diumenge, 3 de juliol de 2011

Manel demostren el perquè del seu èxit amb un concert excels a Alella



Difícilment es pot demanar més. Un entorn extraordinari, entre les palmeres i les vinyes del passeig dels Jardins de Cal Marquès d’Alella, amb un clima excel·lent, una sonoritat perfecta, unes cançons que arriben ben vestides a l’oïda, unes combinacions de veus ben treballades, i, com a cirereta del pastís, un vas de vi d’Alella a la sortida del concert. Tot això succeïa aquest passat dissabte 2 de juliol al municipi del sud de la comarca, davant un públic que es va afanyar per aconseguir una entrada: al cap d’una hora de posar-se a la venda ja no en quedava cap.

Gran inici, doncs, el del Festival d'Estiu Alella 2011 [web Ajuntament]. El grup barceloní Manel [web], com al llarg de tota aquesta gira que els està portant arreu de Catalunya però també a molts llocs de les espanyes, va demostrar per què es troba a dalt de tot, per què tenen cues de seguidors arreu on van, i per què no van ser flor d’un dia, com alguns insinuaven després d’escoltar mitja vegada el seu segon i darrer disc, 10 milles per veure una bona armadura. I potser el més curiós del cas és que no s’acaba de saber on rau la clau del seu èxit. No són músics virtuosos – potser caldria exceptuar el bateria Arnau Vallvé - , tampoc fan cançons amb tornades repetitives i d’èxit fàcil, tampoc cerquen en les seves composicions els canvis sobtats de ritme, o de to, o el falset impossible d’una veu. Simplement, fan cançons d’una vitalitat, d’una brillantor, que caldria comparar, si al nostre país ens referim, a les del Grup de Folk, Falsterbo o Els Esquirols, o amb les de Bob Dylan o Pet Seeger si mirem cap a Amèrica. Potser la clau de l’èxit és aquesta: fer bé el que se sap fer, i, sense caure en la comercialitat fàcil, tampoc cercar coses estranyes que només acaben entenent el qui les fa i quatre incondicionals.

Es podrien destacar molts moments d’un concert de dues hores que va tenir en El Miquel i l’Olga tornen, la bonica balada La bola de cristall, i El gran salt els seus primers compassos, i en el que no hi van faltar tampoc els èxits del disc de debut, com Pla quinquennal i Ai, Dolors. Amb Benvolguts es va arribar a un dels clímax i al final del concert convencional, però la tria dels bisos ja va fer esclatar del tot el públic, amb la fenomenal versió de la cançó Common People dels Pulp, i Al mar, possiblement el tema més conegut de la banda barcelonina. Després de l’orgasme, va arribar el moment de fumar-se una cigarreta, o millor d'anar a cercar ja el got de vi d’Alella, mentre s’escoltaven els acords d’havanera de Deixa-la, Toni, deixa-la, del més fluixet que han fet mai els Manel tot i que en directe, amb la intervenció activa del públic, tampoc n’hi ha per fugir corrents del jaç, sinó que hom es pot acomiadar dient amb convenciment “segur que aviat repetim”. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ