Lax’n’busto va aconseguir reunir divendres a la nit al Clap fans de generacions ben diferents. Els del Vendrell fa més de 20 anys que estan dalt dels escenaris i mantenen encara seguidors fidels des dels primers dies, als que s’hi ha anat sumant noves generacions de joves.
Això no vol dir, però, que els Lax visquin de renda. A Mataró van oferir un repertori basat en els seus últims treballs, especialment Objectiu: La Lluna, el seu darrer disc, estrenat encara no fa dos mesos, i que van presentar íntegrament.
L’evolució musical de Lax’n’busto és evident en les seves composicions més recents. El grup ha anat evolucionant des del pop rock característic de la dècada dels 80 fins a un rock’n’roll completament actualitzat, on els solos de guitarra i la força de la bateria en són els protagonistes.
Sense oblidar-nos, es clar, de la veu de Salva Racero, que va introduir tota una sonoritat nova al grup. Aquest ja és el segon disc de Racero com a cantant dels Lax, i tot i la controvèrsia que va portar entre els seguidors la seva incorporació, sembla que aquests l’han acceptat de ja com un membre de ple dret. Hi ha, doncs, Lax’n’busto per molt temps. RITA VILLÀ
dissabte, 13 de desembre del 2008
Els Lax mantenen la frescor després de 20 anys de rock’n’roll
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada