El pianista Adrià Aguilera mostra el seu virtuosisme a través d’un particular viatge musical

Taló per descobrir i un avi que s’asseu en un silló al costat de l’escenari i comença a explicar els seus anys d’infantesa mentre fulleja un diari i com es va introduir al món de la música fins arribar a ser un intèrpret reconegut. Així s’inicia El pianista, un espectacle que va més enllà d’un simple concert i que és protagonitzat pel pianista Adrià Aguilera [web] i per la Banda de Joves Músics de Mollet, dirigida per Xavier Padillo. L’estrena va tenir lloc el diumenge 10 d’abril en un teatre auditori Can Palots de Canovelles [web] que presentava una molt bona entrada.

A El pianista, les introduccions teatralitzades i una pantalla amb fotografies de diferents ciutats permeten als intèrprets desenvolupar tot un viatge musical que va de Mompou a Gershwin i de Barcelona a Nova York, amb aturades intenses a Granada i a París. Ara el pianista en solitari, ara la Banda, es van intercalant el protagonisme, si bé és en el jove Aguilera (Parets del Vallès, 1990) sobre el que recau la màxima responsabilitat, assumida amb mestratge i unes execucions sobre les tecles de dificultat extrema i sense necessitat de partitura. El pianista fins i tot s’atreveix a fer d’actor en diversos moments. Només un però cal esmentar, i és que piano i banda tan sols interpreten una peça conjunta, i que no arriba fins al final del concert. Ben resolta, l’obra triada és la coneguda Rhapsody in Blue de George Gershwin, que suposa el clímax a les dues hores de trajecte per tot de composicions que han marcat la història de la música del darrer segle i mig.

Abans de començar, Adrià Aguilera, en nom de tots els que participaven en l'espectacle, va tenir unes paraules de record per a la regidora d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Canovelles, Maria Lluïsa Prat, morta el dia anterior, i a qui va dedicar l'actuació. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ