Elena Gadel toca bona fusta en el seu debut en solitari a Mataró

La sala petita del Clap [web] ha estat un dels primers escenaris que ha trepitjat la barcelonina Elena Gadel [web] per presentar el seu disc de debut en solitari, Tocant fusta. La cantant i compositora, coneguda a partir del concurs televisiu Operación Triunfo i pels seus papers als musicals Mar i Cel i Grease, ofereix una proposta que s’allunya de la comercialitat fàcil per endinsar-se en una barreja de sons que abracen el jazz, el funk i el flamenc. El concert va tenir lloc aquest passat dijous, amb una sala plena de públic força jove. Gadel va estar envoltada per quatre bons músics, amb especial esment per al percussionista Toni Pagès, amb qui signa el 50% del disc. Els cops i la intensitat amb què viu Pagès cada cançó, i els excel·lents registres vocals de la cantant, van ser els grans atractius durant l’hora i escaig de concert. A primera fila, seguint les evolucions de la seva antiga alumna, el mestre Àngel Llàcer semblava donar una nota alta a la proposta de Gadel.

Van sonar tots els temes del primer treball i, com acostuma a passar quan el repertori a oferir és encara curt, els intèrprets van tirar d’algunes versions. El Child of man de la israeliana Noah va tancar el concert abans dels bisos, i aquesta cançó, juganera, va brillar amb llum pròpia. També cal destacar la bonica balada Desig a mitges, o el primer senzill del disc Ja no cal mirar, junt amb d’altres peces que van sonar als primers compassos de concert, com Créixer i Aigua. En definitiva, la proposta de Gadel no és per a públics majoritaris però en directe entra ben agradable a l’oïda, i també caldrà que treballi més les presentacions de les cançons, envoltades encara d’una aurèola de timidesa; res que no es pugui solucionar a mesura que la gira avanci. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ