dissabte, 4 d’abril de 2009

Els Manel generen una expectació màxima al Clap



Expectació màxima aquest divendres dia 3 a la sala Clap davant l’actuació dels Manel, la banda de folk en català que es troba en les últimes setmanes a la cresta de l’onada. El cartell d’exhaurit penjava del Clap des de feia dies i les 650 persones que havien comprat entrada esperaven amb delit la sortida a l’escenari de la formació barcelonina, que va tenir lloc quan passaven 25 minuts de les onze de la nit.

Ni els problemes de sonorització inicials ni la inadequació d’una proposta del cicle Músiques Tranquil·les a una sala plena de gom a gom i asfixiant van impedir que el públic, d’una inhabitual varietat generacional, rebés amb entuasiasme i satisfacció cadascuna de les cançons. Prova d’això és que la majoria dels temes eren corejats de memòria. Un repertori interpretat amb senzillesa per ukelele, guitarra, baix, bateria i l’harmònica d’aires Bob Dylan, i que va tenir el seu punt culminant quan tocaven les dotze i van sonar els dos singles de la banda, Al mar i Ai, Dolors. Encara n’hi havia d’haver més, amb unes participatives Corrandes d’una parella estable en les quals mitja dotzena dels assistents van poder interactuar amb la banda inventant per a l’ocasió una estrofa acabada amb i, a la manera de la cançó original. Un experiment molt poc habitual i que funciona molt bé en tots els concerts dels Manel.

Entre el públic, l’històric cantautor Pau Riba es mirava sorprès com, dalt de l’escenari, s’havien reencarnat els músics de la seva generació, els de la Nova Cançó. El que va quedar clar a Mataró és que els Manel estan inaugurant un nou cicle de bandes en català a casa nostra. - JOAN SALICRÚ