El cantant andalús Manu Tenorio va visitar divendres a la nit la sala Privat en un concert intimista i de petit format, inclòs dins el seu repertori Tres palabras, que recull un seguit de cançons llatines com boleros o balades conegudes per una bona part del públic. El concert, organitzat en col·laboració amb Caixa Laietana, va resultar una bona oportunitat per veure un dels pocs artistes de la generació OT que encara continua la seva carrera en solitari.
Manu Tenorio s’està preparant actualment per treure a la venta el que serà el seu cinquè treball discogràfic. Després que l’any 2002, recent sortit de la famosa acadèmia, publiqués un primer disc homònim que va suposar un bon èxit de ventes, el van seguir sense tanta sort Blanco Añil (2003) i més endavant Entenderás (2006), el primer treball íntegrament compost pel mateix Manu Tenorio.
El 2008 ens arriba aquest Tres Palabras, un disc amb un fort sabor cubà amb cançons inspirades en artistes com Omara Portuondo, Ibrahim Ferrer o Antonio Machín i en les quals Tenorio hi aporta el seu toc de cantant de flamenc. Unes versions que va portar divendres a la sala Privat acompanyat tan sols d’un piano, un contrabaix i una bateria.
Tenorio també es va atrevir a agafar la seva guitarra acústica, però només tímidament en un par d’ocasions. L’andalús va aconseguir ràpidament el suport del públic (sobretot el femení) que li va dedicar una col·lecció de compliments que Tenorio va respondre amb el característic “salero” de la gent de la seva terra.
Van destacar en la seva actuació peces molt serenes i subtils com En ir y venir, un clàssic de la música llatina que Tenorio va interpretar amb força encert. De fet, el cantant de Triana va mostrar-nos un concert plàcid i amb un contingut romàntic molt evident. La veu de Tenorio, sempre en primer terme, es va mostrar sòlida però com a contrapartida, a vegades es va poder notar un cert punt de cansament en el seu registre.
Després d’aquesta actuació a la sala Privat, Manu Tenorio deixarà de banda el repertori que va desenvolupar ahir per treure a la venta el seu cinquè disc, anomenat La Ley de La Atracción, que després d’alguns retards, sortirà finalment el dia 20 d’abril. Aquesta vegada seran cançons creades per ell mateix en una aposta de música pop en la línia que hem vist fins ara. -ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Manu Tenorio s’està preparant actualment per treure a la venta el que serà el seu cinquè treball discogràfic. Després que l’any 2002, recent sortit de la famosa acadèmia, publiqués un primer disc homònim que va suposar un bon èxit de ventes, el van seguir sense tanta sort Blanco Añil (2003) i més endavant Entenderás (2006), el primer treball íntegrament compost pel mateix Manu Tenorio.
El 2008 ens arriba aquest Tres Palabras, un disc amb un fort sabor cubà amb cançons inspirades en artistes com Omara Portuondo, Ibrahim Ferrer o Antonio Machín i en les quals Tenorio hi aporta el seu toc de cantant de flamenc. Unes versions que va portar divendres a la sala Privat acompanyat tan sols d’un piano, un contrabaix i una bateria.
Tenorio també es va atrevir a agafar la seva guitarra acústica, però només tímidament en un par d’ocasions. L’andalús va aconseguir ràpidament el suport del públic (sobretot el femení) que li va dedicar una col·lecció de compliments que Tenorio va respondre amb el característic “salero” de la gent de la seva terra.
Van destacar en la seva actuació peces molt serenes i subtils com En ir y venir, un clàssic de la música llatina que Tenorio va interpretar amb força encert. De fet, el cantant de Triana va mostrar-nos un concert plàcid i amb un contingut romàntic molt evident. La veu de Tenorio, sempre en primer terme, es va mostrar sòlida però com a contrapartida, a vegades es va poder notar un cert punt de cansament en el seu registre.
Després d’aquesta actuació a la sala Privat, Manu Tenorio deixarà de banda el repertori que va desenvolupar ahir per treure a la venta el seu cinquè disc, anomenat La Ley de La Atracción, que després d’alguns retards, sortirà finalment el dia 20 d’abril. Aquesta vegada seran cançons creades per ell mateix en una aposta de música pop en la línia que hem vist fins ara. -ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada