Aquest dijous el cinquè Cicle de Músiques Tranquil·les s'acomiadava de la sala Clap amb l’actuació d’El Gos Binari i Anímic, dues propostes molt serenes i minimalistes de la nostra terra, que van des del folk psicodèlic fins al dream pop més relaxant.
Darrere d’El Gos Binari vam trobar-hi al jove Jordi Tost acompanyat només de la seva guitarra. Tost ens va mostrar unes cançons compostes a base de loops amb frases de guitarra i curioses melodies de veu que acabaven constituïnt la base de la majoria dels temes. Axí doncs, el folk personal i sovint paranoic que ens va mostrar tenia un component progressiu important gràcies precisament a l’acumulació de tots aquests loops.
Per la seva part, els Anímic ens van presentar unes cançons més properes al que coneixem com a dream pop que no pas al folk. El seu so es sustenta en la seva senzillesa instrumental i en la coordinació entre les dues veus, una masculina i una femenina. La banda va repassar alguns temes del seu anterior disc Himalaya (2009) juntament amb peces més antigues.
Degut al caràcter ambiental de les dues propostes, tant el Gos Binari com Anímic van portar el seu repertori pel camí de la paciència més absoluta. I no tothom té la mateixa paciència. La música que vam escoltar et pot fer entrar gairebé en un estat de meditació però també pot acabar resultant feixuga per la seva linealitat. No hem d’oblidar però, que aquestes actuacions estaven emmarcades dins un cicle de concerts que es caracteritza pel seu format acústic.
Precisament el Clap acollia la seva última data amb aquest 5è Cicle de Músiques Tranquil·les. De totes maneres, encara queden dues cites més que es presentaran al bar El Dau de Mataró. En aquest cas seran la banda de Cadaqués Ix! el 8 d’abril i els barcelonins Zahara l’11 del mateix mes. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Darrere d’El Gos Binari vam trobar-hi al jove Jordi Tost acompanyat només de la seva guitarra. Tost ens va mostrar unes cançons compostes a base de loops amb frases de guitarra i curioses melodies de veu que acabaven constituïnt la base de la majoria dels temes. Axí doncs, el folk personal i sovint paranoic que ens va mostrar tenia un component progressiu important gràcies precisament a l’acumulació de tots aquests loops.
Per la seva part, els Anímic ens van presentar unes cançons més properes al que coneixem com a dream pop que no pas al folk. El seu so es sustenta en la seva senzillesa instrumental i en la coordinació entre les dues veus, una masculina i una femenina. La banda va repassar alguns temes del seu anterior disc Himalaya (2009) juntament amb peces més antigues.
Degut al caràcter ambiental de les dues propostes, tant el Gos Binari com Anímic van portar el seu repertori pel camí de la paciència més absoluta. I no tothom té la mateixa paciència. La música que vam escoltar et pot fer entrar gairebé en un estat de meditació però també pot acabar resultant feixuga per la seva linealitat. No hem d’oblidar però, que aquestes actuacions estaven emmarcades dins un cicle de concerts que es caracteritza pel seu format acústic.
Precisament el Clap acollia la seva última data amb aquest 5è Cicle de Músiques Tranquil·les. De totes maneres, encara queden dues cites més que es presentaran al bar El Dau de Mataró. En aquest cas seran la banda de Cadaqués Ix! el 8 d’abril i els barcelonins Zahara l’11 del mateix mes. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada