dijous, 30 de desembre de 2010

La música sona per sobre la crisi*

Si mirem enrera durant aquest any 2010, veurem alguna mala notícia pel que fa a la música de casa nostra: tancament de sales com la Rubik de Vilassar de Mar a les portes de l’estiu, el primer any sense el Cruïlla de Cultures, el gran festival musical del Maresme, o el comiat dels Slow Reno, una de les bandes amb més projecció en el rock independent fet a casa nostra.

Si mirem al present d’aquest any 2010, però, hi ha realitats amb èxit. Recentment acabats, dos cicles de primera línia a banda i banda de Parpers: el CantsiAutors de Granollers i el Dautor de Mataró. També cal celebrar la continuïtat d’una potentíssima oferta musical en sales referents com el Clap o Privat de Mataró o per part d'institucions com Caixa Laietana -cada cop amb més marxa-, però també en auditoris amb més o menys suport municipal, com Can Palots a Canovelles, el Teatre Principal a Arenys de Mar o el Teatre Auditori de Granollers. I un estiu amb excel•lent oferta musical a prop del mar, amb Cicles com el Petitsons de Caldes d’Estrac o el Re-Percussió de Canet de Mar, i tot recolzat pels omnipresents xiringuitos musicals de Lasal a Mataró i Arenys.

Si mirem al futur d’aquest proper 2011 s’endevinen vibracions esperançadores. Esperançadores pel fet que continuen apareixent noves bandes que demostren que el talent a casa nostra és immens: els Katalepsya (guanyadors de la Beca Joves Músics d’Alella 2010), els Breakdown Collapse o els imparables argentonins Ebri Knight que saturen de concerts arreu del país. O la consolidació de propostes en l’àmbit del cantautor com la granollerina Ivette Nadal o l’arenyenc Dídac Rocher. O els esperats nous discs de grups que es consoliden, com els premianencs Dealan o els vallesans Johnny Shepherd & The Hurricanes.

La música, malgrat tot, sona per sobre la crisi. Desatesa per ajuntaments en reajustaments econòmics, escoltada gratuïtament per una audiència que continua en general sense valorar suficientment el preu de l’art en viu, menyspreada per la majoria com una de les millors eines de generar diàleg entre persones i cultures... hem d’aconseguir que des de la base de l’escena (l’escena musical del territori, la que va des de Canovelles fins a Masnou, passant per Arenys de Mar o La Roca del Vallès) es demostri que la música uneix moltíssim. Que genera riquesa intelectual però també econòmica. Que hi ha una indústria pròpia, amb ràdios, portals web, estudis de gravació, sales, dissenyadors, managements, escoles de música… que s’entrellacen, potser sense voler-ho, però que en definitiva generen escena.

Cada cop tinc més clar que els projectes de suma, de cooperació, d’addenda de voluntats, són els que millor suportaran aquesta crisi. Com el projecte del Diaridelamusica.com, que posa en una sola direcció mitjans de comunicació, sales i promotors musicals, institucions públiques i músics per tal que l’escena musical de casa nostra tingui un punt de difusió i trobada com es mereix. Aquest gener celebrarem els cent primers programes de televisió, primer a Maresme Digital TV i actualment a M1TV i des de l'octubre també a Vallès Oriental Televisió, VOTV. Una autèntica bona notícia. No ho hauríem aconseguit sense tants socis que ens han ajudat a tirar-ho endavant. Estem demostrant que des de la base, conjuntament, podem fer projectes sòlids, rigorosos i de llarga durada.

La música, malgrat tot, sona per sobre la crisi. El ddM, malgrat tot, no deixarà d’apostar-hi. Perquè ens l’estimem. Perquè sense voler-ho, ja formem part de la moguda. Aquest 2011, més música i més comunicació passi el que passi. És el nostre compromís.

* Eloi Aymerich és director del Diaridelamusica.com.