dilluns, 30 de juny de 2008

El Monumental esclata amb la festa dels Antònia Font





Havia de ser un concert i va acabar sent una festa. Així es podria sintetitzar l’actuació dels illencs Antònia Font aquest diumenge al Teatre Monumental, un espai que acollia la tercera vetllada del Cruïlla de Cultures en 72 hores. Durant gairebé dues hores i acompanyats de l’Orquestra de Girona en el marc de la gira del Coser i cantar, aquesta curiosa i sorprenent banda va demostrar amb escreix perquè s’ha guanyat un lloc propi en la història de la música d’aquest país i perquè ha estat capaç de traspassar fronteres obtenint una bona rebuda a la resta de l’estat malgrat cantar en català: la proposta del grup funciona, és enginyosa i enganxa l’audiència.

El repertori es va obrir cedint el protagonisme a l’orquestra simfònica, dirigida per Miquel Àngel Aguiló, que va donar nova coloració, gust i textura a unes cançons conegudíssimes per la pràctica totalitat del públic, de manera que sent molt familiars sonaven pràcticament noves. En els primers temes els assistents –entre els quals el cantant Jaume Sisa- es reprimien i no gosaven aixecar-se de les butaques, però de seguida la passió es va desfermar amb Alegria. La platea i l’amfiteatre sencers en corejaven la lletra demostrant que els inconnexos textos del polifacètic Joan Miquel Oliver –ànima de la banda- connecten amb el públic precisament perquè no van al cap sinó al cor i això ara mateix suposa una novetat en el panorama musical. Dalt l’escenari Oliver s’ho mirava tot de forma impertèrrita, sense immutar-se, demostrant això sí un gran talent a l’hora de treure so de mil maneres diferents de la seva guitarra elèctrica.

El concert va tenir també alguns moments calmats, però a mesura que va anar avançant, el personal –que ja venia motivadíssim- es va anar aixecant de les cadires i així es va quedar durant tota la part final de la nit, de manera que el Monumental va lluir durant una bona estona més la imatge de sala de concerts que no pas d’un teatre. Després d’un breu interludi a càrrec de l’Orquestra de Girona, els Antònia Font van reaparèixer a l’escenari per fer mitja dotzena de bisos davant les peticions dels congregats, rematant la feina amb Alegria i Wa Yeah!, els dos temes més aplaudits.

Així, mentre bona part de la resta de Mataró es convertia en una festa per la victòria de la selecció espanyola sobre Alemanya a l’Eurocopa, l’interior del Monumental semblava una olla a punt d’esclatar de l’emoció i vivia la seva particular celebració: la de diumenge va ser una d’aquella nits que queden gravades a la retina durant molt temps. Èxtasi pur, doncs, en el que de moment haurà estat el concert estrella del Cruïlla de Cultures de 2008. J. SALICRÚ



Foto: Pere Masramon