Els Love of Lesbian van oferir un bon espectacle la nit de dissabte al Clap de Mataró, amb una sala plena a més no poder. La banda barcelonina va estar gairebé dues hores sobre l’escenari i va demostrar la consistència del seu repertori de rock en castellà. La seva actuació va anar de menys a més, fins acabar amb els músics disfressats i fent una petita coreografia amb el públic completament a la butxaca.
Love of Lesbian van mostrar-nos sobretot les cançons del seu disc 1999, editat l’any passat, però també van repassar algunes cançons del seu anterior Cuentos chinos para niños del Japón, del 2007. Després de més de dotze anys de carrera i sis discos publicats, sembla que ha arribat el seu torn. Tal com va indicar Santi Balmes, cantant de la banda, la última vegada que van visitar la sala mataronina només eren una vintena de persones. Pel concert d’ahir es van vendre unes 700 entrades.
Així com ha passat amb altres grups com per exemple Standstill, els Love of Lesbian van començar sent una formació que cantava en anglès. Des del seu Maniobras de Escapismo (2005), el seu primer disc en castellà, la trajectòria de la banda ha estat clarament ascendent. El seu darrer treball ha estat editat per la multinacional Warner i el públic assistent a les seves actuacions s’ha multiplicat considerablement.
Dissabte van demostrar al Clap que saben com ajustar la seva intensitat de manera progressiva i deixar-se algun as a la màniga pel final. Potser van començar una mica fluixos, però com a contrapartida van tenir un final apoteòsic. Caracteritzats amb un vestit verd i una capa de color vermell com si es tractés de superherois de pega, van narrar-nos la història de l'Amante guisante, l’estrambòtica temàtica d’una de les cançons del seu últim disc.
Finalment va sonar Algunas plantas pels altaveus de la sala i els integrants de la banda van provar una petita coreografia i van baixar a ballar entre el públic amb capa i tot. Una bona manera d’acabar una actuació. Ens va donar la sensació de veure uns Love of Lesbian que ara mateix gaudeixen del seu millor moment. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Love of Lesbian van mostrar-nos sobretot les cançons del seu disc 1999, editat l’any passat, però també van repassar algunes cançons del seu anterior Cuentos chinos para niños del Japón, del 2007. Després de més de dotze anys de carrera i sis discos publicats, sembla que ha arribat el seu torn. Tal com va indicar Santi Balmes, cantant de la banda, la última vegada que van visitar la sala mataronina només eren una vintena de persones. Pel concert d’ahir es van vendre unes 700 entrades.
Així com ha passat amb altres grups com per exemple Standstill, els Love of Lesbian van començar sent una formació que cantava en anglès. Des del seu Maniobras de Escapismo (2005), el seu primer disc en castellà, la trajectòria de la banda ha estat clarament ascendent. El seu darrer treball ha estat editat per la multinacional Warner i el públic assistent a les seves actuacions s’ha multiplicat considerablement.
Dissabte van demostrar al Clap que saben com ajustar la seva intensitat de manera progressiva i deixar-se algun as a la màniga pel final. Potser van començar una mica fluixos, però com a contrapartida van tenir un final apoteòsic. Caracteritzats amb un vestit verd i una capa de color vermell com si es tractés de superherois de pega, van narrar-nos la història de l'Amante guisante, l’estrambòtica temàtica d’una de les cançons del seu últim disc.
Finalment va sonar Algunas plantas pels altaveus de la sala i els integrants de la banda van provar una petita coreografia i van baixar a ballar entre el públic amb capa i tot. Una bona manera d’acabar una actuació. Ens va donar la sensació de veure uns Love of Lesbian que ara mateix gaudeixen del seu millor moment. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Entrades
1 comentarios:
És veritat que van començar una mica... no diria fluixos, sino desanimats. He anat a altres concerts lesbians i tot i que és cert que comencen més tranquils, més seriosos, més continguts, sempre els havia vist més trempats.
Igualment, va ser un gran concert, de primera categoria, i van sonar mooolt bé.
Publica un comentari a l'entrada