícil sortir-ne. La seva veu amb reminiscències al cinisme d’Albert Pla i les seves lletres que sovint poden semblar poc serioses, doten el seu nou projecte d’una lleugeresa que resulta sorprenent. Fins i tot els mateixos músics semblava que s’ho estiguéssin prenent tot en clau de broma.
En definitiva, va ser un concert amb un format agradable i molt adequat per la cloenda del Petitsons d’aquest any, que celebrava la seva tercera edició i que ha gaudit aquest cop d’un bon cartell i una bona acollida entre la gent. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
Joan Colomo ha optat aquesta vegada per una proposta més tranquil·la comparant amb la trajectòria musical que havia portat fins aleshores. Després del seu fugaç pas per la banda barcelonina de rock independent Unfinished Sympathy i del projecte que havia portat entre mans durant els últims anys, La Célula Durmiente, podríem dir que ara Colomo s’ha reciclat i encara una nova etapa amb la publicació d’aquest primer disc amb el seu nom sota el segell BCore.
Al Pati de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Colomo va estar acompanyat per un teclat, un contrabaix i una senzilla percussió que van acompanyar la seva guitarra acústica durant l’actuació. Entre tots van aconseguir arrencar més d’un somriure al públic gràcies als seus comentaris, ja que no només les seves cançons i la manera d’interpretar-les ja resulta una mica còmica, sinó que a més Colomo va demostrar un gran sentit de l’humor i una bona connexió amb els assistents. Fins i tot no es van salvar de les rialles un grup d’espontanis que eren fora del recinte fent una mica de xivarri.
De la mateixa manera que Joan Colomo ha comprovat com la seva nova proposta resulta divertida i fresca, podem dir que algunes vegades cau en una espècie d’estat paranoic del qual es difícil sortir-ne. La seva veu amb reminiscències al cinisme d’Albert Pla i les seves lletres que sovint poden semblar poc serioses, doten el seu nou projecte d’una lleugeresa que resulta sorprenent. Fins i tot els mateixos músics semblava que s’ho estiguéssin prenent tot en clau de broma.
En definitiva, va ser un concert amb un format agradable i molt adequat per la cloenda del Petitsons d’aquest any, que celebrava la seva tercera edició i que ha gaudit aquest cop d’un bon cartell i una bona acollida entre la gent. ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada