4t1a i Sanjosex, dues propostes fresques en diferents estats de cocció

4t1a [myspace], quartet barceloní que tot just ha editat el seu primer àlbum, El món en un cafè, i que es va fer conegut pel fet d’anar a tocar als pisos dels que els ho demanaven, i Sanjosex, [myspace] una proposta ja consolidada que arriba de La Bisbal, més propera a la cançó d’autor, van ser els encarregats d’obrir el nou Cicle.cat, organitzat conjuntament per la sala Privat de Mataró [web] i El Dau Produccions amb el suport de Caixa Laietana. Aquest doble concert va tenir lloc el passat divendres 29 d’abril a Privat i, malgrat que la sala no es va omplir, presentava un bon aspecte, amb un públic que demostrava saber-se les cançons dels dos grups.

Tant els uns com els altres van ser una bona mostra del moment que viu la música feta en català, amb lletres cada vegada més acurades i musicalment amb projectes que intenten cercar noves fórmules més enllà del pop i el rock més clàssic i convencional. En aquest sentit, però, als 4t1a potser els manca posar una marxa més per acabar de fer-se un lloc. Totes les cançons tenen com a base el ritme de la guitarra acústica de Pere Jou, malgrat cal reconèixer els bons jocs de veus i la facilitat amb què entren les tonades. Un pop suau, de diumenge a la tarda, més per ser escoltat que ballat, i amb cançons com Doctor o la que dóna el nom al disc com a més consagrades. Si no vau poder anar al concert de Privat, tornen a ser a Mataró, en aquest cas a la sala Clap, [web] d’aquí a ben pocs dies, el 12 de maig.

Diuen que les comparacions són odioses, però, ja que actuaven l’un darrere l’altre, va fer-se evident que Sanjosex té més taules damunt l’escenari, més rodatge, i els seus temes van embolcallats d’uns arranjaments plens de matisos, també gràcies al saber fer dels quatre grans músics que acompanyaven l’indiscutible líder de la banda, Carles Sanjosé. Escoltant-los en directe, més que en disc, s’entén perfectament el seguit de premis que la revista Enderrock els va lliurar en la darrera gala. El grup festeja amb el pop, els mitjos temps, el blues, i fins i tot amb la rumba, però bo i així aconsegueix traçar una sonoritat contínua, en gran part per la veu força singular de Sanjosé. Van interpretar temes dels seus tres treballs, iniciant el poc més d’hora de concert amb Espai llunyà i acabant, abans d’un parell de bisos, amb Fent l’amor. Lletres poètiques i farcides de referències a llocs concrets, en especial al seu Baix Empordà. XAVIER AMAT/JOAN GONZÀLEZ